Casa Pérez Samanillo

Infotaula edifici Casa Pérez Samanillo
Dades
Tipus	Edifici residencial
Arquitecte	Joan Josep Hervás i Arizmendi Raimon Duran i Reynals
Construcció	1910
Característiques
Estil arquitectònic	modernisme català arquitectura modernista
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativa	Sant Gervasi-Galvany (Barcelonès)
Localització	Balmes, 169-169 bis i Av. Diagonal, 502-504
41° 23′ 44″ N, 2° 09′ 15″ E
Bé cultural d'interès local
Id. IPAC	40312
Id. Barcelona	2198
Activitat
Ocupant	Círculo Ecuestre

La Casa Pérez Samanillo és un edifici situat al xamfrà de l'Avinguda Diagonal i el carrer de Balmes de Barcelona, catalogat com a Bé Cultural d'Interès Local. Actualment és la seu del Círculo Ecuestre i compta amb deu salons, dos restaurants, una terrassa, bar, biblioteca, sala de billar, auditori, sales de conferències, gimnàs, piscina, sauna, solàrium i habitacions.

Història

Va ser encarregat el 1910 per Luis Pérez Samanillo, un pròsper home de negocis espanyol resident a les Filipines, germà del darrer alcalde de Manila el 1898, abans de traslladar-se a Barcelona fugint de la guerra colonial, a l'arquitecte Joan Josep Hervàs i Arizmendi. El 1911, guanyà el concurs anual d'edificis artístics convocat per l'Ajuntament de Barcelona.

L'edifici va patir nombroses reformes al llarg de la seva història, de tal forma que l'entrada original a la casa es realitzava a través del jardí lateral, amb una gran escalinata, a l'Avinguda Diagonal. En aquesta zona de la finca hi havia un cos a manera de torre i cobert amb una volta de quatre vessants, enderrocat cap als anys 1940-1950, quan es va construir l'edifici d'habitatges contigu de l'Avinguda Diagonal.

A principis de la Guerra civil, la façana principal va perdre el relleu esculpit, obra de Manuel Fuxà, que representava el Sagrat Cor de Jesús sobre el medalló que corona la façana, destrossat a cops de martell per grups anarquistes.

El 1948 va ser reformat per Raimon Duran i Reynals, arran de la instal·lació del Círculo Ecuestre el 12 de juny de 1950. Finalment, l'any 1993 els arquitectes Robert i Esteve Terradas van realitzar la darrera de les reformes.

Descripció

Originalment es va projectar com a residència unifamiliar i va esdevenir un exemple atípic d'edifici exempt. L'actual irregularitat de la planta és fruit de l'enderroc realitzat a la dècada de 1950 d'una part de la construcció, i que va suposar que només es conservés la façana del xamfrà i la del carrer de Balmes. Té cinc plantes (tot i que a la façana només són visibles quatre) i es cobreix amb una coberta en vessants a excepció de les torres del xamfrà que es cobreixen amb una cuculla circular amb llucanes amb escata ceràmica vista.

Les façanes estan plantejades de manera eclèctica i afrancesada, sense excloure, però, elements d'inspiració modernista, com el gran finestral ovalat del menjador, obert sobre la Diagonal. Actualment es conserven tres panys de façana, el del carrer Balmes, el del xamfrà (emmarcat per dos elements torrejats) i el de l'avinguda Diagonal que va ser mutilat a mitjans del segle xx, quan se li adossà una finca a la mitgera.

Un dels trets més singulars de la finca és el gran finestral ovalat del menjador, batejat per l'escriptor Ignasi Agustí com la «peixera de la ciutat». El mobiliari interior és obra de Joan Esteva i el gran vitrall de l'escala es va realitzar a l'obrador dels germans francesos Mauméjean.

