Pampa (grup de bolets)
Nom comú sense valor taxonòmic | |
---|---|
Grup de bolets afins a la pampa vera (Clitocybe geotropa). Es tracta de bolets carnosos, de barret sovint umbonat i algun cop amb mugró central. La cama sol ser cilíndrica i robusta, però hi ha força exemples de cama prima però mai tant com en els cama-secs.
Solen tenir les làmines madures de color blanc o crema (poden ser negres o rosades), sempre decurrents i denses.
Les pampes no tenen una olor destacada, excepte en la pampeta anisada (Clitocybe odora), la pampa grisa (Clitocybe nebularis), la pampaiola de galliner (Singerocybe phaeophthalma) i la pampaiola de farina (Clitocybe ditopa).
Es tracta de bolets eminentment descomponedors i terrícoles, alguns poden créixer sobre restes llenyoses, com la pampeta perfumada (Aphroditeola olida) i el fals rossinyol (Hygrophoropsis aurantiaca), o sobre restes cremades en carboneres, com el rossinyol de carbonera (Faerberia carbonaria).
Els grans grups de pampes
[modifica]Es consideren [1][2]quatre grans grups de pampes:
- Pampes veres
- Infundibulicybe geotropa, pampa
- Clitopaxillus fibulatus, pampa d’avet
- Ampulloclitocybe clavipes, pampa de peu gros
- Clitopaxillus alexandri, pampa de pi
- Infundibulicybe gibba var. maxima, pampa geganta
- Clitocybe nebularis, pampa grisa
- Pampaioles
- Pampaioles de barret pruïnós:
- Clitocybe rivulosa(= C. dealbata), pampaiola blanca de prat o pampaiola de vorada
- Leucocybe candicans, pampaiola de bosc
- Singerocybe phaeophthalma, pampaiola de galliner
- Clitocybe phyllophila, pampaiola de les fulles
- Atractosporocybe inornata, pampaiola peixenca
- Pampaioles de barret higròfan:
- Clitocybe fragrans, pampaiola anisada
- Clitocybe ditopa, pampaiola de farina
- Spodocybe fontqueri, pampaiola de Font i Quer
- Pampaioles de barret pruïnós:
- Pampetes
- Pampetes de làmines o plecs bifurcats:
- Hygrophoropsis aurantiaca, fals rossinyol
- Aphroditeola olida, pampeta perfumada
- Faerberia carbonaria, rossinyol de carbonera
- Pampetes de làmines fixades:
- Clitocybe odora, pampeta anisada
- Infundibulicybe meridionalis, pampeta brunenca
- Infundibulicybe costata, pampeta costelluda
- Clitocella ammophila, pampeta de platja
- Cuphophyllus pratensis, pampeta de prat
- Clitocybe bresadolana, pampeta de prat alpí
- Infundibulicybe gibba, pampeta de gep
- Pseudoclitocybe cyathiformis, pampeta fosca
- Infundibulicybe mediterranea, pampeta rogenca o rogeta
- Infundibulicybe squamulosa, pampeta vellutada
- Pampetes de làmines separables:
- Clitopilus geminus var. mauritanicus, pampeta de farina
- Paralepistopsis amoenolens, pampeta de moreu
- Paralepista flaccida (=Lepista inversa), pampeta lleonada
- Paralepista gilva, pampeta pigada
- Pampetes de làmines o plecs bifurcats:
- Cames de perdiu
- Chroogomphus rutilus, cama de perdiu
- Chroogomphus mediterraneus, bitxac
- Chroogomphus fulmineus, cama de perdiu fulmínia
- Chroogomphus helveticus, cama de perdiu helvètica
Referències
[modifica]- ↑ Vidal, Josep Maria; Ballesteros, Enric. Bolets dels Països Catalans i els seus noms populars. Figueres: Brau Edicions, 2013. ISBN 9788496905986.
- ↑ Gràcia i Barba, Enric. La Clau dels Bolets. Volum 1. El Papiol: efadòs, 2021, p. 112. ISBN 978-84-19239-32-7.