Vés al contingut

Pandora and the Flying Dutchman

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula de pel·lículaPandora and the Flying Dutchman
Fitxa
DireccióAlbert Lewin Modifica el valor a Wikidata
Protagonistes
GuióAlbert Lewin Modifica el valor a Wikidata
MúsicaAlan Rawsthorne Modifica el valor a Wikidata
FotografiaJack Cardiff i Edward Scaife Modifica el valor a Wikidata
MuntatgeRalph Kemplen Modifica el valor a Wikidata
ProductoraJohn and James Woolf Modifica el valor a Wikidata
DistribuïdorNetflix Modifica el valor a Wikidata
Dades i xifres
País d'origenRegne Unit Modifica el valor a Wikidata
Estrena1951 Modifica el valor a Wikidata
Durada123 min Modifica el valor a Wikidata
Idioma originalanglès Modifica el valor a Wikidata
RodatgeEspanya Modifica el valor a Wikidata
Coloren color Modifica el valor a Wikidata
Pressupost1.200.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Recaptació1.600.000 $ Modifica el valor a Wikidata
Descripció
Gènerecinema fantàstic, cinema de misteri i drama Modifica el valor a Wikidata
Lloc de la narracióEspanya Modifica el valor a Wikidata

IMDB: tt0043899 FilmAffinity: 692803 Allocine: 1132 Rottentomatoes: m/pandora_and_the_flying_dutchman Letterboxd: pandora-and-the-flying-dutchman Allmovie: v105460 TCM: 86178 TV.com: movies/pandora-and-the-flying-dutchman AFI: 53383 TMDB.org: 38688 Modifica el valor a Wikidata

Pandora and the Flying Dutchman és una pel·lícula dramàtica britànica de Technicolor de 1951 realitzada per Romulus Films i estrenada per Metro-Goldwyn-Mayer als Estats Units. La pel·lícula va ser dirigida per Albert Lewin i produïda per Lewin i Joe Kaufmann a partir d'un guió d'aquest, inspirat en la llegenda de l'holandès errant.

La pel·lícula va ser protagonitzada per Ava Gardner i James Mason, i també hi van intervenir Nigel Patrick, Sheila Sim, Harold Warrender, Mario Cabré i Marius Goring. El director de fotografia va ser Jack Cardiff.[1] L'artista Man Ray, que era amic d'Albert Lewin, va produir alguns decorats per a Pandora. Va crear peces d'escacs d'estil cubista particulars i diverses pintures vistes a la pel·lícula, sobretot la principal, una mena d'escena surrealista a la moda de Giorgio de Chirico.[2]

Va ser filmada principalment a Tossa de Mar, a la Costa Brava (Selva).[3] n aquesta localitat es va erigir una estàtua de Gardner en el pujol que domina la platja principal. Les escenes del rècord automobilístic de velocitat van ser filmades a Traeth Pentywyn (Gal·les).

MGM va retardar el seu llançament fins al cap de l'estrena de Show Boat (1951), en la qual també intervenia Ava Gardner. Encara que la pel·lícula és apreciada per la crítica especialitzada i va solidificar el seu estatus com una estrella en ascens, no va significar un gran èxit de públic.[4]

Sinopsi

[modifica]

Pandora Reynolds és una cantant estatunidenca de pas a Espanya, que fascina a tots els homes. Ella rebutja la proposta de matrimoni d'un poeta, Demarest, que se suïcida. Altres dos homes estan enamorats d'ella: Stephen, un pilot de carreres, i Montalvo, un torero. Un dia, surt a nedar cap a un estrany pot enfront del port d'Esperanza, on coneix a un misteriós navegant, Hendrick Van der Zee, per qui se sent fascinada. La història és contada per un testimoni, Geoffrey, qui va descobrir un manuscrit del segle XVII que ofereix una versió inèdita del mite de l'holandès errant.

Repartiment

[modifica]

Recepció

[modifica]

La pel·lícula va ser una de les més populars en les taquilles britàniques en 1951.[5]

Segons els registres de MGM, la pel·lícula va guanyar $ 1,247,000 als Estats Units i Canadà i $ 354,000 a la resta del món.[6] Té una puntuació del 67% a Rotten Tomatoes basada en 33 ressenyes.[7]

Referències

[modifica]
  1. Fotogramas «Pandora y el holandés errante.» a Fotogramas. Consultado el 17 de agosto de 2019
  2. «Man Ray Surrealism».
  3. La Vanguardia «Tossa de Mar celebra 65 años del rodaje de "Pandora y el holandés errante".» Consultado el 17 de agosto de 2019
  4. El Mundo «Pandora y el holandés errante.» Consultado el 17 de agosto de 2019
  5. Thumim, Janet. «The popular cash and culture in the postwar British cinema industry». Screen 32 (3): 258. 
  6. The Eddie Mannix Ledger. Margaret Herrick Library, Center for Motion Picture Study. 
  7. «Pandora and the Flying Dutchman». Rotten Tomatoes.

Enllaços externs

[modifica]