Vés al contingut

Punció aspirativa amb agulla fina

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
(S'ha redirigit des de: PAAF)
Microfotografia d'una mostra de biòpsia per aspiració amb agulla fina de glàndula salival que mostra un carcinoma quístic. Tinció de Papanicolau.
Metge que realitza una PAAF per determinar la naturalesa d'una tumoració al teixit mamari.

La punció aspirativa amb agulla fina (PAAF) és un procediment mèdic dirigit a investigar els pacients amb una tumoració. La tècnica consisteix a extreure un tros de teixit (biòpsia) petit, o un grup de cèl·lules, per aspiració a través d'una agulla fina i la realització posterior de estudis anatomopatològics, en especial de citopatologia. Les biòpsies per aspiració amb agulla fina són un procediment de diagnosi quirúrgica segur i poc invasiu, que sovint evita biòpsies quirúrgiques majors (excicionals o obertes).

El registre més antic de l'ús d'agulles com a instrument terapèutic i de diagnosi es troba als escrits del metge andalusi Abulcasis, en relació amb un tumor de tiroide. Hans Hirschfeld (1873-1944), un hematòleg alemany, descrigué el 1912 la primera biòpsia de limfomes cutanis per punció-aspiració. Martin i Ellis, del Memorial Hospital de Nova York, publicaren l'any 1930 un complert treball sobre la metodologia d'aquests tipus de biòpsies i són considerats els creadors de les bases científiques del procediment.[1] Un any més tard, el patòleg Ernst Mannheim va establir el actual concepte de PAAF, al modificar el mètode emprant agulles de 1 mm de diàmetre amb el propòsit de minimitzar els efectes traumàtics de la punció i limitar les molèsties sofertes pels malalts.[2]

Avui dia, la majoria de les PAAFs es fan amb agulles de 0,4-0,8 mm de diàmetre i 19-40 mm de llargària. Es poden acoblar a les clàssiques xeringues o a pistoles amb dispositiu de buit.[3]

És una tècnica emprada molt sovint per avaluar microscòpicament patologies nodulars de tiroide,[4] amb freqüència guiada per ultrasons.[5] En general s'utilitza per la diagnosi de lesions en teixits tous, com ara el mamari.[6] Permet una valoració fiable del tipus de lesió mamaria (inflamatòria, benigna/maligna) que s'ha de correlacionar amb els criteris clínics i radiològics de la mateixa.[7] Té una gran utilitat en el diagnòstic de les lesions hepàtiques focals ocupants d'espai.[8] El procediment fa possible, orientat per ultrasonografia endoscòpica o TC, obtenir mostres de nòduls o masses pulmonars centrals o mediastíniques difícilment accessibles emprant altres mètodes.[9] Per exemple, facilita el diagnòstic de limfadenitis tuberculoses mediastíniques aïllades, de la sarcoïdosi pulmonar o de lesions a la carina traqueal.[10] Durant els darrers anys, s'han perfeccionat diferents tècniques de broncoscòpia guiada per navegadors electromagnètics que permeten crear un mapa en 3D del tòrax i fan possible la pràctica de la PAAF amb una gran precisió.[11] La PAAF també facilita la diagnosi de determinats tumors intramusculars.[12] En Oftalmologia és una eina pràctica i eficaç per estudiar tumoracions palpebrals o orbitàries.[13]

