Vés al contingut

Papir de Brooklyn

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula documentPapir de Brooklyn
Tipusrotlle Modifica el valor a Wikidata
EpònimBrooklyn Modifica el valor a Wikidata
Materialpapir Modifica el valor a Wikidata
Data descoberta1889 Modifica el valor a Wikidata

El papir Brooklyn (47.218.48 i 47.218.85, també conegut com el papir mèdic de Brooklyn) és un papir mèdic que data de l'antic Egipte i és un dels més antics escrits sobre Medicina i ofiologia preservats.[1][2][3][4][5][6][7] El manuscrit està datat al voltant del 450 aC i avui és conservat al Museu de Brooklyn de Nova York.

Història

[modifica]

La data del descobriment del rotllo no és coneguda. Va ser adquirit al voltant de 1889 per Charles Edwin Wilbour i donat al museu per la seva filla Theodora Wilbour al començament de la dècada de 1930.[3] El manuscrit podria haver-se originat en el temple de Heliòpolis.[4][5]

L'any 1989, l'egiptòleg francès Serge Sauneron va publicar una extensa descripció del manuscrit en el seu llibre "Un traité égyptien d'ophiologie - Papyrus du Brooklyn Museum ens 47.218.48 et 85"[2][4]

Els antics egipcis eren molt conscients tant de la utilitat de les serps per controlar plagues com dels perills plantejats pels seus verins. Les deïtats vinculades amb les serps eren venerades amb l'esperança de prevenir atacs eventuals pels seus representants terrenals.[8]

Avui dia, el manuscrit no està en exhibició al Museu de Brooklyn. Els nombres de l'arxiu són 47.218.48 i 47.218.85.

El manuscrit

[modifica]

El papir de Brooklyn consisteix en un rotllo de papir dividit en dues parts amb algunes d'elles perdudes. La seva longitud total està estimada en 175 × 27 cm.[4][5] El text està escrit a l'anvers. Els diferents nombres refereixen a la part superior (-48, 66,5 × 27,5 cm) i la inferior (-85, 66,5 × 27,5 cm) del rotllo.[3]

Es tracta d'una recopilació; la primera part descriu sistemàticament un nombre de diferents ofidis i la segona, descriu diferents tractaments per a les seves mossegades.[4][5] El manuscrit també conté tractaments per a les mossegades d'escorpins i d'aranyes.[2]

El papir està datat entre els anys 660 i 330 aC, al voltant de la dinastia XXX.[3][4][5][6][7] No obstant això, el text està escrit en un estil utilitzat durant l'Imperi Mitjà el que podria suggerir que el seu origen podria remetre's a la dinastia XIII.[2]

Contingut

[modifica]

El text contínua pàgina a pàgina, alternant entre les dues parts del papir. D'aquesta manera cada pàgina completa comença amb 47.218.48 i finalitza amb 47.218.85 (el nombre d'accés donat pel Museu de Brooklyn). El títol i el principi del treball estan perduts, i la part restant de la primera secció comença a la línia 15 de la part més baixa (pàgina designada 1) i continua fins a la pàgina 2 tant de la part superior com de la part inferior, finalitzant a la línia 16 de l'última. La primera secció comprèn una descripció sistemàtica de serps i les seves mossegades. L'última línia estableix que hi ha hagut descripcions de 38 serps i les seves mossegades de les quals les primeres 13 estan perdudes.

La segona secció comença a la línia 17, pàgina 2 de les parts inferiors (47.218.85), i continua gairebé completa fins al cinquè parell de pàgines. Només roman les meitats del costat dret del sisè parell de pàgines. La segona secció comença en el paràgraf 39 amb una introducció important: 

« Començament de la recopilació de remeis para... extreure el verí de totes... serps, tots els escorpins, totes la taràntules i totes ::serps, a la mà dels sacerdots kherep de Serqet i per allunyar totes les serps i segellar les seves boques. »

La segona secció després continua amb molts remeis i uns pocs encanteris per a aquells que han estat mossegats per serps. L'organització dels remeis és estrictament pràctica, i en la seva major part està basada en les espècies de serps responsables de les mossegades, o els símptomes patits per la víctima. Els remeis estan en l'ordre típic de les prescripcions que apareixen en el papir Ebers i altres papirs mèdics, els quals estaven aparentment destinats per a doctors laics. Aquest papir mostra l'evidència de la proximitat dels rols paral·lels del metge swnw i els varis sacerdots interessats en el guariment.[9]

