Vés al contingut

Oxiartes (pare de Roxana)

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaOxiartes
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixementsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Mortsegle IV aC Modifica el valor a Wikidata
Sàtrapa
Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupaciógovernador Modifica el valor a Wikidata
Família
FillsRoxana Modifica el valor a Wikidata

Oxiartes (en llatí Oxyartes, en grec antic Οξυάθρης) fou un noble persa de Bactriana o Sogdiana, pare de Roxana, la muller d'Alexandre el Gran.

Se'l menciona com un dels caps perses que va acompanyar a Bessos de Bactriana en la seva retirada més enllà de l'Oxus cap a Sogdiana. A la mort de Bessos, Oxiartes va deixar a la seva dona i a les seves filles a una fortalesa de Sogdiana considerada inexpugnable com a precaució. Tot i així aquesta fortalesa va ser conquerida per Alexandre que va tractar als captius amb respecte i va quedar fascinat de la bellesa de Roxana a la que va decidir fer la seva dona. Quan Oxiartes se'n va assabentar, es va sotmetre al conqueridor que el va rebre amb consideració; es van celebrar unes grans festes nupcials l'any 327 aC.

Després va fer de mediador per aconseguir la rendició de Corienes i la entrega de la fortalesa que controlava a Sogdiana. Alexandre el va nomenar sàtrapa de Paropamisos, al sud del Caucas, càrrec que va conservar fins a la mort d'Alexandre. En el primer repartiment dels territoris va ser confirmat en aquesta província, i altre cop al repartiment de Triparadisos el 321 aC. En una època posterior va enviar un grup de soldats en ajut d'Èumenes de Càrdia però a la mort d'aquest general (316 aC) es va aliar a Antígon el Borni que aparentment li va confirmar l'autoritat. Probablement ja havia mort quan Seleuc I Nicàtor va fer la seva expedició a l'Índia. En tot cas Seleuc va cedir Paropamisos al rei Sandracotos, sense que es fes cam menció d'Oxiartes.[1]

Referències

[modifica]
  1. 2.Oxyartes a: William Smith (editor), A Dictionary of Greek and Roman Biography and Mythology. Vol. III Boston: Little, Brown & Comp., 1867, p. 75