Vés al contingut

Jean-Delphin Alard

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula personaJean-Delphin Alard
Imatge
Litografia de punts de Lemercier et Cie. (1870) Modifica el valor a Wikidata
Nom original(fr) Delphin Alard Modifica el valor a Wikidata
Biografia
Naixement8 març 1815 Modifica el valor a Wikidata
Baiona (França) Modifica el valor a Wikidata
Mort22 febrer 1888 Modifica el valor a Wikidata (72 anys)
rue Christophe-Colomb (França) (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Causa de mortapoplexia Modifica el valor a Wikidata
Sepulturacementiri de Montmartre, 1 Modifica el valor a Wikidata
FormacióConservatoire de Paris Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Ocupacióviolinista, compositor, pedagog musical Modifica el valor a Wikidata
OcupadorConservatoire de Paris (1843–1875) Modifica el valor a Wikidata
GènereMúsica clàssica Modifica el valor a Wikidata
ProfessorsFrançois-Antoine Habeneck i François-Joseph Fétis Modifica el valor a Wikidata
AlumnesAdolphe Blanc, Pablo Sarasate i Adolf Pollitzer Modifica el valor a Wikidata
InstrumentViolí Modifica el valor a Wikidata
Família
CònjugeJeanne-Émilie Vuillaume Modifica el valor a Wikidata
FillsJeanne-Marie-Delphine Alard, Victorine-Adèle Alard Modifica el valor a Wikidata
ParentsJean-Baptiste Vuillaume, sogre Modifica el valor a Wikidata
Premis
Signatura Modifica el valor a Wikidata


Musicbrainz: 89a0dca1-7e14-46f0-b638-54cc7f21b8d5 Discogs: 3508661 IMSLP: Category:Alard,_Jean_Delphin Modifica el valor a Wikidata

Jean-Delphin Alard (Baiona, Pirineus Atlàntics, 8 de març de 1815 - París, Illa de França, 22 de febrer de 1888) fou un cèlebre violinista francès.

Estudià en el Conservatori de París des de 1826 a 1830, per aquest temps fundà amb Auguste Franchomme i Charles Hallé una societat de música di camera,[1] i després en fou professor, tenint entre els seus alumnes a Jean Becker),[2] Jules Armingaud[3] i Adolf Pollitzer,[4] ensems compongué cinc llibres d'estudi, un Mètode de violí, duets, concerts, simfonies, fantasies, etc., sent molt notable la Simfonia per a dos violins, executada en el concurs de 1855. El 1850 fou condecorat amb la creu de la Legió d'Honor. La seva música, de gust clàssic, és molt selecta i expressiva.

Vegeu també

[modifica]

Bibliografia

[modifica]
  1. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 24, pàg. 1110 (ISBN 84-239-4524-3)
  2. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 7, pàg. 1413 (ISBN 84-239-4507-3)
  3. Enciclopèdia Espasa Volum núm. 6, pàg. 295 (ISBN 84-239-4506-5)
  4. Enciclopèdia Espasa. Volum núm. 46, pàg. 173 (ISBN 84-239-4546-4)