Paladar secundari
 Vista sagital d'un musell de porc en la qual es pot apreciar el paladar secundari amb una rafe palatal pronunciada | |
| TE | E5.4.1.1.4.0.5 |
|---|---|
| Terminologia anatòmica | |
El paladar secundari[1] és una estructura anatòmica que separa la cavitat nasal i la cavitat oral en molts vertebrats.
En l'embriologia humana, es refereix a la part del paladar ossi formada pel creixement medial dels dos processos palatals i la seva fusió a la línia mitjana. Constitueix la major part del paladar adult i limita amb el paladar primari al forat incisiu.
Importància clínica
[modifica]El desenvolupament del paladar secundari comença en la sisena setmana de gestació i pot desembocar en una fenedura palatina si es produeix algun problema.
N'hi ha tres causes principals:
- el retard de creixement, que fa que els processos palatals no arribin a fusionar-se
- l'obstrucció mecànica, en la qual una mida aberrant de la boca o la presència d'estructures anatòmiques anòmales a la boca de l'embrió evita que els processos palatals es toquin
- la disfunció epitelial de la línia mitjana (DELM), en la qual una disfunció de la mucosa de la superfície dels processos palatals impedeix la fusió palatal
Evolució
[modifica]Es creu que el paladar secundari tingué un paper important en l'evolució dels animals de sang calenta. Les primeres espècies dotades de paladar secundari apareixen al registre fòssil al Permià mitjà. A més de les seves funcions relacionades amb l'endotèrmia, el paladar secundari ofereix una superfície contra la qual es pot prémer la llengua, reforça el crani i facilita la mamada.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «Paladar secundari». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Kemp, 2005, p. 128.
Bibliografia
[modifica]- Kemp, T. S. The Origin and Evolution of Mammals (en anglès). Oxford University Press, 2005. ISBN 9780198507611.