Vés al contingut

Paceïta

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de mineralPaceïta
Fórmula químicaCaCu(CH₃COO)₄·6H₂O
Localitat tipusmina Perilya Potosi, Broken Hill, Comtat de Yancowinna, Nova Gal·les del Sud, Austràlia
Classificació
Categoriacompostos orgànics
Nickel-Strunz 10a ed.10.AA.30
Nickel-Strunz 9a ed.10.AA.30 Modifica el valor a Wikidata
Propietats
Sistema cristal·lítetragonal
Colorblau fosc
Exfoliacióperfecta
Duresa1,5
Lluïssorvítria
Color de la ratllablau clar
Més informació
Estatus IMAaprovat Modifica el valor a Wikidata
Codi IMAIMA2001-030
SímbolPac Modifica el valor a Wikidata
Referències[1]

La paceïta és un mineral de la classe dels compostos orgànics. Va ser descoberta a la mina Perilya Potosi, Comtat de Yancowinna, Nova Gal·les del Sud, a Austràlia, l'únic indret on ha estat trobada. Rep el seu nom en honor de Frank L. Pace (1948 -) col·leccionista de minerals i ex-miner que va ser el primer en assenyalar l'existència del mineral.

Característiques

[modifica]

La paceïta és un acetat hexahidratat de calci i coure de fórmula química CaCu(CH₃COO)₄·6H₂O. Cristal·litza en el sistema tetragonal en cristalls prismàtics aïllats curts de fins a 1 mm que mostren les cares {100}, {001}, {111}.[2] És de color blau fosc i la seva duresa a l'escala de Mohs és d'1,5.

Segons la classificació de Nickel-Strunz, la paceïta pertany a «10.AA - Sals d'àcids orgànics: formats, acetats, etc» juntament amb els següents minerals: formicaïta, acetamida, dashkovaïta, calclacita i hoganita.

Formació

[modifica]

La paceïta es forma en recobriments oxidats ferruginosos per mitjà de la reacció de minerals metàl·lics oxidats amb la matèria vegetal en descomposició proporcionada per la fullaraca i les restes de fustes trobades a les mines.[2]

Ha estat trobada associada amb els següents minerals: hoganita, linarita, malaquita, atzurita, smithsonita cúprica, cerussita, goethita, hematita i quars.[2]

Referències

[modifica]
  1. «Paceite» (en anglès). Mindat. [Consulta: 7 novembre 2015].
  2. 2,0 2,1 2,2 «Paceïta» (en anglès). Handbook of Mineralogy. Arxivat de l'original el 3 de març 2016. [Consulta: 31 octubre 2016].