Pablo González Velázquez
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 1664  Andújar (Província de Jaén) | ||
| Mort | 1727 (62/63 anys) Madrid | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | escultor | ||
| Família | |||
| Fills | Luis González Velázquez, Alejandro González Velázquez, Antonio González Velázquez | ||
Pablo González Velázquez (Andújar, 1664-Madrid, 1727) fou un escultor barroc andalús instal·lat i amb activitat a la vila de Madrid, esdevingué l'iniciador d'una dinastia d'artistes amb els seus fills.
Biografia
[modifica]Les poques dades biogràfiques que es coneixen sobre la seva vida les dona l'historiador Juan Agustín Ceán Bermúdez. Pablo va néixer a la localitat andalusa d'Andújar (Jaén) l'any 1664. No obstant això, es traslladà a Madrid i és on exerceix la seva professió i on obtingué un notable renom com a escultor.[1] Es casà amb Ana Virete, matrimoni que tingué almenys tres fills: Luis (1715), Alejandro (1719) i Antonio (1723), tots ells destacats artistes, pel que es considera a Pablo iniciador d'una notable dinastia d'artistes madrilenys.[2] Sembla que el 1724, probablement per les seves condicions com a escultor retratista,[2] el rei Lluís I va voler nomenar-lo escultor de cambra, però que Pablo refusà el càrrec a causa de la seva avançada edat,[1] si bé segons Jesús Urrea, amb tota seguretat fou la prematura mort del monarca el que truncaria aquesta carrera a palau.[2] Moriria pocs anys després, el 1727.[1]
Obres
[modifica]Les seves obres són llistades per Ceán Bermúdez. La gran majoria eren a Madrid:[1]
- San Judas Tadeo de l'església de San Juan de Dios.
- San Luis Obispo, en pedra, a la portada de l'església de San Luis.
- Baix relleu de la portada de l'església de la Santa Cruz.
- Part de l'escultura del retaule major de l'església de San Felipe el Real.
- San Joaquín i Santa Ana de mida natural de l'església dels Irlandesos.
- Estàtues del retaule major del convent de Monges Calatravas.
- Escultura de la custòdia de la processó de la Minerva de l'església de San Sebastián.
Només en cita una fora de Madrid, concretament a Aranjuez:
- San Antonio de l'església d'Alpagés.
De totes elles s'han conservat l'escultura en pedra San Luis Obispo (1716), si bé avui està adossada a la façana de l'església del Carmen, així com les diverses escultures dels retaules en què va col·laborar amb altres artistes contemporanis, com José Benito Churriguera a l'església de San Felipe el Real el 1723. També han sobreviscut les estàtues San Joaquín i Santa Ana dels Irlandesos, que durant molts anys van ser atribuïdes a altres autors i foren identificades quan entraren al Museu Nacional d'Escultura, i les del convent de Monges Calatravas. No s'han conservat, en canvi, les estàtues San Judas Tadeo ni una estàtua custòdia que feu per a la processó de la Minerva de l'església de San Sebastián, ambdues de Madrid, i ni el San Antonio que tallà per a l'església d'Alpagés (Aranjuez).[2]
Referències
[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 Ceán Bermúdez, Juan Agustín. Diccionario histórico de los más ilustres profesores de las bellas artes en España (en castellà). Madrid: Reial Acadèmica de Belles Arts de San Fernando, 1800, p. 226-227.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Urrea Fernández, Jesús «Una propuesta para el escultor Pablo González Velázquez». Boletín del Seminario de Estudios de Arte y Arqueología, 1977, pàg. 484-488.