Pamela Palenciano Jódar
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | (es) Pamela María Palenciano Jódar  1982 (41/42 anys)Andújar (Província de Jaén) | ||
| Formació professional | Comunicació Audiovisual | ||
| Formació | Universitat de Màlaga | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | artista | ||
| Moviment | Feminisme radical | ||
| Obra | |||
Obres destacables No solo duelen los golpes Si es amor, no duele | |||
 
 | |||
Pamela Palenciano (Andújar, Jaén, 1982) és una monologuista, comunicadora i activista feminista espanyola, reconeguda internacionalment pel seu monòleg teatral No solo duelen los golpes (No només fan mal els cops), un relat autobiogràfic sobre la violència de gènere a través de l'humor i la ironia.
Biografia
[modifica]Des dels 12 als 18 anys va mantenir una relació sentimental amb un noi. Durant aquesta època el seu nuvi li maltractava i exercia violència sobre ella de maneres molt diverses, arribant fins i tot a l'intent d'homicidi.[1][2]
Va aconseguir acabar la seva relació quan es va mudar per començar els seus estudis de Comunicació Audiovisual a la Universitat de Màlaga. Va ser durant aquest període quan va comprendre que havia estat maltractada. Va començar llavors una teràpia psicològica i el contacte amb moviments feministes, entenent que el seu cas no era exclusivament personal, sinó que formava part d'una problemàtica global per viure en una societat patriarcal i masclista.[1]
Després de llicenciar-se, va passar 8 anys vivint a El Salvador per finalment establir-se de nou a Espanya.[3]
"No solo duelen los golpes"
[modifica]La seva obra s'inspira en una de les frases que li va dir la seva psicòloga en teràpia: No solo duelen los golpes (No només fan mal els cops). Va començar primer sent una exposició fotogràfica en la qual va bolcar el que havia sentit i viscut, per transformar-se més tard en un taller de prevenció de violència vinculat a aquestes fotos.[2]
Mentre vivia a El Salvador, va descobrir el teatre i va reformular el projecte per convertir-ho en un monòleg dirigit tant a instituts d'ensenyament secundari com per al públic en general.[1]
En l'obra aborda des de la seva pròpia experiència el mite de l'amor romàntic, la gelosia, el control i la possessió, la violència psicològica, sexual i física, o la pròpia agressivitat a conseqüència de viure amb un maltractador, així com la recuperació i l'establiment d'un altre model d'amor.[4][5]
Ha escenificat No solo duelen los golpes a diversos països de Llatinoamèrica i en nombroses ciutats espanyoles. A més ha rebut diversos premis per la seva aportació a la prevenció de la violència masclista a les aules.[6][7]
Llibres
[modifica]- Si es amor, no duele (2017).[8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 “Las leyes de violencia de género me parecen un chiste del sistema patriarcal”. Pikara Magazine. 25 novembre 2015.
- ↑ 2,0 2,1 “Un maltratador se está cociendo desde que tiene tres años”. Público. 24 novembre 2016.
- ↑ El monólogo de humor que busca concienciar contra los malos tratos. El País. 25 de enero de 2016.
- ↑ Machismo teen. Página/12. 3 juliol 2009.
- ↑ De maltratada a monologuista para enseñar a los adolescentes que "no solo duelen los golpes". 20 minutos. 25 novembre 2013.
- ↑ Concedido a Pamela Palenciano el premio 8 de Marzo por su monólogo ‘No solo duelen los golpes'. 17 febrer de 2017.
- ↑ Los premios de la escena alternativa. Arxivat 2017-08-16 a Wayback Machine. Cadena Ser. 3 març 2017.
- ↑ Palenciano, Pamela; Larreynaga, Iván. Si es amor, no duele. Penguin Random House, 2017. ISBN 978-84-204-8623-9.