Pablo Sarasate
| |||
| Nom original | (es) Martín Melitón Pablo de Sarasate y Navascués  | ||
|---|---|---|---|
| Biografia | |||
| Naixement | 10 març 1844 Pamplona (Navarra) | ||
| Mort | 20 setembre 1908 (64 anys) Biarritz (França) | ||
| Causa de mort | bronquitis | ||
| Sepultura | Cemetery of San José (en)  | ||
| Formació | Conservatoire de Paris | ||
| Activitat | |||
| Camp de treball | Música | ||
| Ocupació | compositor, violinista | ||
| Activitat | 1852 - | ||
| Gènere | Romanticisme | ||
| Professors | Lambert Massart | ||
| Alumnes | José Antonio de Huarte | ||
| Instrument | Violí | ||
| Obra | |||
Obres destacables
| |||
| Família | |||
| Germans | Francisca Sarasate | ||
| Premis | |||
Signatura  | |||
       
 | |||
Pablo Martín Melitón Sarasate y Navascués (Pamplona, 10 de març de 1844 – Biarritz, 20 de setembre de 1908) fou un violinista virtuós i compositor navarrès.[1] Va ser successor de Paganini i les seves obres tenen una forma que es característica ja que tenen una gran simplicitat. No obstant, melòdicament són brillants. Sarasate tenia la vida a l'alta burgesia per tant, les seves obres eren destinades al públic de l'alta burgesia francesa que assistien als teatres i als salons de l'època.
Biografia
[modifica]Fill del músic militar Miguel Sarasate Juanenay i infant precoç, els seus pares van ser aviat conscients de les qualitats del seu fill i li van fer prendre lliçons de violí, amb un debut a la tendra edat de 7 anys, a La Corunya. Va estudiar a Santiago de Compostel·la entre 1846 i 1849 amb José Courtier, primer violí de la catedral i professor de l'Escola de Música de Santiago.
El 1852 es va traslladar a Pontevedra on va continuar els estudis musicals amb el músic local Urbano Casasvellas, mentre assistia assíduament als assajos de la banda del Regiment d'Aragó, que dirigia son pare. La Comtessa de Espoz y Mina li va concedir una pensió per a estudiar a Madrid. Una vegada a la capital d'Espanya, la reina Isabel II li atorgà una beca per a ampliar estudis a París, a on es va traslladar el 1856, i a on ingressà en el Conservatori sota la tutela de Jean-Delphin Alard. El 1857 va obtenir el Premi de Violí del conservatori parisenc, i dos anys després va començar la seua carrera de concertista que el portaria per tot Europa i Amèrica. L'èxit immediat que obtingué com a intèrpret va ser la causa que abandonés els estudis d'harmonia i composició.
Segons les crítiques i cròniques de l'època la seua força radicava més en la subtilesa d'interpretació que en el foc temperamental, unint atac, passió, flexibilitat i una facilitat natural per al violí. La seua tècnica de la mà esquerra va ser també famosa així com la velocitat d'execució. Arrancava el més bell so que puga esperar-se del violí sense palesar l'enorme esforç que això requeria.
L'any 1906 donà un memorable concert en el Royal Albert Hall, de Londres, en companyia del pianista Carlos Sobrino Rivas i amb motiu del comiat d'Adelina Patti, Sarasate i Sobrino recorrerien en triomf les principals ciutats dels Estats Units, i a principis del 1907 emprengueren una gira artística per Alemanya, que interrompé la malaltia del gran violinista navarrès.[2]
Els millors compositors del seu temps van dedicar-li obres: Max Bruch (el Concert per a violí núm. 2 i la Fantasia Escocesa), Édouard Lalo (el Concert per a violí en fa menor i la Simfonia Espanyola), Wieniawski (el Concert per a violí núm. 2), o Camille Saint-Saëns (Introducció i Rondo Capriccioso i els concerts per a violí núm. 1 i núm. 3). La seua formació musical i l'esperit de triomf el van mantenir en actiu fins a la mort.
En el seu testament va cedir el seu violí Stradivarius i 25.000 francs al Conservatori de Madrid per a l'organització d'un premi que portara el seu nom i que acabaria convertint-se en el Premi Nacional de Violí.
Sarasate compositor
[modifica]Pel grau de dificultat tècnica de les peces del seu catàleg s'endevina que els elogis van haver de ser sincers, ja que no haguera compost el que ell mateix no s'atrevira a tocar amb propietat i brillantor. Una constant en les seues obres és el folklore espanyol com a punt de partida i com principal element rítmic i melòdic.
