Panteó Casanovas i Terrats
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Mausoleu  | |||
| Construcció | XX Inici | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Modernisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Lloret de Mar (Selva) | |||
| Localització | Cementiri. Lloret de Mar (Selva) | |||
| ||||
| IPA | ||||
| Data de finalització | 2016 | |||
| Identificador | IPAC: 33404 | |||
El Panteó Casanovas i Terrats és un sepulcre del municipi de Lloret de Mar (Selva) que forma part de l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. El Panteó Casanovas i Terrats està ubicat en el marge esquerre del passeig central del cementiri de Lloret de Mar i té com a matèria primera la pedra de Montjuïc i pedra de Girona.[1]
Descripció
[modifica]Si ens fixem en la situació del panteó dins el cementiri, observarem l'interès de la seva situació obliqua respecte al passeig, ja que no se'l situa de forma paral·lela, com es va fer amb la resta de les sepultures. D'aquesta manera, al punt d'encreuament entre el passeig Central i l'avinguda de Sant Pau, ofereix una perspectiva privilegiada en funció de la seva bona visibilitat, que resulta afavorida al mateix temps per la seva mateixa alçària i estructura.[1]
El panteó està integrat per tres pisos o zones que constitueixen la base del monument. Sobre aquesta descansarà el fals sarcòfag que al mateix temps és el punt de partida de les columnes que sostenen el remat superior que es projecte en forma d'agulla.[1]
En la part baixa trobem el basament estrellat, que és el punt neuràlgic, ja que sobre ell descansa i recau tot el pes d'aquest monument funerari de caràcter mastodòntic.[1]
En un estrat intermedi i sobre les espatlles de dos éssers característics del regne marí, segurament tritons com així ho anuncien les escates i aletes que presenten, trobem el sarcòfag el qual està àmpliament ornat per les dues cares. En la cara principal apareixen quatre personatge sustentant, respectivament en les seves mans, rotlles de pergamí desplegats i escuts en format d'heràldica. Els quatre personatges estan resolts en un format de mig relleu, ja que sobresurten poc respecte del pla de la composició. Les vestimentes estan bastant reeixides com així ho demostren els plecs de les túniques o els drapejats de les casulles. Podríem dir que la part més reeixida la trobem en les mans, i pentinats, però sobretot en els rostres personalitzats, tot i que presenten una expressió bastant freda. Per la seva banda la part posterior està ornada amb una opulenta i carnosa decoració de tall vegetal.[1]
Del sarcòfag arranquen els feixos de quatre columnes les quals estan coronades amb capitells florals i ornades respectivament amb gàrgoles i rematades amb pinacles, complementats amb petites corones que imiten a escala més petita la central. Aquestes columnes, d'aparença més aviat fràgil, sostenen un frondós i opulent dosser de tall vegetal i floral, del qual arrenca l'agulla. El dosser cimejat per aquesta agulla aixopluga una enorme clau que conté el monograma de Crist.[1]
L'edicle coronat pel Crismó i aixecat sobre el sarcòfag es consagra, per una banda, a recordar la mort de la divinitat, però especialment connota la salvació i victòria sobre la mort referida a un cos superior que no ens permet ometre paral·lelament la potencialitat de l'Església i de l'ordre que regeix i que queda constituït com a mitjà per aconseguir la immortalitat.[1] L'agulla queda interrompuda per una corona rematada amb una creu en el punt àlgid del monument.[1] El monument de caràcter funerari està impregnat d'una atmosfera de caràcter ogival o goticista.[1]
La prova d'aquesta factura gòtica present en el monument la trobem en el tipus de lletra emprada en les inscripcions de la tomba. Es poden diferenciar fins a tres tipus de llegendes integrades en la tomba. D'una banda destaca la cartel·la que corona el sarcòfag on consta a la part frontal el text: "Familia : Casanovas : y : Terrats" i al dors: "ANY MCMIII". D'una altra trobem les làpides que clouen els extrems curts de la caixa sepulcral; en una hi ha els noms dels sepultats: "Aquí : reposan : las // despulles : mortals // de // D : Joseph Casanovas : y : Macaya // D. Francisca : Terrats : y : Terrats // D. Emilia : Casanovas : y : Terrats // y'ls : fills : d'aquesta. // R : I : P :"; a l'altra un fragment del passatge de la resurrecció de Llatzer segons l'Evangeli de Sant Joan: "Qui : credit : in : me // etiam si : mortuus : fuerit: vivet // et : omnis : qui : vivit : et : credit : in : me // non : morietur : in : aeternum // Joan : XI : 25 :". Finalment cal aludir a la inscripció llatina que recorre tot el perímetre del sarcòfag per la seva vora superior: "Vocabis : me, / et : ego : respondebo : tibi : / operi : manuum // tuarum : porriges : dexteram // Scio : enim : quod / Redemptor : meus vivit / et : in : novissimo // die : de : terra : sureccturus sum", text que correspon a dos verset del llibre de Job (Job 14:15 i 19:25).[1]
Història
[modifica]El panteó Casanovas i Terrats va ser projectat per l'arquitecte Antoni Gallissà i Soqué. El projecte és datat el 23 de maig de 1901. La instància per la seva aprovació la trobem el 30 d'abril de 1902. I la seva aprovació final serà l'1 de maig de 1902.[1] El propietari del Panteó era Francisca Terrats (i "Hereus de confiança").[1]
Antoni Gallissà i Soqué va ser el primer arquitecte que projectà un panteó per al cementiri de Lloret. Precisant es pot que aquest projecte es va efectuar abans de la inauguració de la nova Necròpoli. És a dir, en ell es consigna la data del 23 de maig de 1901, encara que el projecte no seria aprovat fins al mes de maig de l'any següent.[1]
Els antecedents d'Antoni Gallissà i Soqué en el camp de l'art funerari cal buscar-los en dos panteons anteriors molt importants, com són: per una banda, el panteó de la família Garcia de Riva situat al Cementiri del Sud-oest de la ciutat de Barcelona. Mentre que per l'altra, la sepultura del Sr. Jaume Arús i el panteó de la família Guardiola, ambdós ubicats en el cementiri de Vilassar de Mar.[1]
Pel que fa al Panteó Casanovas i Terrats del cementeri de Lloret de Mar, cal dir que aquesta degué ser una de les darreres produccions de l'arquitecte, mort el 17 d'abril de 1903 segons la necrològica que li dedicà l'Anuari de l'Associació d'Arquitectes per a l'any 1905.[1]
El caràcter minimalista i acurat que manifesten a simple vista els detalls escultòrics, fa pensar en la participació d'experts en la matèria de la talla de l'escultor Eusebi Arnau i Mascort i del serraller Manuel Ballarín.[1]
Referències
[modifica]