Francesc Escribano i Royo
 Paco Escribano en un acte a la Universitat de València. (2017)  | |
| Biografia | |
|---|---|
| Naixement | 9 abril 1958 (66 anys) |
 7è Director de Televisió de Catalunya | |
| 2004 – 2008 ← Joan Oliver i Fontanet – Mònica Terribas i Sala → | |
| Activitat | |
| Ocupació | periodista, director de televisió, escriptor, professor d'universitat, productor de televisió |
| Ocupador | Universitat Autònoma de Barcelona Televisió de Catalunya |
| Família | |
| Fills | Pau Escribano Valls |
| Premis | |
| |
 
| |
Francesc Escribano i Royo, també conegut com a Paco Escribano,[1] (Vilanova i la Geltrú, el Garraf, el 9 d'abril de 1958[2]) és un periodista i professor universitari català. Va néixer el 1958 a Vilanova i la Geltrú, població situada a la comarca del Garraf. Interessat en la docència, ha estat professor associat de Comunicació Audiovisual a la Universitat Autònoma de Barcelona.
Va iniciar la seva carrera professional a Televisió Espanyola, incorporant-se l'any 1984 a Televisió de Catalunya com a membre de l'equip inicial del programa de reportatges 30 minuts, en el qual va restar fins al 1992. A partir d'aquell moment, juntament amb Joan Úbeda, s'encarregaren de crear nous programes de televisió per al departament de Nous Formats de Televisió de Catalunya, col·laboració de la qual nasqueren: Ciutadans,[3] El cangur, Les coses com són, Vides privades i Bellvitge Hospital. Posteriorment va dirigir aquest departament etapa en la qual van produint sèries documentals com Veterinaris i Jutjats. L'any 2000 fou nomenat director de Programes, i de 2004 a 2008 va ser director de Televisió de Catalunya. També va formar part de l'equip del programa radiofònic Minoria absoluta[1] i dirigeix la productora que duu el mateix nom.
En la seva tasca de periodista ha estat guardonat amb el Premi Ondas en la categoria «Internacionals de televisió» per Ciutadans (1994)[4] i Les coses com són (1996). L'any 2000 fou guardonat, juntament amb Joan Úbeda, amb el Premi Nacional de Periodisme atorgat per la Generalitat de Catalunya.
Obra escrita
[modifica]És autor de:
- 1999: Descalç sobre la terra vermella. Vida del bisbe Pere Casaldàliga
- 2001: Compte enrere. La història de Salvador Puig Antich
- 2013: Desenterrant el silenci. Antoni Benaiges. el mestre que va prometre el mar.
El seu llibre sobre Pere Casaldàliga fou guardonat amb el Premi Gaziel i va donar peu a la minisèrie homònima estrenada el 2013. El seu llibre sobre Salvador Puig Antich va servir de base per a la realització de la pel·lícula de Manuel Huerga Salvador (Puig Antich).
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 «Emotiva y divertida despedida de 'Minoria Absoluta' en el Tívoli de Barcelona» (en castellà). La Vanguardia, 24-07-2009.
- ↑ "Francesc Escribano, periodista i executiu de televisió". adepg.cat. Consulta 5 d'agost 2017.
- ↑ Busquets, Gemma «El nou curs de TV3». Presència, 2161, 28-07-2013, pp. 18 – 19.
- ↑ de Luna, Manuel «‘Ciutadans' ante la crisis» (en castellà). Teletodo, 25-05-2013.
Enllaços externs
[modifica]- Entrevista a Francesc Escribano a Televisió de Catalunya Arxivat 2007-10-10 a Wayback Machine.
- Informació de Francesc Escribano al web de la Generalitat de Catalunya Arxivat 2007-10-01 a Wayback Machine.
1990: Josep M. Huertas · 1992: Jaume Comellas · 1994: Francesc-Marc Álvaro · 1995: Josep M. Espinàs · 1996: Col·legi de Periodistes de Catalunya · 1997: Albert Jané · 1998: Carles Sentís · 1999: Eliseu Climent · 2000: Francesc Escribano i Joan Úbeda · 2001: Antoni Bassas · 2002: Montserrat Armengou i Ricard Bellis · 2003: Mònica Terribas · 2004: VilaWeb · 2005: Emili Manzano · 2006: Milagros Pérez Oliva · 2007: Martí Domínguez · 2008: José Martí Gómez, Lluís Permanyer i Joan de Sagarra · 2009: Rosa Maria Calaf |
