Vés al contingut

Palemònides

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure

Els palemònides van ser una llegendària dinastia dels Grans Ducs del Gran Ducat de Lituània i Rutènia. La llegenda va néixer al segle xv o xvi com a prova que els lituans i el Gran Ducat eren d'origen romà. Jan Długosz (1415-1480) va escriure que els lituans tenien origen romà, però no va proporcionar més detalls. La llegenda es registra per primera vegada a la segona redacció de les Cròniques Lituanes escrita en la dècada de 1530.[1] En aquell moment el Gran Ducat de Lituània en guerra amb el Regne de Polònia rebutja les afirmacions que Polònia era «noble» i Lituània era d'origen pagà i bàrbar. Lituània va creure necessari demostrar els orígens nobles de la dinastia governant, i no com mostraven les cròniques disponibles en aquest moment escrites pels cavallers teutònics -un enemic de llarg temps-, que presentaven Gediminas com un palafrener de Vitenis.[2]

A la crònica, Palemó (podria ser Polemó II), un parent de l'emperador romà Neró, va escapar de Roma amb 500 famílies de la noblesa. Van viatjar al nord, a través de la mar Bàltica, i van arribar al delta del Neman, des d'allà van decidir navegar riu amunt fins a arribar a la desembocadura del Dubysa. Els palemònides van decidir instal·lar-se en un gran colina i van governar el país durant generacions fins que van sorgir la dinastia de Gediminas.[1] La crònica omet a Mindaugas i Traidenis atestats ja per complet com Grans Ducs de Lituània.[2] S'incorpora la primera redacció de la línia dels Gediminids. Per fer la història més creïble, la crònica presenta un relat molt detallat dels viatges. Perquè no hi havia suficients generacions per a cobrir la bretxa entre el segle i, quan va arribar Palemó i el segle xiv quan va morir Gediminas. A la tercera redacció de la crònica, coneguda com la Crònica Bychowiec, es puja a Palemó de la Roma del segle i al segle v, quan Roma va ser devastada per Àtila,[1] i s'incorpora a Mindaugas i els posteriors coneguts com grans ducs. Però, encara no va ser suficient i els historiadors com Maciej Stryjkowski i Kazimierz Kojałowicz-Wijuk fins i tot ho van moure fins al segle x.[3] Diverses versions sobreviuen d'aquesta llegenda, ja que els historiadors han anat tractant d'endreçar algunes errades òbvies i fer-ho el més històricament creïble.

A la fi del segle xix, hi va haver alguns intents, per exemple, en una història escrita per Maironis, per unir la llegenda amb l'expansió dels vikings.[1] Encara que molts historiadors, fins principis del segle xx, creien que la llegenda podria ser veritable, ara es manté com una història de ficció que només serveix per il·lustrar la ideologia política de Lituània al segle xvi.[4]

Arbre genealògic

[modifica]
                                     
Palemó
Columna de la família
   
   
Borkus
Duc de Samogitia
Fundador de Jurbarkas
Kunos
Duc de Aukštaitija
Fundador de Kaunas
Spera
Duc de Lituània Oriental
Nom: Lake Spėra
   
   
Daumantas
Duc de Deltuva
De la família de Centaurus
Kernius
Duc de Lituània
Fundador de Kernavė
Gimbutas
Duc de Samogitia
     
    Montvilas
Duc de Samogitia
       
         
Kiras
Duc de Deltuva
Pajauta
Nom: Vall de Kernavė
Nemunas
Name: Riu Neman
Erdvilas
Duc de Navahradak
Skirmantas Vykintas
Duc de Samogitia
       
  Mingaila
Duc de Navahradak i Polatsk
Živinbudas
Duc de Samogitia
     
     
Kukovaitis
Duc de Lituània
Skirmantas
Duc de Navahradak, Pinsk, Turaŭ
Ginvilas
Duc de Polatsk
Kukovaitis
Duc de Samogitia
   
       
  Traidenis
Gran Duc de Navahradak
Liubartas
Gran Duc de Karachev
Pisimantas
Duc de Turaŭ
Rogvolodas
Duc de Polatsk
   
     
  Algimantas
Duc de Navahradak
Gleb
Duc de Polatsk
Paraskeva
 
Utenis
Duke of Lithuania and Samogitia
Fundador de Utena
Ryngold
Duc de Navahradak
 
  Vaišvilkas
Duc de Navahradak
 
Šventaragis
Gran Duc de Lituània
Nom: Vall de Vílnius
 
Skirmantas
Gran Duc de Lituània
 
 
Trabus
Duc de Samogitia
Koliginas
Duc de Lituània i Rutènia
 
Romanas
Gran Duc de Lituània
 
       
Narimantas
Gran Duc de Lituània
Daumantas
Assassinat per Traidenis
Olshan
Avantpassat d'Olshanski
Giedrius
Avantpassat de Giedraičiai
Traidenis
Gran Duc de Lituània
 
Rimantas
Gran Duc de Lituània
 
Referència: Jučas, Mečislovas. Lietuvos metraščiai ir kronikos. Vilnius: Aidai, 2003, p. 53 (lituà). ISBN 9955-445-40-8.  El quadre s'ha elaborat d'acord amb la segona redacció de les Cròniques Lituanes, anomenat transcripció de la Societat Arqueològica. Altres redaccions, transcripcions, cròniques i historiadors posteriors presenten significativament diferents arbres genealògics.

Nota : les cel·les més fosques representen ducs que comparteixen els seus noms amb personatges històrics reals. Ducs amb el títol Gran Duc de Lituània van governar el país unificat: és a dir, que van governar Lituània, Samogítia i Rutènia.

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 1,3 Ivinskis, Zenonas. «Palemonas». A: Lietuvių enciklopedija. 21. Boston, Massachusetts: Lietuvių enciklopedijos leidykla, 1953–1966, pp. 400–401. LCC 55020366.  (anglès)
  2. 2,0 2,1 Ivinskis, Zenonas. «Metraščiai». A: Lietuvių enciklopedija. 18. Boston, Massachusetts: Lietuvių enciklopedijos leidykla, 1953–1966, pp. 307–310. LCC 55020366 (lituà). 
  3. Jonynas, Ignas. «Borkus». A: Vaclovas Biržiška. Lietuviškoji enciklopedija. 4. Kaunas: Spaudos Fondas, 1936, pp. 251–255.  (lituà)
  4. Rowell, S. C.. Lithuania Ascending: A Pagan Empire Within East-Central Europe, 1295-1345. Cambridge University Press, 1994, p. 41 (anglès). ISBN 978-0-521-45011-9.