Vés al contingut

Parpella

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula anatomiaParpella
Detalls
Llatípalpebrae Modifica el valor a Wikidata
Part deull Modifica el valor a Wikidata
artèria lacrimal i artèries palpebrals medials Modifica el valor a Wikidata
Innervaciónervi infratroclear, nervi supratroclear, nervi supraorbitari i nervi lacrimal Modifica el valor a Wikidata
Identificadors
MeSHD005143 Modifica el valor a Wikidata
TAA15.2.07.024 Modifica el valor a Wikidata
FMAModifica el valor a Wikidata 54437 Modifica el valor a Wikidata : multiaxial – Modifica el valor a Wikidata jeràrquic
Recursos externs
Grayp.1025
EB Onlinescience/eyelid Modifica el valor a Wikidata
Terminologia anatòmica

La parpella (o també parpall, al País Valencià;[1] popularment tapa de l'ull) és un plec de pell, músculo-mucós mòbil que cobreix els ulls. Està composta (en els humans) per la conjuntiva palpebral (palpebral o blefaro- és la paraula tècnica per a referir-se a les parpelles), en contacte amb el globus ocular; el tars (l'esquelet de la parpella), una capa de gruix notable, però flexible; el múscul orbicular de les parpelles que li dona mobilitat; i la pell exterior.

La seva funció és la protecció de l'ull i la seva humectació a còpia d'estendre les secrecions lacrimals i altres secrecions, ja que la còrnia ha d'estar humida de forma continuada. En el moment de dormir evita que els ulls s'assequin.

Els extrems medials i laterals de les parpelles s'ajunten formant les comissures palpebrals.

Anatomia humana

[modifica]

Dins el tars es troben les glàndules de Meibom, de forma allargada, que ocupen tota l'altura de la parpella; són múltiples (30 a 40 en la parpella superior humana). Secreta una substància greixosa que serveix de lubricant per al lliscament de la parpella. En la parpella també es troben les glàndules de Zeis (glàndules sebàcies) i les glàndules de Moll (glàndules sudorípares) encara que són diferents de les de la resta del cos humà.

A més entre la conjuntiva i el tars es troben les lacrimals de Krause i Wolfring i en la vora lliure de cadascuna de les parpelles es troben dues o tres fileres de pèls petits, les pestanyes, cadascuna amb la seva respectiva glàndula ciliar de suor i sebàcia.

Patologies

[modifica]

La inflamació pot produir:

Mussol de la parpella.
Cabres a la parpella.
  • Mussol: infecció d'alguna glàndula de Moll o de Zeis, es presenta com un edema de la parpella amb inflament i purulència.
  • Meibomitis: inflamació de la glàndula de Meibom.
  • Blefaritis: inflamació del teixit que forma els marges de la parpella.

Altres:

  • Calazi.
  • Ectropi.
  • Ptosi palpebral: parpella caiguda que es presenta de vegades lligada a l'envelliment o per lesions o malalties amb la feblesa del múscul orbicular, és més freqüent en ull de tipus asiàtic oriental.
  • Cabres o lladelles. Afecció parasitària

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. «parpall». Diccionari normatiu valencià. Acadèmia Valenciana de la Llengua.

Enllaços externs

[modifica]