La PAAF no necessita una preparació prèvia especial del malalt i les seves complicacions són mínimes. Les lesions superficials no són generalment tributàries d'anestèsia local o sedació, pràctiques que si poden ser necessàries per fer puncions de lesions situades a plans profunds. La seva precisió en el diagnòstic de molts càncers és ≥90%. Té algunes limitacions: no permet l'observació complerta de l'arquitectura general de la lesió i, de vegades, el material extret és insuficient per obtenir uns resultats concloents. No és recomanable en patologies molt puntuals, com el pilomatrixoma (un tumor benigne de la pell), ja que l'acumulació de cèl·lules pot donar una errònia impressió de malignitat.[14] Està contraindicada en cas de sospita de feocromocitoma (un tipus de tumor de les glàndules suprarenals), a causa del risc de desencadenar una crisi hipertensiva.[15] També, alguns autors recomanen no utilitzar la PAAF en la diagnosi de quists hidatídics, ja que la punció podria provocar una extensió de l'hidatidosi o un xoc anafilàctic. Habitualment, el diagnòstic per PAAF d'una equinococcosi és casual i en un context de troballes quirúrgiques inesperades o de nòduls sense definició radiològica prèvia.[16][17] En lesions quístiques d'ovari, sobretot si presenten característiques malignes, la PAAF ha de practicar-se amb precaució per tal d'evitar la ruptura de la paret del quist.[18] Aquesta tècnica va ser emprada inicialment per aspirar el contingut de quists annexials en pacients amb alt risc quirúrgic o en pacients no favorables per a cirurgia. Posteriorment es va estendre el seu ús per a qualsevol pacient portadora d'un quist simple suggestiu de benignitat segons criteris ecogràfics i pot fer-se per via transvaginal o transabdominal.[19] L'edat pediàtrica no és una contraindicació per efectuar una PAAF, si bé la manca de col·laboració o l'impossibilitat d'immobilitzar al nen pot requerir la sedació prèvia. En aquest grup, el mètode s'utilitza predominantment per diagnosticar adenopaties o masses cervicals.[20]

Una complicació rara, però possible, del procediment, és la disseminació de cèl·lules tumorals pel trajecte de sortida de l'agulla. Per evitar-la, es recomana escollir acuradament el punt de punció, seguir atentament les orientacions utrasonogràfiques i mantenir al màxim dit trajecte dins dels límits de resecció quirúrgica estimables per a cada cas.[21] El nombre d'accidents relacionats amb la PAAF és molt escàs. S'han descrit trencaments de l'agulla, predominantment derivats de la punció de nòduls calcificats,[22] i pneumo/hemotòraxs conseqüents a la punció de lesions mamàries profundes.[23] De forma infreqüent, s'han produït paràlisis de cordes vocals derivades d'hemorràgies postpunció de lesions tiroïdals no palpables.[24][25]

Els professionals que efectuen PAAFs a persones que pateixen determinades infeccions corren perill de contagi circumstancial. Per això, s'ha proposat un mètode modificat per tal d'evitar el risc de punxades fortuïtes.[26]

