Paco Elvira
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 30 octubre 1948  Barcelona |
| Mort | 30 març 2013 (64 anys) Sitges (Garraf) |
| Causa de mort | mort per caiguda des d'alçada |
| Activitat | |
| Ocupació | fotògraf |
| Art | Fotografia |
| Lloc web | pacoelvira.com |
Paco Elvira (Barcelona, 30 d'octubre de 1948 - Massís del Garraf, 30 de març de 2013) va ser un fotoperiodista català.
Biografia
[modifica]Va estudiar a la Facultat de Ciències Econòmiques, on va fotografiar la lluita universitària en els últims anys del franquisme.
Després de la mort de Franco, va realitzar una sèrie de reportatges de tipus social sobre la transició, dels que destaquen: ETA, miners, l'atur, jornalers andalusos, vagues, reconversions, etc., per revistes com Mundo, Primera Plana, Interviú i l'agència Cover.
La publicació Photography Year Book va publicar en dues ocasions les seves fotos entre les millors de l'any.[1] El 1987 va obtenir una beca de la Universitat Menéndez Pelayo per fotografiar la pesca de marisc a Galícia. Una d'aquestes fotos va obtenir un dels premis Fotopress. El 2004 el seu reportatge Misión a Kabul, publicat al Magazine de La Vanguardia, va guanyar el premi Civisme al millor reportatge atorgat pel Departament de Benestar i Família de la Generalitat de Catalunya. També va guanyar el premi Pica d'Estats.
Com a enviat especial va fotografiar i va publicar als mitjans més importants del país instantànies de la Xina, el Japó, les Filipines, Israel, Cuba, l'Argentina, Mèxic, el Brasil, Zanzíbar, el Camerun, Nicaragua, Algèria, l'Afganistan (Kabul), dels conflictes a Croàcia i a la frontera de Kosovo durant la guerra dels Balcans. Destaquen també els seus cinc viatges per cobrir els problemes d'Irlanda del Nord.
Va col·laborar regularment amb els suplements dominicals dels diaris La Vanguardia i El Periódico, i amb les agències Cover i AGE Fotostock. Va ser professor de fotoperiodisme a la Facultat de Ciències de la Comunicació de Bellaterra, a la Facultat de Periodisme de la Universitat Pompeu Fabra i a l'escola IDEP. Va ser editor gràfic del diari Record i dels 6 números publicats de la revista Públic.[2]
Va morir d'accident el 30 de març de 2013 en caure del penya-segat la Falconera (massí del Garraf) mentre hi feia fotografies.[3] La policia no va trobar el seu cos sense vida fins al cap de dos dies, l'1 d'abril.
Obres publicades
[modifica]- La Segunda Guerra Mundial (Lunwerg, Barcelona, 2012)
- La Segunda República Española (Lunwerg, Barcelona, 2012)
- La Transición Española (Lunwerg, Barcelona, 2011)
- La Guerra Civil Española (Lunwerg, Barcelona, 2011)
- Un día de mayo (Galeria Valid Foto BCN, Barcelona, 2011)
- Latidos de un mundo convulso (Lunwerg, Barcelona, 2007)
- Zaragoza (Lunwerg, Barcelona, 2005)
- De cara al mar (Lunwerg, Barcelona, 2004)
- Duero, historia viva (Lunwerg, Barcelona, 2004)
- Ciutat Vella, ciutat construïda (El Cep i la Nansa Edicions, Barcelona, 2003)
- Rubí, en molts sentits (Lunwerg, Barcelona, 2001)
- Vint Anys d'Ajuntaments Democrátics (Diputació de Barcelona, Barcelona, 1999)
- La Diagonal (Main S.A., Barcelona, 1999)
- L'Illa (Main S.A., Barcelona)
- Barcelona, plein air (Lunwerg, Barcelona, 1998)
- Terrassa, llibre d'hores (Lunwerg, Barcelona, 1998)
- Barcelona, ciudad de sensaciones (Lunwerg, Barcelona, 1997)
- La Rambla (Lunwerg, Barcelona, 1988)
Referències
[modifica]- ↑ El País. «Muere el fotoperiodista Paco Elvira en las costas del Garraf» (en castellà). El País.es, 01-04-2013. [Consulta: 1r abril 2013].
- ↑ Agències. «Mor el fotògraf Paco Elvira en un accident al Garraf». Ara.cat, 01-04-2013. [Consulta: 1r abril 2013].
- ↑ Andreu Farràs. «El fotoperiodista Paco Elvira fallece en un accidente en el Garraf». El Periódico de Catalunya, 01-04-2013. [Consulta: 4 desembre 2018].