Pantxo Vladiguèrov
| |||
| Biografia | |||
|---|---|---|---|
| Naixement | 13 març 1899  Zúric (Suïssa) | ||
| Mort | 8 setembre 1978 (79 anys) Sofia (Bulgària) | ||
| Sepultura | Cementiri Central de Sofia | ||
| Catedràtic | |||
| | |||
| Dades personals | |||
| Formació | Hochschule für Bildende Künste | ||
| Activitat | |||
| Ocupació | pianista, coreògraf, pedagog musical, compositor, director d'orquestra, professor d'universitat | ||
| Gènere | Òpera i simfonia | ||
| Alumnes | Konstantin Iliev (en)  | ||
| Instrument | Piano | ||
| Obra | |||
| Localització dels arxius | |||
| Família | |||
| Fills | Aleksandŭr Vladigerov | ||
| Germans | Lyuben Vladigerov | ||
| Premis | |||
    
 | |||
Pantxo Haralànov Vladiguèrov (transliteracions alternatives Wladigeroff, Wladigerow, Vladiguerov, Vladigerov, Vladigueroff; búlgar: Панчо Хараланов Владигеров AFI /ˈpant͡ʃo xɐrɐˈɫanov vɫɐdiˈɡɛrof/ (Zúric, 13 de març de 1899 - Sofia, 8 de setembre de 1978) fou un compositor, director d'orquestra, pedagog i pianista búlgar d'origen jueu, nascut a Suïssa, però que va passar la major part de la seva vida a Bulgària.
Vladiguèrov és, probablement, el compositor búlgar més influent de tots els temps. Va ser un dels primers que va combinar amb èxit els modismes de la música popular búlgara i la música clàssica. En formar part de l'anomenada Segona generació de compositors búlgars, va formar part dels membres fundadors de la Societat de Música Contemporània Búlgara (1933), que després es va convertir en la Unió de Compositors Búlgars.[1] Vladiguèrov va marcar el començament de diversos gèneres en la música búlgara, inclosos la sonata per a violí i el trio per a piano. També fou un pedagog molt respectat; els seus estudiants inclouen pràcticament tots els compositors búlgars notables de la següent generació, com ara Aleksandr Ràitxev, Aleksandr Iòssifov, Stefan Remenkov i molts altres, a més del pianista Alexis Weissenberg.
Biografia
[modifica]
Vladigerov va néixer a Zúric, Suïssa, però des de ben petit va viure a Xumen, Bulgària. La seva mare, la doctora Eliza Pasternak era jueva russa. El seu pare, el doctor Haralan Vladiguèrov, era un advocat i polític búlgar. Pantxo Vladiguèrov va tocar el piano i va compondre des de ben jove. El 1910, dos anys després de la mort precoç del seu pare, Vladiguèrov i la resta de la seva família es van traslladar a Sofia, on Pantxo va començar a estudiar composició amb Dobri Hristov, el compositor búlgar més distingit de la seva generació.
L'avi matern de Pantxo, Leon Pasternak, un jueu rus que va deixar Odessa i es va establir a Zuric uns quants anys abans del naixement de Pantxo, va ser una figura molt influent en el desenvolupament musical i posterior èxit de Pantxo. L'avi, matemàtic de professió, destacat jugador d'escacs,[2] músic i compositor aficionat, solia tocar el violí amb Pantxo i el seu germà bessó, Liuben. Basat en una melodia jueva que li va ensenyar el seu avi, Vladiguèrov va compondre el 1951 la seva gran simfonia, el Poema jueu, op. 47. Aquesta simfonia va rebre el 1952 el màxim honor que el govern búlgar donava a un artista, el premi Dimitrov,[3] i li va valer l'admiració dels seus col·legues músics: «Una obra com aquesta s'escriu només una vegada en cent anys», va exclamar Dmitri Xostakóvitx.[3]
El 1912, la mare de Vladiguèrov va aconseguir obtenir una beca governamental perquè els seus fills estudiessin a Berlín, on Pantxo i el seu germà bessó, el violinista Liubèn Vladiguèrov, es van inscriure a la Staatliche Akademische Hochschule für Musik (que ara forma part de la Universitat de les Arts de Berlín), que estava sota els auspicis de l'Acadèmia de les Arts. Pantxo Vladiguèrov va estudiar teoria i composició musical amb Paul Juon[4] i piano amb Karl Heinrich Barth.[4] El 1920 es va graduar a l'Acadèmia després d'haver estudiat piano també amb Leonid Kreutzer, composició amb Friedrich Gernsheim i Georg Schumann. Va guanyar dues vegades el Premi Mendelssohn de l'Acadèmia (el 1918 i el 1920).
Després de la seva graduació, Vladiguèrov es va convertir en director musical al Teatre Alemany de Berlín i va treballar amb el famós director de teatre Max Reinhardt. El 1932, després de moltes vacil·lacions, va decidir tornar a Sofia, on va ser nomenat professor de piano, música de cambra i composició a l'Acadèmia Estatal de Música, que ara porta el seu nom.