Catàleg d'obres
[modifica]- Opus - Composició - Instrumentació
- — Fantasia Capritx, violí i piano
- — Souvenir de Faust, violí i piano
- — Masurca en Mi, violí i piano
- 1 Fantasia de La forza del destino de Verdi, violí i piano
- 2 Homenatge a Rossini, violí i piano
- 3 Fantasia sobre La Dame blanche de Boieldieu, violí i orquestra
- 4 Réverie, violí i piano
- 5 Fantasia de Roméo et Juliette de Gounod, violí i piano
- 6 Caprice sobre Mireille de Gounod, violí i piano
- 7 Confidences, violí i piano
- 8 Souvenir de Domont, violí i piano
- 9 Les Adieux, violí i piano
- 10 Sérénade Andalouse, violí i piano
- 11 Le sommeil, violí i piano
- 12 Moscoviènne, violí i piano
- 13 Fantasia de Faust de Gounod, violí i orquestra
- 14 Fantasia sobre Der Freischütz de Weber, violí i orquestra
- 15 Mosaíque de Zampa, violí i piano
- 16 Gavota sobre Mignon d'Ambroise Thomas, violí i piano
- 17 Priére sobre Berceuse, violí i piano
- 18 Airs espagnols, violí i piano
- 19 Fantasia sobre on Martha de Flotow, violí i piano
- 20 Zigeunerweisen (Aires Gitanos), violí i orquestra
- 21 Malaguenya i Havanera, violí i piano
- 22 Romança andalusa i jota navarresa, violí i piano
- 23 Playera i zapateado, violí i piano
- 24 Capritx basc, violí i piano
- 25 Fantasia sobre Carmen de Bizet, violí i orquestra
- 26 Vito i havanera, violí i piano
- 27 Jota aragonesa, violí i piano
- 28 Serenata andalusa, violí i piano
- 29 El cant del rossinyol, violí i orquestra
- 30 Bolero, violí i piano
- 31 Balada, violí i piano
- 32 Muñeira, violí i orquestra
- 33 Navarra, violí i orquestra
- 34 Airs Écossais, violí i orquestra
- 35 Peteneras, caprice espagnol, violí i piano
- 36 Jota de San Fermín, violí i piano
- 37 Zortzico "Adiós Montañas mías", violí i piano
- 38 Viva Sevilla! , violí i orquestra
- 39 Zortzico de Iparraguirre, violí i piano
- 40 Introduction et fandango varié, violí i piano
- 41 Introduction et caprice-jota, violí i orquestra
- 42 Zortzico Miramar, violí i orquestra
- 43 Introduction et tarantelle, violí i orquestra
- 44 La Chase, violí i orquestra
- 45 Nocturn — Serenata, violí i orquestra
- 46 Gondoliéra Veneziana, violí i piano
- 47 Melodia romanesa, violí i piano
- 48 L'Esprit Follet, violí i orquestra
- 49 Cançons russes, violí i orquestra
- 50 Jota de Pamplona, violí i orquestra
- 51 Fantasia sobre Don Giovanni de Mozart, violí i piano
- 52 Jota de Pablo, violí i orquestra
- 53 Le Rève, violí i piano
- 54 Fantasia sobre La flauta màgica de Mozart, violí i orquestra.
Vegeu també
[modifica]Bibliografia
[modifica]- Fernando Pérez Ollo. Sarasate. Fondo de Publicaciones del Gobierno de Navarra. Pamplona, 1980. (castellà)
- Luis Gracia Iberni. Pablo Sarasate. Iberautor Promociones Culturales, S.L. Madrid, 1994. (castellà)
- Alberto Huarte Myers. Vuestro amigo y paisano Pablo Sarasate. Huarte Myers, Alberto. Pamplona, 1996. (castellà)
- Custodia Platón Meilán. Pablo Sarasate (1844-1908). Eunsa, Ediciones Universidad de Navarra, S.A. Barañáin, 2000. (castellà)
- ↑ Stowell, Robin «Semblanzas de compositores españoles, Nueva serie: Pablo de Sarasate (1844-1908)». Revista de la Fundación Juan March, 401, 2011, pàg. 2-7.
- ↑ Enciclopèdia Espasa. Apèndix núm. 9, pàg. 1384 (ISBN 84-239-4579-0)
Enllaços externs
[modifica]
- Sarasate i el violí Arxivat 2009-07-24 a Wayback Machine. (castellà)