Vés al contingut

Pínax

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: Pínakes)
Pínax de Persèfone i Hades de Locri (Museo Nazionale di Reggio di Calabria)

Dins de la cultura de l'antiga Grècia i la Magna Grècia, un pínax (πίναξ) (en plural pínakes - πίνακες), o «taula», és una tauleta votiva de fusta pintada,[1] terracota, marbre o bronze, que es feia servir com a objecte votiu, dipositat en un santuari, o com a article commemoratiu, tot fixant-lo dins d'una cambra mortuòria. En la vida quotidiana, pínax també podia indicar una tauleta per a escriure, recoberta amb cera. En un context cristià, les icones («imatges») pintades són pínakes. En el teatre de l'antiga Grècia, eren imatges acolorides, ja sigui tallades en pedra o fusta, o fins i tot fabricades amb tela, que es penjaven com a fons a les escenes.

Els pínakes de marbre s'esculpien individualment, mentre que els de terracota es realitzaven en motlles, i els de bronze podien crear-se en forma repetitiva a partir d'un model al qual se li prenia un motlle de cera i resina, seguint la tècnica anomenada model a la cera perduda. A Locri, s'hi han recuperat milers de pínakes acuradament sepultats que, majoritàriament, van pertànyer als santuaris de Persèfone o d'Afrodita.

L'arquitecte romà Vitruvi esmenta la presència de pínakes a les cel·les dels temples, i fins i tot com a possessió de les persones. Aquestes col·leccions s'anomenaven pinacoteques,[2] que actualment és el terme modern per designar un museu d'art, com per exemple l'Alte Pinakothek de Múnic.

Cal·límac de Cirene, poeta i curador de la Biblioteca d'Alexandria, va confeccionar una mena d'índex o «mapa pictòric» del contingut de la biblioteca, el qual va anomenar Pínakes.[3]

Els pínakes són un tret característic de les col·leccions clàssiques pertanyents als museus més extensos.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Després de ser recuperats pels arqueòlegs, els pínakes de fusta pintada solien perdre pràcticament tot rastre de les imatges pintades. Els pínakes de terracota també estaven pintats amb colors brillants.
  2. Compareu-ho amb biblioteca, que serveix per designar col·leccions de llibres en diversos idiomes europeus moderns.
  3. Christian Jacob, From Alexandria to Alexandria: Scholarly Interfaces of a Universal Library, 2002.

Bibliografia

[modifica]
  • Ulrich Hausmann, 1960. Griechischen Weihereliefs (Berlín).

Enllaços externs

[modifica]