Pàmies

Pàmies
	Pamiers (fr)
Tipus	comuna de França
Localització
	43° 06′ 59″ N, 1° 36′ 39″ E / 43.1164°N,1.6108°E
Estat	França
Entitat territorial administrativa	França Europea
Regió	Occitània
Departament	Arieja
Districte	districte de Pàmies
Cantó	Cantó de Pàmies-Est
Capital de	Cantó de Pàmies-Oest ; districte de Pàmies ; Cantó de Pàmies-Est ; canton of Pamiers-2 (en) (2015–); canton of Pamiers-1 (en) (2015–)
Població humana
Població	16.512 (2022) (360,13 hab./km²)
Geografia
Localitzat a l'entitat territorial estadística	àrea de concentració metropolitana de Pàmies ; unitat urbana de Pàmies
Superfície	45,85 km²
Altitud	256 m-473 m
Limita amb	Benagas ; Sant Joan del Falgar ; Sent Bauselh ; Sent Victor e Rosaud ; La Tor del Criu ; Vernhòla ; Montaut ; Escòça ; Vesac e Sent Amanç (oc) ; Madièra ; Bonac ; Le Carlaret ; Vilanòva del Pariatge
Organització política
• Alcalde	André Trigano
Identificador descriptiu
Codi postal	09100
Fus horari	UTC+01:00, hora estàndard; UTC+02:00, horari d'estiu
Altres
Agermanament amb	Crailsheim ; Terrassa
Lloc web	ville-pamiers.fr

Pàmies (en occità Pàmias; la forma oficial francesa és Pamiers) és un municipi sota l'estat francès, situat al departament de l'Arieja, a Occitània; és cap d'una sotsprefectura, i és travessat pel riu Arieja. L'any 1999 tenia 13.417 habitants.

La llegenda atribueix la població de la regió a Frederic, fill del rei visigot Teodoric I, el nucli poblacional es va dir Fredelàs. Frederic va governar la regió i va deixar-la al seu fill Antoní, que es va fer catòlic i fou assassinat pels arrians vers el 507, allí on va morir es va fundar l'abadia de Sant Antoní (esmentada el 961 dC); en un pariatge que es va fer entre l'abat i el comte de Foix es parla del castell de Pàmies (Castrum Apamie), nom donat per haver estat el comte a Apamea, a l'Àsia Menor. Així, la gent del país eren anomenats apameus.

Fou seu d'un bisbat fundat el 1295 (segregat de Tolosa), en què van destacar els bisbes de Caulet (1645-1680), de la Régale (1680-1693) i de Verthamon (1693-1735). El bisbat fou suprimit el 1801. És seu de sotsprefectura des del 1790.