Pampeta
Paralepista flaccida  | |
|---|---|
 | |
| Taxonomia | |
| Superregne | Eukaryota |
| Regne | Fungi |
| Ordre | Tricholomatales |
| Família | Tricholomataceae |
| Gènere | Paralepista |
| Espècie | Paralepista flaccida Vizzini, 2012 |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Craterellus infundibuliformis Agaricus inversus var. lobatus Agaricus gilvus var. flaccidus Lepista flaccida var. inversa Lepista flaccida var. lobata Lepista flaccida Lepista inversa Paralepista inversa Paralepista flaccida var. fibrillosa Clitocybe inversa Clitocybe guttatomarmorata Clitocybe flaccida var. arenaria Clitocybe flaccida var. fibrillosa Clitocybe flaccida var. lobata Clitocybe gilva var. guttatomarmorata Clitocybe gilva var. tianschanica Omphalia flaccida Omphalia inversa Agaricus flaccidus Agaricus lobatus Agaricus inversus Clitocybe flaccida
|
.svg){kind=icon}
La pampeta, pampeta vera o pampeta lleonada (Paralepista flaccida) és la pampeta més corrent i un dels bolets més comuns a la tardor. Surt, sense gaires exigències, pertot arreu i en grups nombrosos.
Morfologia
[modifica]El seu barret, amb una forma d'embut molt acusada i amb el marge enrotllat, fa de 3 a 10 cm d'amplada. És de color ocre ataronjat o bru rogenc i a sota duu làmines molt decurrents de color crema, que se separen fàcilment de la carn del barret si s'estiren amb els dits.
El peu és més aviat prim, de color vori, i a baix de tot porta sempre una massa cotonosa, restes del miceli, que moltes voltes enganxa diverses fulles, que d'aquesta manera resten atrapades a la base del peu.
La carn és molt prima, blanquinosa.
Comestibilitat
[modifica]És un bolet comestible de gust agradable, no gaire fort, sense gaire tradició, que pot collir-se aquells dies que no es troba res més de bo.[1]
Referències
[modifica]- ↑ Pascual, Ramon: Els bolets (on surten, com es coneixen, com es cuinen). Editorial Pòrtic, S.A., Barcelona, octubre del 1997. Col·lecció Els manuals de Pòrtic, núm. 1. ISBN 84-7306-965-X, planes 128-129.