Paracoccidioidomicosi
| Tipus | micosi sistèmica primària, malaltia òssia, malaltia dels ganglis limfàtics, malaltia pulmonar, cel·lulitis, micosi, trastorn cutani i malaltia  |
|---|---|
| Especialitat | infectologia |
| Clínica-tractament | |
Medicació | |
| Patogènesi | |
| Localització | zona de la pell, gangli limfàtic, os i pulmó humà |
| Causat per | infecció |
| Classificació | |
| CIM-11 | 1F2E |
| CIM-10 | B41, B41.9, B41.7, B41.0 i B41.8 |
| CIM-9 | 116.1 |
| Recursos externs | |
| Enciclopèdia Catalana | 0129546 |
| DiseasesDB | 29815 |
| eMedicine | 224628 |
| MeSH | D010229 |
| Orphanet | 73260 |
| UMLS CUI | C0030409 i C0276666 |
| DOID | DOID:12662 |
La paracoccidioidomicosi (PCM), també coneguda com a blastomicosi sud-americana, és una infecció per fongs; que pot ser de diferents tipus: de pell i boca, limfangitic, d'afectació de diversos òrgans (especialment pulmons) o de tipus mixt.[1][2] Si hi ha úlceres a la boca o lesions cutànies, és probable que la malaltia estigui generalitzada.[1] Pot ser que no hi hagi símptomes, o pot presentar-se amb febre, sèpsia, pèrdua de pes, glàndules grans o un fetge i melsa grans.[3][4]
La causa són fongs del gènere Paracoccidioides, inclosos Paracoccidioides brasiliensis i Paracoccidioides lutzii,[5] adquirits per inspiració d'espores de fongs.[2]
El diagnòstic es fa mitjançant la presa de mostres de sang, esput o pell.[3] La malaltia pot semblar similar a la tuberculosi, la leucèmia i el limfoma .[3] El tractament és amb antifúngics, com l'itraconazole.[1][4] Per a la malaltia greu, el tractament de primera línia és l'amfotericina B seguida d'itraconazole, o trimetoprim/sulfametoxazole com a alternativa.[1][4]
És endèmica a Amèrica Central i del Sud,[6] i es considera un tipus de malaltia tropical desatesa.[5] Al Brasil, la malaltia provoca al voltant de 200 morts a l'any.[1]
Signes i símptomes
[modifica]
La infecció pulmonar asimptomàtica és la forma més freqüent, ja que menys del 5% de les persones infectades desenvolupen alguna de les formes de malaltia clínica.[7]
Pot aparèixer com a tipus de boca i pell, de tipus limfangitic, com tipus d'afectació de diversos òrgans (especialment pulmons) o de tipus mixt.[1][2] Si hi ha úlceres bucals o lesions cutànies, és probable que la malaltia estigui generalitzada.[1] Pot ser que no hi hagi símptomes, o pot presentar-se amb febre, sèpsia, pèrdua de pes, glàndules grans o un fetge i melsa grans.[3][4]
Es coneixen dues presentacions, en primer lloc, la forma aguda o subaguda, que afecta predominantment a nens i adults joves,[8] i la forma crònica, que afecta predominantment a homes adults.[9] La majoria dels casos s'infecten abans dels 20 anys, encara que els símptomes poden aparèixer molts anys després.[10]
Forma juvenil (aguda/subaguda)
[modifica]La forma aguda juvenil es caracteritza per símptomes, com ara febre, pèrdua de pes i malestar juntament amb ganglis limfàtics engrandits i engrandiment del fetge i la melsa.[11][12][13][14] Aquesta forma es difon més sovint, amb símptomes que es manifesten segons els òrgans.[11] Sovint hi ha lesions cutànies i de la membrana mucosa,[15] i es pot produir afectació òssia en casos greus.<<>> Aquesta presentació aguda i severa pot imitar la tuberculosi, el limfoma o la leucèmia.[15]
Forma adulta (crònica)
[modifica]La forma crònica es presenta mesos o anys després de la infecció inicial i amb més freqüència es presenta amb tos seca i dificultat per respirar.[7] Altres símptomes inclouen excés de salivació, dificultat per empassar i dificultats amb el control de la veu.[11] Poden estar presents lesions mucoses de les vies respiratòries superiors, així com augment de la producció de mucositat i tossir amb expulsió de sang.[16] És freqüent l'afectació tant pulmonar com extrapulmonar.[11]
Fins al 70% dels casos presenten afectació de la mucosa, amb lesions sovint trobades a la boca, orofaringe, laringe i paladar. Les lesions clàssiques són úlceres granulars doloroses superficials, amb petites taques de sagnat.[13]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 1,6 James, William D.; Elston, Dirk; Treat, James R. [et al.].. «13. Diseases resulting from fungi and yeasts». A: Andrews' Diseases of the Skin: Clinical Dermatology (en anglès). 13th. Elsevier, 2019, p. 313–314. ISBN 978-0-323-54753-6.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Barlow, Gavin; Irving, Irving; moss, Peter J. «20. Infectious diseases». A: Feather, Adam. Kumar and Clark's Clinical Medicine (en anglès). 10th. Elsevier, 2020, p. 561. ISBN 978-0-7020-7870-5.
