Pantà
|
Aquest article tracta sobre Sector de terreny planer cobert per un mantell d'aigües estancades i poc profundes. Vegeu-ne altres significats a «Embassament». |
Un pantà (geomorfologia, hidrografia) és una àrea de terreny planera impermeable o inundable, coberta per una làmina d'aigües estancades i poc profundes, normalment fangoses i amb abundant matèria orgànica,[1][2]
Els pantans es formen a prop de les àrees costaneres o en conques interiors poc drenades. Els pantans són indrets on hi alterna la vegetació herbàcia i arbòria.[3]
Etimologia
[modifica]El terme pantà deriva de l'italià pantano, d’origen incert, probablement preromà i possiblement procedent de l'antic topònim llatí: Pantanus, (llac de Lesina) a l’època romana.[4]
Localització
[modifica]Els pantans ocupen diferents àrees i indrets de la Terra:
- al llarg de la costes, formant maresmes.
- en àrees interiors o continentals, en terrenys endorreics, com a fase final d'un llac reblert o en procés d'extinció.
- a les valls fluvials, ocupant la part abandonada d'un riu, als antics meandres o a les lleres per la variació del cabal del riu a les regions semi-desèrtiques.[2]
Aigua
[modifica]Els pantans poden contenir aigua dolça o aigua salada, i els que són en àrees marítimes poden ser afectats per les marees. El volum d'aigua pot patir variacions estacionals. A les zones àrides les aigües presenten un alt grau de salinitat a causa de la forta evaporació.[2]
Pantans d'aigua dolça
[modifica]Són pantans de terra endins connectats i dependents de les masses d'aigua de llacs i rius, molt variables en el seu nivell per causa de la poca pluja o les inundacions temporals.[5]
Pantans d'aigua salada
[modifica]Són pantans que s'allarguen resseguint les àrees costaneres. L'aigua d'aquests pantans sovint pateix canvis en el grau de salinitat depenent de les aportacions continentals d'aigua dolça i de les marees.[5]
Vegetació
[modifica]La vegetació dels pantans s'adapta a les condicions, sovint variables, de salinitat, evaporació i dessecació. Tanmateix la vegetació pot ser densa i atènyer una altura important, incloent arbusts i arbres.[2]
Referències
[modifica]- ↑ «pantà». Diccionari DIEC2, Institut d'Estudis Catalans, 2023. [Consulta: 7 setembre 2023].
- ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 Gran Enciclopèdia Catalana. Volum 17. Reimpressió d'octubre de 1992. Barcelona: Gran Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 210. ISBN 84-7739-017-7.
- ↑ «pantà». Termcat.cat, Centre de Terminologia, Diccionari de geografia física, 2023. [Consulta: 7 setembre 2023].
- ↑ «Pantà». diccionari.cat, 2023. [Consulta: 7 setembre 2023].
- ↑ 5,0 5,1 «Pantanos» (en castellà-espanyol). geoenciclopedia.com, 2023. [Consulta: 7 setembre 2023].
Vegeu també
[modifica]
- Maresma
- Canyissar
- Aiguamoll, terreny planer inundat d'aigua.
- Embassament, llac artificial en un riu.
- Llacuna