Referències

[modifica]
  1. ↑ Martin HE, Ellis EB «Biopsy by needle puncture and aspiration» (en anglès). Ann Surg, 1930 Ag; 92 (2), pp: 169-181. PMC: 1398218. PMID: 17866350 [Consulta: 6 desembre 2017].
  2. ↑ Diamantis A, Magiorkinis E, Koutselini H «Fine-needle aspiration (FNA) biopsy: historical aspects» (en anglès). Folia Histochem Cytobiol, 2009; 47 (2), pp: 191-197. DOI: 10.2478/v10042-009-0027-x. ISSN: 0239-8508. PMID: 19995703 [Consulta: 6 desembre 2017].
  3. ↑ Torres Rivas, HE; Fernández Fernández, LM «El patólogo intervencionista. Punción aspiración con aguja fina «ecoguiada» realizada por citopatólogo. Una realidad en España» (en castellà). Rev Esp Patol, 2017 Abr-Jun; 50, pp: 72-81. DOI: 10.1016/j.patol.2016.10.002. ISSN: 1699-8855 [Consulta: 11 gener 2018].
  4. ↑ Pinto-Blázquez J, del Valle Manteca A, Solera Arroyo JC, Cuesta Martínez L, et al «Sistema Bethesda en el diagnóstico citopatológico de la patología de tiroides» (en castellà). Rev Soc Otorrinolaringol Castilla Leon Cantab La Rioja, 2014 Abr; 5 (8), pp: 66-74. ISSN: 2171-9381 [Consulta: 21 novembre 2017].
  5. ↑ Herrera Lima, R; Lozano Zalce, H; Pérez Mendizábal, JA; Molinar Horcasitas, L; et al «Biopsia por aspiración con aguja fina guiada por ultrasonido y correlación citopatológica de nódulos tiroideos en un hospital privado de México» (en castellà). Acta Médica Grupo Ángeles, 2015 Gen-Mar; 13 (1), pp: 13-19. ISSN: 1870-7203 [Consulta: 21 novembre 2017].
  6. ↑ Tani E, Fuentes-Martinez N, Skoog, L «A Review of the Use of Fine-Needle Aspiration Biopsy of Mammary Tumors for Diagnosis and Research» (en anglès). Acta Cytol, 2017; 61 (4-5), pp: 305-315. DOI: 10.1159/000477373. ISSN: 0001-5547. PMID: 28693009 [Consulta: 21 novembre 2017].
  7. ↑ Lacruz Pelea, C «Citología por PAAF de mama: espectro morfológico» (en castellà). Curso de Formación Continuada de Citología por punción. XXXII Reunión anual de la SEAP, 2009, Feb, pàgs: 6 [Consulta: 23 novembre 2017].
  8. ↑ Solé, M «La punción aspirativa con aguja fina en el diagnóstico de las lesiones focales hepáticas» (en castellà). Gastroenterol Hepatol Contin, 2005 Gen; 4 (1), pp: 29-33. DOI: 10.1016/S1578-1550(05)75105-6. ISSN: 1578-1550 [Consulta: 23 novembre 2017].
  9. ↑ González Carrera V, Ulla Rocha JL «Ultrasonografía endoscópica con punción-aspiración con aguja fina (EUS-PAAF) pulmonar: una herramienta para el diagnóstico de las neoplasias pulmonares» (en castellà). Gastroenterol Hepatol, 2012 Abr; 35 (4), pp: 298. DOI: 10.1016/j.gastrohep.2011.11.007. ISSN: 0210-5705. PMID: 22284043 [Consulta: 26 novembre 2017].
  10. ↑ VanderLaan PA, Wang HH, Majid A, Folch E «Endobronchial ultrasound-guided transbronchial needle aspiration (EBUS-TBNA): An overview and update for the cytopathologist» (en anglès). Cancer Cytopathol, 2014 Ag; 122 (8), pp: 561-576. DOI: 10.1002/cncy.21431. ISSN: 1934-6638. PMID: 24760496 [Consulta: 30 gener 2018].
  11. ↑ Loo FL, Halligan AM, Port JL, Hoda RS «The emerging technique of electromagnetic navigation bronchoscopy-guided fine-needle aspiration of peripheral lung lesions: promising results in 50 lesions» (en anglès). Cancer Cytopathol, 2014 Mar; 122 (3), pp: 191-199. DOI: 10.1002/cncy.21373. ISSN: 1934-6638. PMID: 24323803 [Consulta: 19 desembre 2017].
  12. ↑ Coloma J, García E, Rodríguez A «Mixoma intramuscular. A propósito de tres casos» (en castellà). Acta Ortop Mex [online], 2014; 28 (4), pp: 244-247. ISSN: 2306-4102 [Consulta: 2 desembre 2017].
  13. ↑ Delgado Miranda, JL; Montesinos Ventura, B; Pérez Espejo, J; Perera Molinero, A; Delgado Estévez, JL «Utilidad del P.A.A.F. en párpados y órbita» (en castellà). Arch Soc Canar Oftal, 2001; 12, pp: 31-34. Arxivat de l'original el 1 de desembre 2017. ISSN: 19897294 [Consulta: 27 novembre 2017].
