Pèire d'Alvernha
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | c. 1120  Clarmont d'Alvèrnia (França) | ||
| Mort | 1168 (Gregorià) (47/48 anys) | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | trobador, compositor | ||
| Moviment | Música medieval i trobar clus (en)  | ||
  
| |||
.jpg)
Pèire d'Alvernha (Clarmont d'Alvèrnia segle xii) fou un trobador occità. Era fill d'un burgès de Clarmont, es va fer canonge però trencà amb l'església i es va fer joglar cap al 1170. El seu mestre fou Marcabrú i fou un poeta moralitzador. Es coneixen 24 composicions seves, entre elles una tençó amb Bernat de Ventadorn, i se'n conserva una vida. Es conserva la música de dues composicions.
La composició més famosa és Cantarai d'aqestz trobadors (323,11)[1] on fa una sàtira de diversos trobadors contemporanis seus: concretament de Peire Rogier; Giraut de Bornelh; Bernart de Ventadorn; un, encara no ben identificat, llemosí de Briva (de Briva'l lemozis); un Guilhem de Ribas, potser català, de qui no tenim cap composició; Grimoart Gausmar; un Peire de Monzó, de qui no tenim més dades tot i que sembla clarament d'origen ibèric; Bernat de Saissac (en alguns cançoners Bertran), no identificat; Raimbaut d'Aurenga; Eble de Sanhas, trobador de qui es conserva només una composició; Gonzalo Ruiz, certament hispànic, encara no ben identificat; un veilletz lombartz, que s'ha identificat amb Peire de la Cavarana; i en la darrera estrofa Peire d'Alvernha es satiritza a si mateix.[2] A finals del XII, el Monjo de Montaudon reprengué la sàtira amb trobadors contemporanis de la seva època.
Poesies
[modifica].jpg)
- (323,1) Abans que·l blanc pueg sion uert
- (323,2) Ab fina joia comenssa
- (323,3) Al dessebrar del pais
- (323,4) Amic Bernart del Ventadorn (tensó amb Bernart de Ventadorn; amb música conservada al cançoner W)
- (323,5) Belha m'es la flors d'aguilen
- (323,6) Bels m'es lo chans per la faia
- (323,7) Bel m'es, quan la roza floris
- (323,8) Belh m'es qui a son bon sen
- (323,9) Belh m'es qu'ieu fass' huey mays un vers (sirventès)
- (323,10) Be m'es plazen
- (323,11) Cantarai d'aqestz trobadors
- (323,12) Chantarai pus vey qu'a far m'er
- (323,13) Cui bon vers agrad' a auzir
- (323,14) De Dieu non puesc pauc ben parlar
- (323,15) Deiosta·ls breus iorns e·ls loncs sers (amb música conservada als cançoners R i X)
- (323,16) Dieus, vera vida, verais
- (323,17) En estiu, qan crida-l iais
- (323,18) Gent es, mentr'om n'a lezer
- (323,19) Lo fuelhs e-l flors e-l frugz madurs
- (323,20) L'airs clars e-l chans dels auzelhs
- (323,21) Lauzatz si' Emanuel
- (323,22) Lo senher que formet lo tro (cançó de croada)
- (323,23) Rossinhol, el seu repaire
- (323,24) Sobre·l vieill trobar e·l novel
Referències
[modifica]- ↑ Una explicació sobre la numeració de la poesia trobadoresca d'acord amb el repertori de Pillet i Carstens es troba a l'article Alfred Pillet.
- ↑ Vegeu el text en Riquer, Los trovadores, p. 332-341
Bibliografia
[modifica]- Martí de Riquer, Los trovadores. Historia literaria y textos. Barcelona: Ariel, 1983, vol. 1, pàg. 311-341 [Comentari i edició i traducció a l'espanyol de la vida i sis composicions]
- Aniello Fratta, Peire d'Alvernhe. Poesie Roma, Vecchiarelli, 1996
- Alberto Del Monte, Peire d'Alvernha, Liriche, Torino 1955
- Guido Favati (editor), Le biografie trovadoriche, testi provenzali dei secc. XIII e XIV, Bologna, Palmaverde, 1961, pàg. 124
- Martí de Riquer, Vidas y retratos de trovadores. Textos y miniaturas del siglo XIII, Barcelona, Círculo de Lectores, 1995 p. 138-140 [Reproducció de la vida, amb traducció a l'espanyol, i miniatures dels cançoners A, I i K]
- Alfred Pillet / Henry Carstens, Bibliographie der Troubadours von Dr. Alfred Pillet [...] ergänzt, weitergeführt und herausgegeben von Dr. Henry Carstens. Halle : Niemeyer, 1933 [Peire d'Alvernha és el número PC 323]
Vegeu també
[modifica]Enllaços externs
[modifica]