Paràsit boreal
Stercorarius skua  | |
|---|---|
 Paràsit gros fotografiat a Saint Kilda. | |
| Dades | |
| Pes | 111,7 g 1,735 kg 1,935 kg |
| Envergadura | 136 cm |
| Nombre de cries | 2 |
| Període d'incubació de l'ou | 29 dies |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22694160 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Charadriiformes |
| Família | Stercorariidae |
| Gènere | Stercorarius |
| Espècie | Stercorarius skua (Brünnich, 1764) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Catharacta skua (Brünnich, 1764)
|
| Protònim | Catharacta skua |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El paràsit boreal (Stercorarius skua) és el paràsit més gros i més abundant que es pot trobar als Països Catalans durant l'hivern.
Morfologia
[modifica]- Fa 58 cm de llargària i 125-140 cm d'envergadura alar.
- És de color bru, amb la cua curta i arrodonida i amb unes taques blanques a les ales.
Reproducció
[modifica]Cria a l'Àrtic i a l'Atlàntic. Pon 2 ous en un niu fet amb herbes i els defensa aferrissadament si algú s'hi apropa.
Alimentació
[modifica]Es dediquen a prendre els peixos que altres aus pesquen, aprofiten les restes que llencen des dels vaixells de pesca, devoren ous i aus joves i mengen carronya (animals marins morts).[1]
Costums
[modifica]En vol pot recordar una gavina poc destra, però, en canvi, és molt hàbil en les maniobres ràpides i sobtades. Quasi tota la seua vida transcorre a l'alta mar i només s'acosten a terra per niar.
Referències
[modifica]- ↑ Lalueza i Fox, Jordi: El llibre dels ocells de Catalunya. Editorial De Vecchi - Edicions Cap Roig. Barcelona, 1987, plana 54. ISBN 84-315-0434-X