  14. ↑ García de Marcos, JA; Alamillos Granados, F; Dean Ferrer, A; Ruiz Masera, JJ; et al «Limitaciones de la PAAF en el diagnóstico del pilomatrixoma» (en castellà). Rev Esp Cirug Oral y Maxilofac [online], 2005 Nov-Des; 27 (6), pp: 354-359. ISSN: 2173-9161 [Consulta: 3 desembre 2017].
  15. ↑ Hevia Suárez M, Abascal Junquera JM, Boix P, Dieguez M, et al «Manejo de la masa suprarrenal: lo que el urólogo debe saber» (en castellà). Actas Urol Esp, 2010 Jul; 34 (7), pp: 586-591. ISSN: 0210-4806. PMID: 20540874 [Consulta: 6 desembre 2017].
  16. ↑ Medina Pérez, M; Pareja Megía, MJ «Quiste hidatídico de partes blandas» (en castellà). Rev Esp Patol, 2003; 36 (1), pp: 91-94. ISSN: 1699-8855 [Consulta: 18 desembre 2018].
  17. ↑ Pérez Alonso, P «Quiste hidatídico de mama diagnosticado por PAAF» (en castellà). 10º Congreso Virtual Hispanoamericano de Anatomía Patológica, 2009 Nov; Citopatología-1833, pàgs: 6 ISBN 978-84-692-76778. Arxivat de l'original el 18 de gener 2018 [Consulta: 18 desembre 2018].
  18. ↑ Santamaría, M; Viguer, JM «Guía de buenas prácticas en punción aspiración» (en castellà). A: Libro Blanco 2013 de la Anatomía Patológica en España, 2013, DL: M-14.463/2013, pp: 179-191. Arxivat de l'original el 19 de gener 2018 [Consulta: 18 gener 2018].
  19. ↑ Castellarnau Visús, M «Punció ecoguiada i esclerosi amb etanol en el maneig dels quists simples annexials -Tesi doctoral-». Facultat de Medicina. UAB, 2015; Nov, pàgs: 171 ISBN 9788449062254 [Consulta: 30 gener 2018].
  20. ↑ Prathima S, Suresh T, Harendra Kumar M, Krishnappa J «Fine Needle Aspiration Cytology in Pediatric Age Group with Special Reference to Pediatric Tumors: A Retrospective Study Evaluating Its Diagnostic Role and Efficacy» (en anglès). Ann Med Health Sci Res, 2014 Gen-Feb; 4 (1), pp: 44–47. DOI: 10.4103/2141-9248.126608. PMC: 3952295. PMID: 24669329 [Consulta: 30 gener 2018].
  21. ↑ Minaga K, Takenaka M, Katanuma A, Kitano M, Yamashita Y «Needle Tract Seeding: An Overlooked Rare Complication of Endoscopic Ultrasound-Guided Fine-Needle Aspiration» (en anglès). Oncology, 2017; 93 Supl 1, pp: 107-112. DOI: 10.1159/000481235. ISSN: 1423-0232. PMID: 29258068 [Consulta: 29 desembre 2017].
  22. ↑ Adamowicz B, Manière T, Déry V, Désilets É «Needle Fracture during Endoscopic Ultrasound-Guided Fine-Needle Aspiration of Suspicious Thoracic Lymph Nodes» (en anglès). Case Rep Med, 2016; 2016, pp: 2526789. DOI: 10.1155/2016/2526789. PMC: 4983312. PMID: 27555874 [Consulta: 5 gener 2018].
  23. ↑ Whitaker IS, Elmiyeh B, Siddiqui MN, Holme TC «Haemopneumothorax after fine needle aspiration of the breast» (en anglès). J R Soc Med, 2003 Nov; 96 (11), pp: 555–556. ISSN: 0141-0768. PMC: 539633. PMID: 14594968 [Consulta: 5 gener 2018].
  24. ↑ Mahmood, ZZ; Brenner, A; Carmel, NN; Oestreicher-Kedem, Y «Vocal fold paralysis following fine needle aspiration of the thyroid gland complicated by a neck hematoma» (en anglès). Radiol Diagn Imaging, 2017 Set 25; 1, pàgs: 7. DOI: 10.15761/RDI.1000109. ISSN: 2515-0200 [Consulta: 30 gener 2018].
  25. ↑ Mohamad, H; Mohamad, I; Nik Hassan, NFH «Reversibility of a vocal cord palsy following fine needle aspiration cytology of a clinically impalpable thyroid nodule» (en anglès). J Otol Rhinol, 2014; 3 (2), pàgs: 2. DOI: 10.4172/2324-8785.1000150. ISSN: 2324-8785 [Consulta: 30 gener 2018].
  26. ↑ Galed Placed, I «Técnica de punción aspiración con aguja fina (PAAF) sin manipulación de la aguja: análisis de un método de diagnóstico citológico que puede reducir el riesgo de accidente laboral por pinchazo y sus complicacions -Tesi doctoral-» (en castellà). Departament de Medicina. UDC, 2003; Des, pàgs: 199 ISBN 978-84-692-8841-2 [Consulta: 30 gener 2018].

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Punció_aspirativa_amb_agulla_fina&oldid=33746513»