Llista de serps en la primera part del Papir

[modifica]
Paràgraf Nom egipci Característiques distintives


 Severitat de la mossegada


 Deïtat associada Tractament específic (paràgraf)
14 (perdut) (perdut) pot ser salvat cap -
15 Gran serp Aapep totalment vermella, panxa blanca, 4 dents Mort ràpida cap -
16 gany totalment negra Mort ràpida Sobek -
17 ikher fosca, arriba a l'home Mort ràpida Kherybakef -
18 ca-en-am color de guatlla, cap gran, cua de ratolí Pot salvar-se Sobek/Neith -
19 kedjuu petita com una sargantana Mort ràpida cap -
20 sedbu vermella, ulls grocs Pot salvar-se cap 48,52
21 nebed2 verd, panxa blanca No letal Hathor -
22 fy tiam color de rer serp No letal Geb 51
23 blanca henep2 totalment blanca, 4 dents Podria provocar la mort Serqet 78
24 vermella henepu2 blanca, esquena vermella, 4 dents Pot salvar-se Seth 80
25 neki 2,4 m llarg No letal Ra 45,47
26 fy imatge de lotus en el front No letal Horus -
27 fy (bufadora) verd/blau en el coll, moviment reptant únic Pot salvar-se Horus 73
28 fy (amb banyes) color de guatlla No letal Horus 75
29 fy (petita) color de guatlla, sense banyes Pot salvar-se Horus -
30 fy sense descripció Pot salvar-se Horus -
31 fy (mascle) com el vermell henepu 24 a dalt Pot salvar-se Seth/Geb -
32 hefaw llaurar color sorra No letal Seth -
33 hefaw nefet color de guatlla, fa sons alts de bufecs Pot salvar-se Horus -
34 (perdut) totalment blanca Pot salvar-se Seth -
35 r-bedjadja negra, 3 dents (perdut) Khonsu 53
36 sedbu panxa i colls daurats, es troba en els camps inofensiva (perdut) 52
37 (perdut) negre, panxa blanca No letal Hathor -
38 kar verd, canvia els colors d'acord amb l'entorn Pot salvar-se Anubis -
  • ¹ Pot salvar-se si la serp està feble
  • ² Pronom femení usat en la totalitat de la descripció
  • Nombre de dents refereix a la ferida produïda per la mossegada
  • La paraula fy podria significar escurçó, o una serp que sembla tal[10]

Galeria

[modifica]
  • Papir de Brooklyn, 664 - 332 a.C., Museu de Brooklyn.
    Papir de Brooklyn, 664 - 332 a.C., Museu de Brooklyn.
  • Papir de Brooklyn, 664 - 332 a.C., Museu de Brooklyn.
    Papir de Brooklyn, 664 - 332 a.C., Museu de Brooklyn.

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. ↑ «Ancient Egyptian Medical papyri, Indgo.ie». [Consulta: 24 octubre 2012].
  2. ↑ 2,0 2,1 2,2 2,3 «Australian Academy of Medicine & Surgery». Arxivat de l'original el 2019-03-05. [Consulta: 24 octubre 2012].
  3. ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «Brooklyn Museum». [Consulta: 24 octubre 2012].
  4. ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 4,4 4,5 «Kori-Lindner.de (german)». Arxivat de l'original el 2014-02-01. [Consulta: 24 octubre 2012].
  5. ↑ 5,0 5,1 5,2 5,3 5,4 «Pharaonen.info (german)». [Consulta: 24 octubre 2012].
  6. ↑ 6,0 6,1 «Oxford University Press, Ancient Egypt medicine, page 355». Arxivat de l'original el 2012-09-29. [Consulta: 24 octubre 2012].
  7. ↑ 7,0 7,1 «Medizinische Papyri.de (german)». [Consulta: 24 octubre 2012].
  8. ↑ Bleiberg, Edward. Soulful Creatures: Animal Mummies in Ancient Egypt. Brooklyn Museum, 2013. 
  9. ↑ Nunn, John. Ancient Egyptian Medicine. University of Oklahoma Press [Consulta: 17 juny 2014]. 
  10. ↑ Nunn, John. Ancient Egyptian Medicine. University of Oklahoma Press, p. 184 [Consulta: 17 juny 2014]. 

Bibliografia

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Papir de Brooklyn
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Papir_de_Brooklyn&oldid=31328808»