Palau Bánffy de Cluj-Napoca
![]() | ||||
---|---|---|---|---|
Dades | ||||
Tipus | Museu d'art ![]() | |||
Arquitecte | Johann Eberhard Blaumann ![]() | |||
Construcció | 1951 ![]() | |||
Localització geogràfica | ||||
Entitat territorial administrativa | Cluj-Napoca (Romania) i Província de Cluj (Romania) ![]() | |||
Localització | Piața Unirii 30, municipiul Cluj-Napoca ![]() | |||
| ||||
Patrimoni nacional de Romania | ||||
Identificador | CJ-II-m-A-07497 | |||
El Palau de Bánffy és un edifici barroc del segle xviii situat a Cluj-Napoca. Fou dissenyat per l'arquitecte alemany Johann Eberhard Blaumann.[1] Construït entre el 1774 i el 1775, es considera el més representatiu per a l'estil barroc de Transsilvània. El primer propietari del palau va ser el duc hongarès György Bánffy (1746-1822), governador de Transsilvània.
Francesc II, emperador del Sacre Imperi Romanogermànic i la seva esposa Caroline Augusta de Baviera van ser acollits al palau durant la seva visita a Kolozsvár, entre el 18 i el 27 d'agost de 1817. Aquesta va ser la primera ocasió en què un governant de la família dels Habsburg va visitar la ciutat.[2] Francesc Josep I d'Àustria també va ser el convidat del palau entre 2-4. Agost de 1852 i 22-24 de setembre de 1887.[3] El palau (juntament amb el castell Răscruci de la família Bánffy) apareix en les reminiscències d’una institutriu anglesa, Florence Tarring, que va treballar per a una de les branques de la família Bánffy durant la Primera Guerra Mundial (1914-1919).[4]
El febrer de 1951 el consell de la ciutat va decidir buidar el palau per establir-hi un museu d'art; les obres es van acabar l'estiu de 1954.[5] El museu es va obrir al palau restaurat el 30. Desembre de 1965.[6] El cinema que ocupava el pati interior del palau va ser enderrocat el 1974.[7]
La superfície del palau és de 66 × 48 m, el seu pati interior és de 26 × 26 m. Les ales dels laterals inclouen una fila d'habitacions, mentre que les ales davantera i posterior inclouen dues files. El pati està envoltat per un pòrtic al segon pis.
La façana està decorada amb estàtues de Mart, Minerva, Apol·lo, Diana, Hèrcules, Perseu i l'escut de la família Bánffy amb grifons, sense corona. A sobre la porta hi ha una lògia amb set pilars.[1]
Museu d'Art
[modifica]
Des del 1951, el palau acull el Museu Nacional d’Art de Cluj-Napoca, que inclou, a la seva col·lecció Virgil Cioflec, les obres d’art de molts artistes romanesos importants, com Nicolae Grigorescu, Ştefan Luchian, Dimitrie Paciurea, Theodor Pallady, Camil Ressu i altres. El museu també inclou obres de destacats artistes hongaresos József Koszta, Károly Lotz, László Mednyánszky, Mihály Munkácsy, Béla Nagy Abodi i István Réti. La col·lecció internacional inclou pintures de grans artistes europeus com Luca Giordano, Carlo Dolci, Jean-Hippolyte Flandrin, Félix Ziem, Ivan Aivazovsky, Herri met de Bles i Franz Defregger, a més d’escultures de Claude Michel, Antoine-Louis Barye i Ernst. Barlach. La col·lecció de gràfics inclou obres de grans estampadors europeus dels segles XVI-XX. Entre ells, el museu acull les obres de Salvator Rosa, Giovanni Battista Piranesi, Honoré Daumier, Théodore Géricault, Edgar Degas i Käthe Kollwitz.[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Balogh Ferenc. «A kolozsvári Fő tér újkori arculatának kialakulása». A: Dáné Tibor Kálmán. Kolozsvár 1000 éve (A 2000. október 13–14-én rendezett konferencia előadásai) (en hongarès). Kolozsvár: Erdélyi Múzeum-Egyesület, Magyar Közművelődési Egyesület, 2001, p. 224. ISBN 973-8231-14-0.
- ↑ Gaal György. «Kolozsvár kétezer esztendeje dátumokban». A: Dáné Tibor Kálmán. Kolozsvár 1000 éve (A 2000. október 13–14-én rendezett konferencia előadásai) (en hongarès). Kolozsvár: Erdélyi Múzeum-Egyesület, Magyar Közművelődési Egyesület, 2001, p. 327. ISBN 973-8231-14-0.
- ↑ Gaal György. «Kolozsvár kétezer esztendeje dátumokban». A: Dáné Tibor Kálmán. Kolozsvár 1000 éve (A 2000. október 13–14-én rendezett konferencia előadásai) (en hongarès). Kolozsvár: Erdélyi Múzeum-Egyesület, Magyar Közművelődési Egyesület, 2001, p. 332. ISBN 973-8231-14-0.
- ↑ Florence Tarring. Elizabeth Watson. Miss Tarring's War, 2010. ISBN 978-1-921586-20-0.
- ↑ Gaal György. «Kolozsvár kétezer esztendeje dátumokban». A: Dáné Tibor Kálmán. Kolozsvár 1000 éve (A 2000. október 13–14-én rendezett konferencia előadásai) (en hongarès). Kolozsvár: Erdélyi Múzeum-Egyesület, Magyar Közművelődési Egyesület, 2001, p. 358. ISBN 973-8231-14-0.
- ↑ Gaal György. «Kolozsvár kétezer esztendeje dátumokban». A: Dáné Tibor Kálmán. Kolozsvár 1000 éve (A 2000. október 13–14-én rendezett konferencia előadásai) (en hongarès). Kolozsvár: Erdélyi Múzeum-Egyesület, Magyar Közművelődési Egyesület, 2001, p. 362. ISBN 973-8231-14-0.
- ↑ Gaal György. «Kolozsvár kétezer esztendeje dátumokban». A: Dáné Tibor Kálmán. Kolozsvár 1000 éve (A 2000. október 13–14-én rendezett konferencia előadásai) (en hongarès). Kolozsvár: Erdélyi Múzeum-Egyesület, Magyar Közművelődési Egyesület, 2001, p. 364. ISBN 973-8231-14-0.
- ↑ Official website of the museum