Vés al contingut

Otto Urack

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOtto Urack
Biografia
Naixement13 maig 1884 Modifica el valor a Wikidata
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Mort11 novembre 1963 Modifica el valor a Wikidata (79 anys)
Berlín (Alemanya) Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciócompositor, violoncel·lista, director d'orquestra, pianista Modifica el valor a Wikidata
Activitat1903 Modifica el valor a Wikidata - 1960 Modifica el valor a Wikidata
Discogs: 2335207 Modifica el valor a Wikidata

Otto Urack (Berlín, 13 de maig de 1884 - Berlín, 11 de novembre de 1963) fou un violoncel·lista, pianista, director d'orquestra i compositor alemany.[1][2][3] Es va fer conegut el 1923 com el primer músic a actuar en directe des d'un estudi de ràdio alemany.

Biografia

[modifica]

Otto Urack va néixer a Berlín de pares hongaresos.[1] Va aprendre el violoncel i el piano de petit.[1] Va estudiar violoncel amb Robert Hausmann,[1] harmonia i composició amb Engelbert Humperdinck[1] i direcció i composició amb Max Bruch.[3]

De 1903 a 1906 Otto Urack va treballar com a violoncel·lista solista a l'orquestra de la Royal Court Opera de Berlín.[1] El 1906 va ser nomenat violoncel·lista solista de l'orquestra del Festival de Bayreuth.[1] El 1906, Otto Urack va dirigir el Berliner Symphoniker en interpretacions de les seves pròpies obres, inclosa la Fantasy for Orchestra No. 72.[1] El 1911 va ser nomenat director de l'orquestra d'òpera Barmen-Elberfeld (ara Wuppertal).[1] A la temporada 1912/1913, Urack va aparèixer amb l'Orquestra Simfònica de Boston sota la direcció de Karl Muck com a director assistent i com a violoncel·lista codirector al costat del violoncel·lista principal Heinrich Warnke.[1] A partir de la següent temporada de concerts, Urack va dirigir els concerts de la Boston Pops Orchestra.[1] El 1914 va dirigir la seva Simfonia núm. 1 en mi, Op. 14 amb l'Orquestra Simfònica de Boston.[1] Urack també va exercir com a violoncel·lista co-principal de l'Orquestra Simfònica de Boston fins al final de la temporada 1913/1914.[1]

Fins i tot abans de la Primera Guerra Mundial, Otto Urack va tornar a Alemanya.[1] A Berlín, abans de la Primera Guerra Mundial, va treballar com a director de la Royal Opera Orchestra.[1] Després de la guerra, va treballar fins a principis de la dècada de 1920 juntament amb Leo Blech (1871–1958) i Fritz Stiedry a l'òpera, que ara va ser rebatejada com a Òpera Estatal de Berlín.[1] A principis de la dècada de 1920 va interpretar amb freqüència música de cambra i va acompanyar a cantants principals en concerts al piano.[1]

El 1923, com a director de l'Orquestra Simfònica de Vox, va fer un enregistrament de la 5a Simfonia de Beethoven (a VOX 01269-72).[1] Això va ser seguit per enregistraments d'altres obres de música de cambra per al segell Vox juntament amb Karl Dechert i Rudolf Deman.[4][5] Otto Urack va ser el primer músic que va fer les delícies dels oients de ràdio en directe des d'un estudi de radiodifusió alemany. El 29 d'octubre de 1923 es va emetre un concert d'una hora de durada amb obres de Mozart, Beethoven, Schumann, Mendelssohn, Txaikovski, Saint-Saëns i Kreisler, en part basat en enregistraments de goma laca i en part en directe d'Otto Urack (violoncel), acompanyat de Fritz. Goldschmidt (piano) va ser denegat de l'estudi. Els dos músics van tocar un Andantino de Fritz Kreisler.[2][6] Al cap d'un temps va reunir un conjunt d'uns 25 músics al seu voltant i va emetre la primera música orquestral per a la ràdio alemanya des de la Voxhaus de Berlín a través d'un únic micròfon d'emissió.[2]

