Palau de Bteddin
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Construcció | 1818 | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Bteddin (Líban) | |||
| ||||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Baixir Xihab II | |||
El palau de Bteddin (àrab: قصر بيت الدين, qaṣr Bayt ad-Dīn, literalment ‘castell de la Casa de la Fe’ o ‘de la Religió’[1][2]) és un palau otomà del segle xix, situat prop de la vila del mateix nom, Bteddin, a les muntanyes del Xuf, al Líban.[3] Es troba 45 km al sud-est de Beirut, prop de Dayr al-Qamar.[4]
Història
[modifica]L'emir Baixir II, de la dinastia xihàbida, que més tard va esdevenir el governant de l'Emirat del Líban, va fer construir el palau sobre una ermita anomenada Bteddin.[2] S'iniciaren les obres el 1806, quan va decidir deixar la capital de Dayr al-Qàmar per traslladar-se a un indret més segur, i es va acabar l'any 1818.[5] Fins a l'any 1840, quan es va exiliar a Turquia, fou la seva residència, i a partir del 1942 el palau va ser utilitzat per les autoritats otomanes com a edifici governamental. Durant el mandat francès després de la Primera Guerra Mundial, va servir com a oficina administrativa local.[6] Després que el Líban guanyés la seva independència el 1943, el palau va ser restaurat i declarat la residència d'estiu del president.[5] Durant la Guerra Civil libanesa i les invasions israelianes va resultar molt danyat, i fou rehabilitat el 1984.[2] Avui algunes zones del palau estan obertes al públic, amb una part utilitzada com a museu, mentre que la resta continua sent la residència d'estiu del president.[5]
El palau
[modifica]El palau s'assembla al palau Azim de Damasc. L'entrada principal porta a un gran pati de 107×45 metres, al costat dret del qual es troba un ala de dos pisos, Al-Madafa, que es feia servir per rebre visitants. Està envoltat d'estables i trasters, i també es troben les habitacions de l'emir Baixir II i dels seus successors, que servien d'oficines i salons de recepcions. Darrere dels edificis públics, a l'extrem més llunyà de pati s'alcen els apartaments privats, amb una façana ricament decorada, l'harem, la zona privada de l'emir, amb les habitacions per a les dones, les cuines, així com un bany oriental molt ben equipat. Totes les habitacions importants del palau estan decorades amb sostres de fusta pintada, mosaics i arcs.[6]
-
Entrada -
Sostre de fusta -
Terra de mosaic -
Els banys -
Jardí de l'est
Referències
[modifica]- ↑ Castells Criballes, Margarida; Cinca Pinós, Dolors. Diccionari Àrab-Català. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 2007, p. s.v. "دان". ISBN 978-84-412-1546-7.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 «Beiteddine Palace». Atlas Obscura. [Consulta: 2 abril 2018].
- ↑ Stone, 2007, p. 175.
- ↑ «Beiteddine Palace». Beiteddine Art Festival. Arxivat de l'original el 20 de juny 2018. [Consulta: 2 abril 2018].
- ↑ 5,0 5,1 5,2 «Beiteddine Palace». Living Lebanon. [Consulta: 2 abril 2018].
- ↑ 6,0 6,1 «Beiteddine». middleeast.com. [Consulta: 2 abril 2018].
Bibliografia
[modifica]
- Stone, Christopher. Popular Culture and Nationalism in Lebanon: The Fairouz and Rahbani Nation. Routledge, 2007. ISBN 9781135980160.