Vladiguèrov va compondre en diversos gèneres incloent-hi una òpera (Tsar Kaloyan, amb un llibret de Nikolai Liliev i Fani Popova-Mutafova),[5] ballet, música simfònica, cinc concerts de piano, dos concerts de violí, música de cambra incloent quartets de corda, trios (violí, violoncel i piano), obres i transcripcions per a violí i piano i nombroses opcions per a piano sol,[6] 38 transcripcions de peces instrumentals per a instrument i piano, 13 transcripcions tardanes de les seves obres anteriors per a dos pianos,[7] cinquanta arranjaments per a concert de cançons populars per a veu i piano / orquestra, 20 cançons per a veu i piano, deu cançons corals amb piano / orquestra, música incidental per a les actuacions del Teatre Alemany de Berlín, el Theater in der Josefstadt de Viena i el Teatre Nacional a Sofia.
Vladiguèrov va aconseguir considerable fama a Europa als anys vint, quan moltes de les seves peces van ser publicades per Universal Edition a Viena i llançades en LPs per la companyia d'enregistrament alemanya Deutsche Grammophon abans de ser interpretades a tot Europa i els Estats Units. Com a pianista i compositor va recórrer la majoria dels països europeus interpretant principalment les seves pròpies obres. El 1969 va ser guardonat amb el premi Herder per la Universitat de Viena. La companyia de gravació búlgara Balkanton va llançar una edició de la seva música escènica i simfònica en quatre conjunts de set LP cadascun; tanmateix, només una part molt petita de les seves obres està disponible actualment en CD.
La música de Vladiguèrov ha estat admirada per personalitats tan diverses com Richard Strauss, Dmitri Xostakóvitx i Aram Khatxaturian. Ha estat interpretada per artistes com Alexis Weissenberg, David Oistrakh, Emil Guílels, Ivan Drenikov i, més recentment, Marc-André Hamelin; tanmateix, continua sent un nom generalment desconegut, tret del seu país. La seva música de piano solista ha estat interpretada en diverses ocasions al Regne Unit per la pianista d'origen búlgar Valentina Seferinova.
L'obra més emblemàtica i emblemàtica de Vladiguèrov és indiscutiblement la Rapsòdia Vardar, també coneguda com a Rapsòdia búlgara. Escrita originalment per a violí i piano, més tard va ser orquestrada i organitzat per a diversos instruments. Obra patriòtica ardent, s'ha convertit, en paraules d'un admirador crític, en "l'equivalent búlgar de la Polonesa en la bemoll major de Chopin".
Pantxo Vladiguèrov va morir el 1978 a Sofia. La seva casa al número 10, Iakubitsa, ha estat transformada en museu.[8] El seu fill Aleksandrr Vladiguèrov continuà la tradició musical. Els seus nets, Pantxo Vladiguèrov Jr. i els bessons Alexander i Konstantin Wladigeroff, que viuen a Viena, també són músics famosos.[9]
Un concurs internacional de música, celebrat a Xumen des del 1986, porta el nom de Vladiguèrov. A la tardor del 2006, Pantxo Vladiguèrov Jr. va fundar la Fundació Patrimoni Espiritual Pantxo Vladiguèrov.[10] El seu objectiu principal és preservar, protegir i popularitzar el patrimoni tangible i intangible de Pantxo Vladiguèrov.
L'Acadèmia Nacional de Música "Prof. Pantxo Vladiguèrov," situada a Sofia, Bulgària, porta el nom de Vladiguèrov.[11]
El Pas de Vladiguèrov a l'Antàrtida rep el nom de Pantxo Vladiguèrov.[12]
Referències
[modifica]- ↑ (anglès) Unió de Compositors Búlgars
- ↑ (anglès) Leon Pasternak - Hans Fahrni, 5è Campionat suís, Zuric, juny de 1895
- ↑ 3,0 3,1 (anglès) The significance of selected piano Compositions by Pancho Vladigerov Arxivat 2010-07-18 a Wayback Machine.
- ↑ 4,0 4,1 Schlüren, Christoph. «Publication of preface to score of Vladigerov's 1st Violin Concerto» (en anglès). Musikproduktion Juergen Hoeflich, 2004. [Consulta: 11 desembre 2007].
- ↑ «Vladigerov Biography Page» (en anglès). Bulgarian Operas: Course Material at University of Pittsburgh Center for International Studies, 01-04-2005. [Consulta: 11 desembre 2007].
- ↑ (anglès) [1] Arxivat 2006-09-23 a Wayback Machine.
- ↑ (anglès) [2] Arxivat 2006-09-23 a Wayback Machine.
- ↑ (búlgar) Casa museu a Sofia
- ↑ (alemany) Wladigeroff brothers. For the greatest and little things
- ↑ (anglès) Web de la fundació
- ↑ (anglès)The National Academy of Music “Prof. Pantcho Vladigerov” Arxivat 2018-09-18 a Wayback Machine.
- ↑ Vladigerov Passage. SCAR Nomenclàtor Compost de l'Antàrtida.