Palau Longoria
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Epònim | Francisco Javier González-Longoria (en)   | |||
| Dades | ||||
| Tipus | Edifici i monument | |||
| Arquitecte | Josep Grases i Riera | |||
| Construcció | 1904 | |||
| Obertura | 1904 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura modernista | |||
| Pisos per sobre el terra | 3 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Justicia (Comunitat de Madrid) | |||
| Localització | calle de Fernando VI, 4 | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 24 octubre 1996 | |||
| Identificador | RI-51-0009569 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Societat General d'Autors i Editors | |||
| Ocupant | Societat General d'Autors i Editors | |||
_15.jpg)
El Palau Longoria està situat a Madrid, al carrer de Ferran VI construït en el districte Centre de Madrid, en la confluència dels carrers Fernando VI i Pelayo.[1]
Història
[modifica]És obra de l'arquitecte barceloní Josep Grases i Riera, qui l'any 1902 va construir aquest palau amb una llibertat absoluta de disseny convertint-lo en l'exemple més important del moviment modernista a Madrid.[2] Va ser construït per encàrrec del financer Javier González Longoria.[3][4]
El 1912 l'edifici va ser comprat per la Companyia Dental Espanyola [5] per 500.000 pessetes, com a residència per al seu president. L'any 1946, els hereus van vendre l'immoble a Construccions Civils, adquirint-lo quatre anys més tard la Societat General d'Autors i Editors d'Espanya per cinc milions el 1950.[6]
Ha tingut dues reformes d'importància en els anys 1912 (obra de l'arquitecte Francisco García Nava)[7] i en l'any 1950 (per l'arquitecte Carlos Arniches Moltó; i també una reforma en l'any 1992 obra dels arquitectes Ángeles Hernández-Rubio Muñoyerro i Santiago Fajardo Cabeza.
Galeria d'imatges
[modifica]-
Detall modernista del Palau Longoria -
Escala central del Palau Longoria, a Madrid. -
Cúpula del Palau Longoria -
Interior del Palau Longoria
_12.jpg)
_(14).JPG)
_32.jpg)
Referències
[modifica]- ↑ Calleja, Ignacio. «El Palacio de Longoria: la singularidad modernista» (en castellà). ABC, 11-10-2015. [Consulta: 14 juliol 2024].
- ↑ Sanz Contreras, Carmen; Osanz Diaz, Jose Ramon «La evolución de la edificación en el modernismo madrileño». I Jornada de Investigación en la Edificación. E.U. de Arquitectura Técnica (UPM) [Madrid], 6-2006.
- ↑ da Rocha Aranda, Oscar. El modernismo en la arquitectura madrileña: génesis y desarrollo de una opción ecléctica (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 2009, p. 114. ISBN 978-84-00-08889-7.
- ↑ Da Rocha, Oscar; Fajardo, Ricardo Muñoz. Madrid modernista: guía de arquitectura (en castellà). Editorial Tebar, 2007, p. 30. ISBN 978-84-7360-254-9.
- ↑ Sanz Serrulla, Javier «Una “especialidad” singular médica en España: La odontología. Entre la ciencia y la controversia». Madrid y la Ciencia. Un paseo a través de la historia (III).Primera mitad del siglo XX (1900 - 1950): Ciclo de conferencias. Instituto de Estudios Madrileños, 2020, pàg. 127–197.
- ↑ da Rocha Aranda, Oscar. El modernismo en la arquitectura madrileña: génesis y desarrollo de una opción ecléctica (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 2009, p. 117. ISBN 978-84-00-08889-7.
- ↑ da Rocha Aranda, Oscar. El modernismo en la arquitectura madrileña: génesis y desarrollo de una opción ecléctica (en castellà). Editorial CSIC - CSIC Press, 2009, p. 125. ISBN 978-84-00-08889-7.
