Palau del Baró de Peramola
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| Dades | ||||
| Tipus | Palau  | |||
| Data de dissolució o abolició | 1833 | |||
| Característiques | ||||
| Estat d'ús | enderrocat o destruït | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | el Gòtic (Barcelonès) | |||
| Localització | Mercè, Louis Braille i Pg. Colom | |||
| ||||
El Palau del Baró de Peramola era un edifici situat als carrers de la Mercè, de les Polleres (actualment Louis Braille) i la Muralla de Mar (actualment Passeig de Colom), actualment desaparegut.
Història
[modifica]La baronia de Peramola era una jurisdicció senyorial al voltant del castell homònim, que englobava també Tragó de Segre, Cortiuda, Castell-llebre i Nuncarga. Els primers titulars foren els Peramola, i després passà successivament als Desbrull, als Zurita i als Pinós, comtes de Vallfogona.[1][2] Joan Galceran de Pinós-Fenollet i de Zurita-Peramola tenia la seva residència principal al carrer de la Mercè.[3]
Posteriorment, passà als Ferrandis d'Híxar, ducs d'Híxar, i després als Silva. En el seu testament del 1739, la baronessa Rosa de Silva y Pimentel la llegà al seu confessor, el prevere Antonio de Navarrete.[1][2] Això va motivar un litigi per part dels seu hereus, però finalment, cap al 1755, el seu germà Jacinto va aconseguir que la hi adjudiquessin.[1]
Fou succeït pel seu fill Antonio de Navarrete y Montiel,[1] i el 1777, el seu apoderat Domènec Puiggener va demanar permís per a construir un mirador en un dels balcons del casal (aleshores ocupat pel seu germà Agustín, comissari reial de Marina) que donava a la Muralla de Mar.[4] Poc després, el paleta Josep Molist va demanar permís per a posar-hi uns balcons al primer pis del carrer de la Mercè.[5] El 1782, el baró va demanar permís per a obrir-hi una finestra de cinc pams a la mateixa façana.[6]
El 1785, després de la mort del baró, el mateix Puiggener, apoderat dels tutors de l'hereu Francisco de Navarrete y Sebastián (1771-1807),[7] va demanar permís per a posar-hi un altre balcó al carrer de la Mercè i eixamplar-ne un altre al carreró de les Polleres.[8] El 1803, el baró Francisco de Navarrete va demanar permís per a fer-hi noves reformes.[9]
El 1828, el seu fill Pedro de Alcántara de Navarrete y de la Torre (1802-1855)[7] va demanar permís per a fer-hi més reformes.[10][11] El febrer del 1833, un incendi devastà el palau,[12][13] que ja no seria reconstruït.
Vegeu també
[modifica]Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 de Fluvià i Escorsa, 2003, p. 23.
- ↑ 2,0 2,1 «baronia de Peramola». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
- ↑ Carbonell i Buades, 1995, p. 164-165.
- ↑ «Antoni de Navarrete. Mercè. Convertir un balcó en mirador que dona a la Muralla de Mar». C.XIV Obreria C-15/1777-187. AHCB, 27-09-1777.
- ↑ «Antoni Navarrete. Mercè. Posar balcons». C.XIV Obreria C-15/1777-196. AHCB, 08-10-1777.
- ↑ «Baró de Peramola y Peracolls. Merced (Mercè) 2. Casa. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-29/1782-114. AHCB, 07-09-1782.
- ↑ 7,0 7,1 de Fluvià i Escorsa, 2003, p. 23-24.
- ↑ «Domingo Puiggener. Apoderat del Barón de Peramola. Mercè i carreró de les Polleres. Casa. Posar un balcó, engrandir-ne un altre». C.XIV Obreria C-38/1785-144. AHCB, 03-08-1785.
- ↑ «Francisco de Navarrete. Mercè i carreró que travessa de Mercè a la Muralla de Mar. Casa. Convertir unes finestres en balcons i obrir-ne de noves». C.XIV Obreria C-91/1803-085. AHCB, 04-06-1803.
- ↑ «Pedro de Alcántara de Navarrete y de la Torre. Baró de Peramola. Muralla de Mar (Passeig de Colom). Casa. Reobrir diverses finestres i convertir-ne dos en balcons». C.XIV Obreria C-134/1828-120. AHCB, 15-06-1828.
- ↑ «Pedro de Alcántara de Navarrete. Baró de Peramola. Mercè. Casa. Convertir una finestra en porta». C.XIV Obreria C-136/1828-209. AHCB, 18-11-1828.
- ↑ de Fluvià i Escorsa, 2003, p. 24.
- ↑ Diario de Barcelona, 11-02-1833, p. 333.
Bibliografia
[modifica]- Carbonell i Buades, Marià «Pintura religiosa i pintura profana en inventaris barcelonins, ca. 1575-1650». Estudis Històrics i Documents de l'Arxiu de Protocols. Col·legi de Notaris de Barcelona, XIII, 1995, pàg. 137-190.
- de Fluvià i Escorsa, Armand «Els barons de Peramola (segles XVIII-XXI)». Paratge, 16, 2003, pàg. 23-26.