Vés al contingut

Pírola de fulles arrodonides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuPírola de fulles arrodonides
Pyrola rotundifolia Modifica el valor a Wikidata

Modifica el valor a Wikidata
Planta
Tipus de fruitcàpsula Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneEukaryota
RegnePlantae
OrdreEricales
FamíliaEricaceae
GènerePyrola
EspèciePyrola rotundifolia Modifica el valor a Wikidata
L., 1753

La pírola de fulles arrodonides (Pyrola rotunfifolia) és una espècie de la família de les ericaceae, dins de la subfamília Pyroloideae (que segons algunes flores de referència als Països Catalans o a la Península Ibèrica segueix tenint la categoria de família Pirolàcies).[1][2]

Descripció

[modifica]

És una petita herba que es diferencia de la pírola petita per les tiges una mica més grans (fins a 35 cm). El limbe foliar és netament més curt que el pecíol. Les flors són blanques (a diferencia de les de la pírola de flor verda) i tenen l'estil corbat.[1]

Ecologia i distribució

[modifica]

Les píroles viuen en boscos humits, amb sòl humífer. És una espècie parcialment saprofítica que pot fer la fotosíntesi per obtenir energia de la llum del sol, però també alimentar-se de l'humus del sòl a través de micorrizes amb els fongs del subsòl. Aquest fenomen s'anomena mixotrofisme.[1]

Es pot trobar per l'hemisferi Nord, a Europa, Àsia i N d'Amèrica. Encara que hi havia algunes cites d'aquesta espècie a la cara nord dels Pirineus, a la Península Ibèrica no hi havia evidències de la seva presència [1] fins que es va trobar l'any 2001 al Pirineu aragonès.[3] A l'àmbit dels Països Catalans existeixen algunes citacions a la Catalunya Nord i a la Vall d'Aran, a la frontera amb França[4]

Taxonomia

[modifica]

Pyrola rotundifolia fou descrita el 1753 per Carl von Linné a "Species Plantarum".

Vegeu també

[modifica]

Als Països Catalans viuen altres espècies semblants de píroles que es poden confondre amb aquesta:

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Luis Villar Pérez. «Flora ibérica (fam. Pyrolaceae)» (en castellà). [Consulta: 19 abril 2024].
  2. Oriol de Bolòs i Josep Vigo. Flora dels Països Catalans. Barcelona: Ed. Barcino, 1995, p. Vol.III, pàg.23. ISBN 84-7226-698-2. 
  3. «Atlas de la Flora de los Pirineos». [Consulta: 20 abril 2024].
  4. «Banc de dades de biodiversitat de Catalunya». [Consulta: 20 abril 2024].