- ↑ 3,0 3,1 3,2 3,3 «ICD-11 - ICD-11 for Mortality and Morbidity Statistics». icd.who.int. [Consulta: 26 juny 2021].
- ↑ 4,0 4,1 4,2 4,3 Proia, Laurie. «28. The dimorphic mycoses». A: Spec, Andrej. Comprehensive Review of Infectious Diseases (en anglès). Elsevier, 2020, p. 419–420. ISBN 978-0-323-56866-1.
- ↑ 5,0 5,1 Queiroz-Telles, Flavio; Fahal, Ahmed Hassan; Falci, Diego R; Caceres, Diego H; Chiller, Tom; Pasqualotto, Alessandro C «Neglected endemic mycoses». The Lancet Infectious Diseases, vol. 17, 11, 11-2017, pàg. e367–e377. DOI: 10.1016/S1473-3099(17)30306-7. PMID: 28774696.
De subscripció o mur de pagament
- ↑ Marques, Silvio Alencar «Paracoccidioidomycosis: epidemiological, clinical, diagnostic and treatment up-dating». Anais Brasileiros de Dermatologia, vol. 88, 5, 10-2013, pàg. 700–711. DOI: 10.1590/abd1806-4841.20132463. ISSN: 0365-0596. PMC: 3798345. PMID: 24173174.
- ↑ 7,0 7,1 Queiroz-Telles, Flavio; Escuissato, Dante «Pulmonary Paracoccidioidomycosis». Seminars in Respiratory and Critical Care Medicine, vol. 32, 6, 12-2011, pàg. 764–774. DOI: 10.1055/s-0031-1295724. ISSN: 1069-3424. PMID: 22167404.
- ↑ Brummer, E; Castaneda, E; Restrepo, A «Paracoccidioidomycosis: an update.». Clinical Microbiology Reviews, vol. 6, 2, 4-1993, pàg. 89–117. DOI: 10.1128/CMR.6.2.89. ISSN: 0893-8512. PMC: 358272. PMID: 8472249.
- ↑ Travassos, Luiz R; Taborda, Carlos P; Colombo, Arnaldo L «Treatment options for paracoccidioidomycosis and new strategies investigated». Expert Review of Anti-infective Therapy, vol. 6, 2, 4-2008, pàg. 251–262. DOI: 10.1586/14787210.6.2.251. ISSN: 1478-7210. PMID: 18380607.
- ↑ Shikanai-Yasuda, Maria Aparecida; Mendes, Rinaldo Pôncio; Colombo, Arnaldo Lopes; Queiroz-Telles, Flávio de; Kono, Adriana Satie Gonçalves; Paniago, Anamaria M. M; Nathan, André; Valle, Antonio Carlos Francisconi do; Bagagli, Eduardo «Brazilian guidelines for the clinical management of paracoccidioidomycosis». Revista da Sociedade Brasileira de Medicina Tropical, vol. 50, 5, 12-07-2017, pàg. 715–740. DOI: 10.1590/0037-8682-0230-2017. ISSN: 1678-9849. PMID: 28746570.
- ↑ 11,0 11,1 11,2 11,3 Restrepo, Angela M.; Tobón Orozco, Angela Maria & Gómez, Beatriz L. et al. (2015), Hospenthal, Duane R. & Rinaldi, Michael G., eds., Paracoccidioidomycosis, Infectious Disease, Springer International Publishing, pàg. 225–236, ISBN 9783319130903, DOI 10.1007/978-3-319-13090-3_19
- ↑ Martinez, Roberto «Epidemiology of Paracoccidioidomycosis». Revista do Instituto de Medicina Tropical de São Paulo, vol. 57, suppl 19, 9-2015, pàg. 11–20. DOI: 10.1590/S0036-46652015000700004. ISSN: 0036-4665. PMC: 4711199. PMID: 26465364.
- ↑ 13,0 13,1 Marques, SA «Paracoccidioidomycosis.». Clinics in Dermatology, vol. 30, 6, 11-2012, pàg. 610–5. DOI: 10.1016/j.clindermatol.2012.01.006. PMID: 23068148.
- ↑ F. Franco, Marcello; Del Negro, Gildo; Lacaz, Carlos da Silva [et al.].. Paracoccidioidomycosis. Boca Raton: CRC Press, 1994. ISBN 9780849348686. OCLC 28421361.
- ↑ 15,0 15,1 Ferreira, Marcelo Simão «Paracoccidioidomycosis». Paediatric Respiratory Reviews, vol. 10, 4, 01-12-2009, pàg. 161–165. DOI: 10.1016/j.prrv.2009.08.001. ISSN: 1526-0542. PMID: 19879504.
- ↑ RESTREPO, ANGELA & TOBÓN, ANGELA MARÍA (2010), Paracoccidioides brasiliensis, Elsevier, pàg. 3357–3363, ISBN 9780443068393, DOI 10.1016/b978-0-443-06839-3.00268-x