Urack també va treballar com a compositor. El 1924 va escriure la música de l'opereta en tres actes "Mister Globetrotter" basada en el llibret de Günther Bibo. Es va estrenar al "Deutsches Theater" de Berlín.[7] Altres composicions inclouen la comèdia musical "The Galoshes of Happiness" basada en un llibre de Klaus Richter (1934) i l'opereta en tres actes "Anca-Maria" (també: "Rote Rosen") d'Erich Arlt (1937).[8]

Otto Urack es va traslladar més tard a Dresden.[1] i va treballar allà com a director de la "Saxon State Orchestra" als anys trenta.[1] A la dècada de 1930 també va compondre algunes partitures de pel·lícules.[1]

Otto Urack portava el títol honorífic de virtuós de la cambra.[9]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,00 1,01 1,02 1,03 1,04 1,05 1,06 1,07 1,08 1,09 1,10 1,11 1,12 1,13 1,14 1,15 1,16 1,17 1,18 1,19 1,20 Otto Urack. In: Principal Musicians of the Boston Symphony Orchestra.
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 Sebastian Klotz, Arne Stollberg, Friederike Wißmann: 100 Jahre deutscher Rundfunk – 100 Jahre Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin. In: Institut für Musikwissenschaft und Medienwissenschaft der Humboldt-Universität zu Berlin
  3. ↑ 3,0 3,1 Steffen Georgi: Stunde Null des öffentlichen Rundfunks. In: Neues vom RSB (Blog)
  4. ↑ Christian Zwarg:/http://discography.phonomuseum.at/vox/vox06000.pdf/(PDF)[Enllaç no actiu] Gesellschaft für historische Tonträger (GHT), Wien, abgerufen am 13. September 2021 (Liste mit Tonträgeraufnahmen des Labels Vox, darunter mehrere Aufnahmen, an denen Otto Urack in den Jahren 1922 bis 1924 als Musiker beteiligt war.).
  5. ↑ Rainer E. Lotz: /https://www.lotz-verlag.de/Vox-Kuenstlerdiscographie.pdf/(PDF)[Enllaç no actiu] Abgerufen am 13. September 2021 (Darunter mehrere Tonträger, an denen Otto Urack als Musiker mitgewirkt hat.).
  6. ↑ Abschnitt nach: Steffen Georgi: Stunde Null des öffentlichen Rundfunks. In: Neues vom RSB (Blog).
  7. ↑ unter den Chorsängern war Robert Biberti, der spätere Bassist der/https://de.wikipedia.org/wiki/Comedian_Harmonists/vgl[Enllaç no actiu] https://www.comedian-harmonists.net/?page_id=284
  8. ↑ vgl.https://entities.oclc.org/worldcat/entity/E39PBJhhrWfd3Pqwv3KjkWJCcP.html
  9. ↑ [enllaç sense format] https://www.deutsche-digitale-bibliothek.de/person/gnd/117313793/In[Enllaç no actiu]: Deutsche Digitale Bibliothek. Abgerufen am 15. September 2021.

Bibliografia

[modifica]
  • Sebastian Klotz, Arne Stollberg, Friederike Wißmann: 100 Jahre deutscher Rundfunk – 100 Jahre Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin. Ein Projektseminar zur Berliner Musik- und Mediengeschichte 1923–2023. A: AGNES – Docència i examen en línia. Institut d'Estudis de Musicologia i Mitjans de Comunicació de la Universitat Humboldt de Berlín, 2021, arxivat de l'original (ja no està disponible en línia, des del 16 de setembre de 2021; consultat el 15 de setembre de 2021.
  • Steffen Georgi: Folge 1: Stunde Null des öffentlichen Rundfunks. In: Notícies de RSB (bloc). Rundfunk-Sinfonieorchester Berlin (RSB), 13 de desembre de 2020, arxivat des de l'original (ja no està disponible en línia) el 09-162021; consultat el 15 de setembre de 2021.
  • Otto Urack. In: Principal Musicians of the Boston Symphony Orchestra. Leopold Stokowski, arxivat des de l'original (ja no està disponible en línia) des del 21 d'agost de 2021; consultat el 16 de setembre de 2021 (anglès).

Enllaços externs

[modifica]
  • Andantino de Fritz Kreisler (La primera peça musical reproduïda a la ràdio alemanya per Otto Urack i Fritz Goldschmidt). Arxiu alemany de radiodifusió, consultat el 19 de setembre de 2021.-[1](alemany)
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Otto_Urack&oldid=33982243»