Vés al contingut

Palau del Marquès de Camps

No s'ha de confondre amb Casa Manuel Camps.
Infotaula edifici
Infotaula edifici
Palau del Marquès de Camps
Dades
TipusPalau Modifica el valor a Wikidata
ArquitecteAugust Font i Carreras Modifica el valor a Wikidata
Construcció1882 Modifica el valor a Wikidata
Data de dissolució o abolició1961 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estat d'úsenderrocat o destruït Modifica el valor a Wikidata
Estil arquitectònichistoricisme arquitectònic
neogòtic Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativael Gòtic (Barcelonès) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióCanuda, 16-20 i Duc, 15 Modifica el valor a Wikidata
Map
 41° 23′ 05″ N, 2° 10′ 21″ E / 41.38474°N,2.17263°E / 41.38474; 2.17263
Activitat
Propietat dePelagi de Camps i de Matas
Carles de Camps i d'Olzinellas Modifica el valor a Wikidata

El Palau del Marquès de Camps era un edifici situat als carrers de la Canuda i del Duc de Barcelona, actualment desaparegut.[1][2]

Història

[modifica]

El 1715, Joan de Copons, dit de la Manresana, va vendre una casa al carrer de la Canuda (anomenada «gran» a la documentació posterior) a Gregori de Matas i Pujol, doctor en drets i natural de Figueres.[3] El 1756, Paula Vernís, vídua de l'escultor de Vic Josep Real, i el seu fill Vicenç Real, del mateix ofici, vengueren a Maria Ignàsia Fontaner, vídua de Francesc de Matas i Pujol i al seu fill Faust Francesc de Matas i Fontaner[4] una altra casa al costat de l'anterior, anomenada «xica».[3] El 1785, aquest darrer va demanar permís per a obrir-hi una finestra als baixos,[5] i novament el 1789 per a enderrocar la del costat a la que ell habitava.[6]

Faust Francesc de Matas es va casar amb Maria Gràcia d'Alòs i de Bru,[7] filla d'Antoni d'Alòs i de Rius (1693-1780), primer marquès d'Alòs, i de Teresa de Bru i Sampsó.[8] L'hereu del matrimoni fou Josep de Matas i d'Alòs,[9] casat amb Teresa d'Albert i de Terradas.[10] La seva filla Joaquima de Matas i d'Albert[11] es va casar amb el terratinent Josep Ramon de Camps i d'Avinyó, natural de Peralada.[12] El 1878, el seu fill Pelagi de Camps i de Matas (1828-1889) va rebre el títol de marquès de Camps de mans del papa Pius IX, i entre 1881 i 1882, encarregà a l'arquitecte August Font el projecte d'una nova residència als carrers de la Canuda i del Duc de la Victòria.[1][13]

El palau fou heretat pel seu fill Carles de Camps i d'Olzinellas (1860-1939), enginyer forestal, exiliat durant la Guerra Civil espanyola a Sant Sebastià, on morí.[14] El 1936, fou confiscat per a servir d'hospital de convalescents,[15] i un cop acabat el conflicte, fou retornat a la família Camps, i el 1941 s'hi instal·là l'Institut Milà i Fontanals.[16]

A partir del 1946, l'obertura del passatge del Duc de la Victòria (actualment carrer de Francesc Pujols) entre el carrer del mateix nom i la plaça de la Vila de Madrid va provocar-ne l'amputació de la major part dels jardins.[17] Finalment, el palau fou enderrocat el 1961 per a la construcció d'un bloc d'habitatges promogut per la immobiliària Urbana de Edificios SA (URDESA) i projectat per l'arquitecte Albert Argimon.[18]

Descripció

[modifica]

Era un edifici amb tres façanes, de planta baixa i tres pisos i un jardí annex. Els dos primers pisos tenien obertures de llinda amb guardapols, balcons amb balustrades de rosasses i llosanes sostingudes per mènsules al primer i finestres al segon, mentre que el tercer (separat de la resta per una imposta) tenia una galeria d'arcs escarsers. El coronament tenia un potent ràfec, excepte a la cantonada arrodonida, on s'alçava una torre coberta amb una cuculla.[19]

El menjador estava decorat amb pintures murals de Victorià Codina i Langlin (1844-1911),[20] que imitaven tapissos del segle xv.[21]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 Roca i Roca, Josep. Barcelona a la mano. Guía de Barcelona y sus alrededores, 1895, p. 240. 
  2. Urbano, 2011, p. 88-90.
  3. 3,0 3,1 «Documentació sobre un censal mort de la Casa de Convalescència». Fons històric de l'Hospital de la Santa Creu. Biblioteca de Catalunya - Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau.
  4. «Faust de Matas de Fontaner». geneanet. Rafael Toldrà Ferrer.
  5. «Fausto de Matas. Canuda. Botiga. Obrir una finestra». C.XIV Obreria C-38/1785-152. AHCB, 13-08-1785.
  6. «Fausto Francisco de Matas. Canuda. Casa. Enderrocar i reedificar. Planta baixa més tres pisos». C.XIV Obreria C-51/1789-075. AHCB, 03-04-1789.
  7. «Maria Gràcia d'Alòs de Bru». geneanet. Rafael Toldrà Ferrer.
  8. «Teresa de Bru Sampsó». geneanet. Rafael Toldrà Ferrer.
  9. «Josep de Matas d'Alòs». geneanet. Rafael Toldrà Ferrer.
  10. «Teresa d'Albert de Terradas». geneanet. Rafael Toldrà Ferrer.
  11. «Joaquima de Matas d'Albert». geneanet. Rafael Toldrà Ferrer.
  12. «Josep Ramon de Camps d'Avinyó». geneanet. Rafael Toldrà Ferrer.
  13. Arxiu Històric del COAC, Fons Arquitectes: Font i Carreras, August, Casa pel Marquès de Camps, 1881-1882.
  14. «Carles de Camps d'Olzinelles». geneanet. Rafael Toldrà Ferrer.
  15. «El Presidente de la Generalidad visitó los establecimientos hospitalarios». La Vanguardia, 11-08-1936, pàg. 3.
  16. Cañellas, Cèlia; Toran, Rosa. Escolaritzar Barcelona. L’ensenyament públic a la ciutat, 1900-1979. MUHBA, maig 2020, p. 137. ISBN 978-84-9156-289-4. 
  17. «¡Por favor, conserven el sicus!». Destino, 09-09-1950, pàg. 8.
  18. «IGNACIO SOLER DE LA RIVA. CANUDA 14-20». Q127 Obres majors 72188/1958. AMCB, 24-04-1958.
  19. «Casa del Marquès de Camps, seu del "Instituto Nacional de Enseñanza Media Milà y Fontanals"». L100. Arxiu Fotogràfic de Barcelona, 19-10-1961.
  20. «Victorià Codina i Langlin». Gran Enciclopèdia Catalana. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  21. «La Ilustración: periódico semanal de literatura, artes, ciencias y viajes» p. 46, 20-01-1889.

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]