Palau dels Marquesos de Penalva
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Palau | |||
| Construcció | 1760  | |||
| Cronologia | 1750-1760 | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | barroc | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | València | |||
| Localització | c/ Pintor Sorolla, 6, València | |||
| ||||
| Bé immoble de rellevància local | ||||
| Identificador | 46.15.250-058 | |||
| Activitat | ||||
| Propietat de | Banc Sabadell | |||
El Palau dels Marquesos de Penalva també anomenat de Huarte, situat al carrer Pintor Sorolla de la ciutat de València (País Valencià) va ser construït entre 1750 i 1760 en estils barroc i rococó per a Vicente Fernández de Córdoba i Valderrama, comte de Penalva, i María Teresa Ferrer de Próxita i Pinós. Més tard passaria als marquesos de Huarte. El possibles autors serien Felip Rubio o Josep Herrero.
La seua façana està dividida en semisoterrani, planta baixa, planta noble i pis alt sobre el qual hi ha una cornisa que dona pas a la rematada de l'edifici amb una balustrada central amb gerros i dues torrasses de perfil mixtilini en els laterals i rematades de boles, recorda la d'altres palaus setcentistes de la ciutat. Sobre un sòcol de pedra s'obren les obertures ovals mixtilínies de l'entresòl. A la planta baixa s'obren buits rectangulars atrompetats, igual que a la resta de les plantes superiors, amb balcó de ferro forjat. A la planta noble les obertures segueixen el mateix esquema però els balcons presenten un major desenvolupament, ja que són corbs i amb més projecció de la línia de façana. Aquests balcons són també de ferro forjat i en la seua part inferior presenten tornapuntes decorats amb motius vegetals que es recolzen a la planta baixa.
Destaca a més la seua imponent portada rococó amb pilastres situades en posició obliqua coronades per sirenes alades que sostenen l'entaulament, a més del gran escut que se situa en el centre de la llinda amb les armes dels Fernández de Còrdova, Ferrer de Próxita, Valderrama i Pinós, amb la divisa dels Ferrer «Més que'l que més», entre lleons tinents i rematat per la corona del marquesat. Les formes ondulades dels balcons i les línies que els emmarquen són també d'estètica francesa.
Després de la porta s'obre un espaiós vestíbul amb un gran arc rebaixat al centre i dos de mig punt amb balconets als costats, presidit tot amb un fresc de la Mare de Déu en la part superior. Passat aquest espai, s'obre a una elegant escala imperial de diversos trams amb replans, passamans de fusta de caoba sobre balustrada de ferro forjat i rajoles valencianes en les contrapetges, està coberta per una volta de canó amb llunetes on s'obren finestres. Les sales representatives es troben a la planta noble i estan comunicades entre si a través d'altes portes de fusta tallada, amb uns marcs en els murs amb decoració en rocalla.
Des de 1971 és seu del Banco Urquijo, entitat que després d'adquirir-lo va dur a terme una restauració i adaptació per al seu nou ús. Aquesta restauració va suprimir tots els afegits posteriors, i aparegueren decoracions amb esgrafiats i ceràmica.
Referències
[modifica]Aquest article incorpora material procedent de la pàgina web de la Federació Valenciana de Municipis i Províncies, que mitjançant una autorització va permetre agregar contingut i imatges i publicar-los sota llicència GFDL.
Enllaços externs
[modifica]