Přemysl Pitter

Přemysl Pitter

Biografia
Naixement	21 juny 1895 Smíchov (Txèquia)
Mort	15 febrer 1976 (80 anys) Affoltern am Albis (Suïssa)
Religió	Protestantisme i Església catòlica llatina
Formació	Facultat de Teologia Protestant de la Universitat Carolina (1921–1922)
Activitat
Camp de treball	Treball social, edició, poesia i youth education (en)
Ocupació	pedagog, assistent social, predicador, pacifista, sacerdot, esperantista, poeta, editor
Premis
(1973)  Creu d'Oficial de l'Orde al Mèrit de la República Federal Alemanya (13 octubre 1964)  Justos entre les Nacions  Orde de Tomáš Garrigue Masaryk  participant in the resistance and resistance against communism (en)

Přemysl Pitter (Praga, 1895 - Zúric 1976) va ser un pacifista i educador txec que va salvar la vida de centenars de nens durant la Segona Guerra Mundial.

De jove va treballar a la impremta familiar. A la mort del pare, se'n va haver de fer càrrec, però la impremta no va superar diversos problemes i Pitter, que també havia perdut a la seva mare, va haver d'allistar-se a la primera guerra mundial, a l'exèrcit austríac. Les circumstàncies de la guerra el van afectar molt i va decidir desertar. Va ser detingut i condemnat a mort, però amb el caos del moment aquesta sentència no es va dur mai a terme. Posteriorment va fer el servei militar a l'exèrcit txecoslovac. Als anys 20 va decidir treballar de manera solidària amb infants sense recursos que havien quedat en una situació desprotegida. Va començar llavors a fer un voluntariat educatiu a Žižkov, un barri pobre de Praga. Mentrestant, estudiava teologia a la facultat de la Universitat de Praga. No va acabar els estudis, sinó que va decidir posar en pràctica directament les seves creences religioses i humanistes.

Es va convertir així en un personatge públic, conegut com a redactor de la publicació periòdica Sbratření (Confraternitat) i com a fundador del moviment espiritual i ètic "Nova Jerusalem", ampliant d'aquesta manera els seus simpatitzants. Als anys 30 va fundar una cooperativa per construir un edifici, Miliĉ, on portar a terme les seves activitats educatives per a infants sense recursos, així com un hospital a Mýto a prop de Plzeň. Posteriorment durant l'ocupació nazi a la segona guerra mundial i tot el risc que implicava per a la seva vida, va impulsar un programa d'ajut a jueus i demòcratas alemanys que eren perseguits. El 1945 aquesta activitat es va convertir en l'Operació Castells, mitjançant la qual un grup de persones coordinades per Pitter i per la seva íntima col·laboradora Olga Fierz van llogar a Praga cinc palaus i castells per protegir centenars d'infants (principalment jueus) de la persecució nazi. Un cop acabada la guerra, els mateixos castells servirien per defensar infants i adolescents alemanys de les represàlies dels ciutadans txecs, en una experiència de convivència i reconciliació que ha estat reconeguda, entre d'altres, amb la consideració de Justos entre les Nacions, tant per Pitter com per Fierz.

Els anys 50 Pitter i Fierz van fugir a Occident, aquest cop perseguits pel règim comunista. Durant deu anys van seguir col·laborant amb tasques solidàries, com per exemple en camps de refugiats a prop de Nuremberg, així com amb la BBC i amb Radio Lliure Europa. Als anys 60 i 70 van seguir portant a terme els seus serveis cristians i humanistes, concretats en una intensa activitat editorial. En el període 1969-1970, van ser molt actius organitzant l'ajut i el suport a la gent que fugia de Txecoslovàquia.

Přemysl Pitter va ser un ferm cristià i la seva fe el va portar a implicar-se en diferents causes socials. Arran la seva participació en la primera guerra mundial es va convertir al pacifisme i va ser un membre destacat de la Internacional de Resistents a la Guerra. També va ser un defensor de l'esperanto com a llengua auxiliar internacional.

Bibliografia

• Premysl Pitter: Unter dem Rad der Geschichte - Autobiografie, neu bearbeitet von Sabine Dittrich, Neufeld Verlag, Schwarzenfeld 2017. ISBN 978-3-86256-083-7
• Pavel Kohn: Schlösser der Hoffnung. Die geretteten Kinder des Přemysl Pitter erinnern sich. Aus dem Tschechischen übersetzt und mit einem Nachwort von Ota Filip. Langen-Müller, München 2001, ISBN 3-7844-2836-3.
• Wolf Oschlies: PITTER, Premysl. In: Biographisch-Bibliographisches Kirchenlexikon (BBKL). Band 26, Bautz, Nordhausen 2006, ISBN 3-88309-354-8, Sp. 1139–1177.

Vegeu també

• Valdemar Langlet