Papamosques follet
Stenostira scita  | |
|---|---|
.jpg) | |
| Dades | |
| Pes | 1,02 g 5,9 g |
| Nombre de cries | 2,4 |
| Període d'incubació de l'ou | 17 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22714939 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Stenostiridae |
| Gènere | Stenostira |
| Espècie | Stenostira scita Vieillot, 1818 |
.svg){kind=icon}
El papamosques follet[1] (Stenostira scita) és un ocell de la família dels estenostírids (Stenostiridae).
Hàbitat i distribució
[modifica]Habita zones de sabanes, matolls i arbusts de Sud-àfrica, arribant cap al nord fins al sud de Namíbia i Botswana[2]
Descripció
[modifica]Fa una llargària d'11–12 cm. Sense dimorfisme sexual. Gris per sobre. Cella i bigotera blanques que emmarquen una banda ocular negra. Primàries i secundàries negres amb una llista blanca travessant-les. Cua negra, exceptuant les plomes laterals que són blanques. Gola blanca, pit gris clar i ventre blanc amb un to gris rosaci al centre. Ull castany i bec i potes negres. Els joves són més brunosos.
Taxonomia
[modifica]Antany classificat als muscicàpids (Muscicapidae), estudis genètics van afavorir que s'inclogueren en la nova família dels estenostírids (Stenostiridae),[3][4] com a única espècie del gènere Stenostira Cabanis et Bonaparte, 1850.
Referències
[modifica]- ↑ «Papamosques follet». Cercaterm. TERMCAT, Centre de Terminologia. Rev. 10/05/2023(català)
- ↑ BirdLife International. 2016. Stenostira scita. The IUCN Red List of Threatened Species. Version 2016.2. Rev. 10/05/2023.
- ↑ P Beresford, FK Barker, PG Ryan i TM Crowe (2005): African endemics span the tree of songbirds (Passeri): molecular systematics of several evolutionary 'enigmas'. Proc. Roy. Soc. Lond. B 272(1565): 849–858.
- ↑ J Fuchs, J Fjeldså, RCK Bowie, G Voelker i E Pasquet. (2006): The African warbler genus Hyliota as a lost lineage in the oscine songbird tree: Molecular support for an African origin of the Passerida. Molecular Phylogenetics and Evolution 39(1): 186–197.