Vés al contingut

Pablo Servigne

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaPablo Servigne
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement1978 Modifica el valor a Wikidata (45/46 anys)
Versalles (França) Modifica el valor a Wikidata
FormacióUniversitat Lliure de Brussel·les - doctorat (–2008)
Facultat Universitària de Ciències Agronòmiques de Gembloux - enginyer agrònom (–2002)
Universitat de Lieja Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Camp de treballTransició ecològica, agroecologia, Col·lapsologia i resiliència comunitària Modifica el valor a Wikidata
Ocupacióecòleg, agrònom, conferenciant, investigador, ambientalista Modifica el valor a Wikidata
Membre de
Influències
Obra
Obres destacables

Lloc webpabloservigne.com Modifica el valor a Wikidata

Facebook: servigne.collapsologie Modifica el valor a Wikidata


Pablo Servigne, nascut en 1978 a Versalles, és un autor i conferenciant francès. Li interessen les qüestions de transició ecològica, agroecologia, col·lapsologia i resiliència col·lectiva.

Biografia

[modifica]

Pablo Servigne és enginyer agrònom de Gembloux Agro-Biològic Tech (Bèlgica) i doctor en ciències per la Universitat lliure de Brussel·les (ULB).[1][2]

El 2008 va abandonar el món universitari per a consagrar-se al moviment de la transició ecològica interessant-se en l'agricultura urbana, la permacultura i l'agroecologia. Entre 2010 i 2014 va treballar en l'associació d'educació popular  Barricade de Lieja.[3][4]

El 2010 va començar a escriure per a dos periòdics belgues Imagine demain le monde (ecologia) i Kairos (antiproductivisme).

Ha participat en les reflexions del GIRAF (Grup interdisciplinari de recerca en agroecologia dels Fonds de la recherche scientifique). Des de 2013, és membre del Institut Momentum (París) i de 2015 a 2018, de l'associació Adrastia.[5][6]

Actualment treballa de manera independent escrivint articles, llibres, donant conferències i classes de formació.[7]

Referències

[modifica]
  1. Thèse de doctorat (2008-10-21) : « Étude expérimentale et comparative de la myrmécochorie : le cas des fourmis dispersatrices Lasius niger et Myrmica rubra », résumé Arxivat 2017-01-08 a Wayback Machine.
  2. Voir sur ulb.ac.be.
  3. Appelée « éducation permanente » en Belgique.
  4. «Voir sur barricade.be.». Arxivat de l'original el 2022-01-28. [Consulta: 12 agost 2022].
  5. «Voir sur institutmomentum.org.». Arxivat de l'original el 18 de setembre de 2016. [Consulta: 9 setembre 2020].
  6. Voir sur adrastia.org.
  7. Voir sur lci.tf1.fr.