Papir de Berlín 6619
 Papir de Berlín 6619, restaurat al 1900 per Schack-Schackenburg  | |
| Tipus | manuscrit |
|---|---|
| Material | papir |
| Codi museu | Pap. Berol. 6619 |
| Ubicació | Museu Egipci de Berlín |
El Papir de Berlín 6619, senzillament dit el Papir de Berlín quan el context el fa clar, és un document de papir egipci antic de l'Imperi mitjà, segona meitat del 12è o 13a dinastia.[1][2][3] Els dos fragments llegibles van ser publicats per Hans Schack-Schackenburg dins 1900 i 1902.[4]
El papir és una de les fonts primàries de matemàtiques egípcies antigues.[5]
El Papir de Berlín conté dos problemes, el primer declarat com "l'àrea d'una plaça de 100 és igual a allò de dues places més petites. El costat d'un és ½ + ¼ el costat de l'altre."[6] L'interès en la qüestió pot suggerir algun coneixement del teorema pitagòric, encara que el papir només mostra una solució sincera a una segona equació de grau sola dins un desconegut. En termes moderns, les equacions simultànies x2 + y2 = 100 i x² + y² = 100 = (3/4)x² + y² = 100 redueix a l'equació sola en y: ((3/4)y)2 x² + y² = 100 y2 = 100, donant la solució y = 8 i x = 6.
Referències
[modifica]- ↑ Lumpkin, Beatrice. The Mathematical Legacy of Ancient Egypt - A Response to Robert Palter. National Science Foundation, 2004, p. 17. 10.1.1.372.5877.
- ↑ Corinna Rossi, Architecture and Mathematics in Ancient Egypt, Cambridge University Press 2004, p.217
- ↑ Marshall Clagett, Ancient Egyptian Science, Vol 3, 1999 [1], p.249.
- ↑ Schack-Schackenburg, Hans «Der Berliner Papyrus 6619» (en alemany). Zeitschrift für ägyptische Sprache und Altertumskunde, 38, 1900, p. 135–140. (vol. 36-39, pages 506–514),Schack-Schackenburg, Hans «Das kleinere Fragment des Berliner Papyrus 6619» (en alemany). Zeitschrift für ägyptische Sprache und Altertumskunde, 40, 1902, p. 65–66.
- ↑ Williams, Scott, Egyptian Mathematical Papyri, SUNY-Buffalo
- ↑ Richard J. Gillings, Mathematics in the Time of the Pharaohs, Dover, New York, 1982, 161.