Pandi
| Tipus | poble mític  |
|---|---|
Pandi (o Pandae), a les obres geogràfiques grecoromanes i als bestiaris medievals, són una raça de persones d'orelles gegants amb vuit dits a les mans i als peus, amb cabells blancs que es tornaven negres amb l'edat. A la seva Indica, l'historiador Ctèsies de Cnidos els va localitzar a les muntanyes de l'Índia; els descriu com una raça bèl·lica d'arquers i foners, i afirma que neixen amb tots els dents.[1] Plini el Vell, a la seva Història Natural, afegeix que viuen dos-cents anys.[2][3]
Referències
[modifica]- ↑ Ctèsies de Cnidos. Indica, segle V a.C.. «A les muntanyes, on creix la canya índia, hi viuen uns 30.000 habitants. Les seves dones només tenen fills un cop a la vida, que neixen amb belles dents a la mandíbula superior i inferior. Tant els nens com les nenes tenen els cabells blancs, al cap i a les celles. Fins als trenta anys els homes tenen els cabells blancs per tot el cos; aleshores comença a tornar-se negre i als seixanta anys és força negre. Tant els homes com les dones tenen vuit dits a la mà i vuit dits als peus. Són molt bèl·licosos, i 5.000 d'ells (arquers i foners) acompanyen el rei de l'Índia en les seves expedicions militars. Les seves orelles són tan llargues que els braços estan tapats amb elles fins al colze, i també l'esquena i una orella toca l'altra.»
- ↑ Plini el Vell. «VII, 27». A: Naturalis Historia, 74. «Ctèsies diu que hi ha una tribu entre ells [els indis] anomenats Pandae, que viuen a les valls de la muntanya, viuen dos-cents anys i tenen la cabellera blanca en la seva joventut que es fa negra en la vellesa.»
- ↑ Caii Plinii Secundi Historia naturalis ex recensione I. Harduini et recentiorum adnotationibus. ex typis Iosephi Pomba, 1831, p. 44–.