Paradoxornis cellanegre
Suthora atrosuperciliaris  | |
|---|---|
 | |
| Estat de conservació | |
 | |
| Risc mínim | |
| UICN | 22716835 |
| Taxonomia | |
| Superregne | Holozoa |
| Regne | Animalia |
| Fílum | Chordata |
| Classe | Aves |
| Ordre | Passeriformes |
| Família | Paradoxornithidae |
| Gènere | Suthora |
| Espècie | Suthora atrosuperciliaris (Godwin-Austen, 1877) |
| Nomenclatura | |
| Sinònims | Chleuasicus atrosuperciliaris
|
| Protònim | Chleuasicus atrosuperciliaris |
| Distribució | |
 | |
.svg){kind=icon}
El paradoxornis cellanegre[1][2] (Chleuasicus atrosuperciliaris) és una espècie d'ocell passeriforme de la família dels paradoxornítids (Paradoxornithidae),[3] tot i que sovint encara se'l troba classificat amb els sílvids (Sylviidae).[4] Viu al sud-est de l'Àsia. Actualment se considera l'única espècie del gènere Chleuasicus,[5][6] encara que anteriorment se'l classificava en el gènere Paradoxornis.
El seu estat de conservació es considera de risc mínim.[7]
Descripció
[modifica]Fa al voltant de 15 cm de llarg, inclosa la seva llarga cua.[8] El plomatge de les seves parts superiors és marró olivaci o grisenc, mentre que les seves parts inferiors són de color crema. El seu cap és de color castany ataronjat, excepte la zona compresa per la gola, la part frontal de les galtes i al voltant dels ulls que són de color blanquinós, emmarcades per una petita mitja lluna negra sobre l'ull, que dona nom a l'espècie.
Distribució i hàbitat
[modifica]Es troba disseminat pels boscos de muntanya des de l'Himàlaia oriental fins a les muntanyes de nord-est d'Indoxina, distribuït per Bhutan, Myanmar, el sud de la Xina, al nord-est de l'Índia, i el nord de Laos, Tailàndia i el Vietnam.[9]
Referències
[modifica]- ↑ Lepage, Denis. «Avibase - la base de dades mundial d'ocells». [Consulta: 1r març 2021].
- ↑ Fundació Barcelona Zoo; Institut Català d’Ornitologia; TERMCAT, Centre de Terminologia. «paradoxornis cellanegre». Diccionari dels ocells del món. TERMCAT. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ «Sylviid babblers, parrotbills, white-eyes». IOC World Bird List Version 11.1. International Ornithologists' Union, 01-01-2021. [Consulta: 17 juny 2021].
- ↑ del Hoyo, Josep. All the birds of the world (en anglès). Barcelona: Lynx editions, 2020, p. 633. ISBN 978-84-16728-37-4.
- ↑ Sylvioidea III a la llista mundial del Congrés Ornitològic Internacional. Versió 3.5
- ↑ Cladograma de picoloros i fulvetas
- ↑ BirdLife International. «Pale-billed Parrotbill. Suthora atrosuperciliaris (formerly as: Chleuasicus atrosuperciliaris)» (en anglès). Llista Vermella d'Espècies Amenaçades de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, 2016. [Consulta: 29 agost 2022].
- ↑ Shrestha, Tej Kumar. Birds of Nepal: Field Ecology, Natural History and Conservation (with Reference to Those of India, Bangladesh, Bhutan, Pakistan and Sri Lanka) (en anglès). 2, p. 38. ISBN 9780952439097 [Consulta: 1r març 2021].
- ↑ BirdLife International (BLI) (2012). "Paradoxornis atrosuperciliaris." 2012 Llista Vermella de la UICN. Unió Internacional per a la Conservació de la Natura, edició 2012. [Consulta: 21 d'agost de 2012]
Bibliografia
[modifica]- Robson, C. (2007). Family Paradoxornithidae (Parrotbills) pp. 292 - 321 in; del Hoyo, J., Elliott, A. & Christie, D.A. eds. Handbook of the Birds of the World, Vol. 12. Picathartes to Tits and Chickadees. Lynx Edicions, Barcelona.