L'edifici s'assenta sobre d'un sòcol de carreus de pedra on s'obren les finestres del semi-soterrani. Damunt del sòcol es desenvolupa el primer nivell de pis, a una cota superior a la que hauria de ser la planta baixa. En aquest nivell es combinen obertures simples amb d'altres coronelles amb columnes corínties estriades i una singular llinda corba decorada amb un guardapols motllurat. Destaquen les galeries del primer pis amb estructures en voladís tancades amb altes amb balcó i barana de pedra. El tercer pis s'obre al carrer a cadascuna de les tres façanes amb una galeria correguda amb arcs de mig punt que reposen a sobre de columnetes. L'edifici es remata amb una cornisa que a la zona del xamfrà queda interrompuda per la presència de l'emblema del Círculo Ecuestre amb un cap de cavall esculpit i la data 1856.

L'accés es realitza pel carrer de Balmes. Disposa d'un soterrani destinat a serveis interns de l'associació i un semisoterrani, on es troben les cuines, el magatzem, un restaurant i un saló. A la planta baixa es troba el vestíbul amb la recepció del club i des del qual, a través d'una escala emmarcada per sengles columnes corínties de marbre, s'accedeix a les estances de la primera planta.

En aquesta planta hi ha un gran vestíbul ovalat (antic saló de la casa), al qual s'obren diverses habitacions destinades actualment a biblioteca, arxiu i sala de lectura i que conserven la fusteria original amb portes de fusta de gran alçada amb llinda esculpida. Destaca també el mobiliari conservat, obra de Joan Esteva: taules, cadires i molt especialment les biblioteques de fusta tallada localitzades a dos d'aquests espais. Un dels àmbits més emblemàtics d'aquest pis és el gran saló conegut com a Saló dels Reis o "La Peixera" precisament per la finestra oval que s'obre a l'Avinguda Diagonal, amb un gran entaulament que se sosté gràcies a dos grups de columnes de fust estriat i capitell i basa vegetal. Aquesta sala presenta un sostre de fusta amb motius vegetals en relleu, daurats i una escena central pintada de gust neoclassicista. Pel que fa als sostres de l'edifici, tots són diferents, tant per la tipologia com pels materials i l'estil en què es van projectar, tot combinant l'estètica oriental i mossàrab amb altres de tendència neoclassicista amb motllurats i daurats. Destaca especialment un d'estètica japonesa que representa al camp central el Mont Fuji, i als plafons laterals animals, plantes i petites escenes paisatgístiques; també un d'estil arabesc amb motius geomètrics entrellaçats. En el vestíbul de la planta primera es localitza una magnífica escala monumental de marbre i barana de pedra amb traceria vegetal calada que condueix cap a la planta noble. En aquest planta, l'escala aboca a un gran rebedor que, a manera de mirador, comunica amb la caixa de l'escala i el gran finestral que s'hi obre, sortida de l'obrador dels germans francesos Maumejean. Al rebedor s'hi troba una xemeneia i nombrós mobiliari, configurant-se com un altre saló. Entre les diferents estances, destaquen salons com el dels Jocs, o el Saló de Ball -amb plafons i miralls emmarcats amb motllures daurades a les parets i, el Saló de les Nimfes (actual Sala de Juntes), on s'hi localitza una xemeneia de marbre esculpida coronada per un el gran mirall. Al tercer pis es troben les golfes i la sala de reunions.

S'ha d'assenyalar la decoració de les parets amb sanefes i aplics motllurats -daurats en alguns casos- així com els llums i els paviments de mosaic i de marqueteria.

Galeria d'imatges

• 
  Façana exterior
• 
  Finestra
• 
  Placa de Bonaventura Bassegoda atorgant el Premi de l'Ajuntament.

Enllaços externs

• «Círculo Ecuestre». Pobles de Catalunya. Guia del Patrimoni Històric i Artístic dels municipis catalans. Fundació per a la Difusió del Patrimoni Monumental Català.
• «Guia temàtica Biblioteca ETSAB: Casa Pérez Samanillo - Círculo Eqüestre». UPCommons.