Palau Municipal de Villena
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau, seu de l'Ajuntament | |||
| Part de | Patrimoni Cultural de la província d'Alacant  | |||
| Arquitecte | Jacobo Florentino | |||
| Ús | casa consistorial | |||
| Cronologia | segle XVI | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Renaixement, Barroc | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Villena (l'Alt Vinalopó) | |||
| Localització | Villena | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Identificador | RI-51-0001624 | |||
| Codi IGPCV | 03.28.140-008[1] | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Ajuntament de Villena | |||
| Ocupant | Museu Arqueològic José María Soler Ajuntament de Villena | |||
El Palau Municipal de Villena va ser edificat per Pedro de Medina a principis del segle xvi per domicili dels beneficiaris magistrals de l'església de Santiago (casa abadia). Va ser alienat en 1576 pel capítol eclesiàstic, i adquirida pel Consell de la Ciutat per a utilitzar-les com a Cases Consistorials.
La valoració de l'edifici ve donada pel seu caràcter renaixentista, de clara empremta a la façana, en dues de les seues finestres i al pati de doble galeria amb escala incorporada.
La seua construcció s'atribueix a Jacobo Florentino, escultor que havia treballat amb Miquel Àngel a Florència i que, després de treballar a Granada, i Múrcia, morí a Villena el 1526. Tampoc es descarta la participació de Jerónimo Quijano, continuador d'aquell a la catedral de Múrcia.
La portada, blasonada amb l'escut de la ciutat mantingut per tenants i emmarcat per una orla de temes zoomorfs i florals, segueix l'esquema serlià d'ordre dòric amb pedestals i frontó triangular. A l'interior de l'edifici destaca el pati amb arcs carpanells sobre columnes toscanes, discos als carcanyols i cassetons a l'intradós.
En 1707 l'arquitecte Cosme Carreras va intervenir a l'edifici deixant l'empremta barroca a la finestra de la façana del front esquerre. El 1963 es va ampliar la façana a la part superior per crear un tercer pis, al mateix temps que es va restaurar el pati. Va ser declarat Monument historicoartístic el 1968.[2]
En l'actualitat alberga gran part de les dependències de l'Ajuntament de la ciutat, així com el Museu Arqueològic José María Soler.
Referències
[modifica]- ↑ URL de la referència: http://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=1759.
- ↑ Generalitat Valenciana. Conselleria de Cultura i Esport. Direcció General de Patrimoni Cultural Valencià Ajuntament (Palau Municipal)
Enllaços externs
[modifica]