Paramisgurnus dabryanus
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Cypriniformes |
Família | Cobitidae |
Gènere | Paramisgurnus |
Espècie | Paramisgurnus dabryanus Dabry de Thiersant, 1872 |
Paramisgurnus dabryanus és una espècie de peix d'aigua dolça de la família dels cobítids i de l'ordre dels cipriniformes. Fins ara és l'única espècie el gènere, abans era classificat com Misgurnus.[1] Poden atènyer fins a 20 centímetres de llargària total amb un pes màxim de 18,8 grams.[2]
És una espècie omnívora[3] que té una forma allargassada que anguileja. Viu en zones lèntiques i lòtiques de clima subtropical entre 10 °C - 25 °C de temperatura.[4] Pot sobreviure en ambients amb nivells d'oxigen baixos o molt baixos. A més es pot amagar i sobreviure al fang.[1] El seu hàbitat normal és a les aigües interiors de Rússia, la Xina[5] i Taiwan.[4] Fora del seu hàbitat normal va ser estimat a aquaris domèstics. Es molt semblant al Misgurnus anguilicaudatus que és simpàtric. Per les similituds «hom considera probable que en algunes exportacions per temes d'aquariofília s'hagin barrejat ambdues espècies».[6]
Espècie invasora
[modifica]Al Japó,[7] Alemanya i a Catalunya és considerat com una espècie invasora.[2] Uns primers estudis a Alemanya apunten que podria depredar els ous d'amfibis autòctons.[3] Generalment quan comencen a fer mandra, els propietaris d'aquaris poc responsables o de peixeres els evacuen al clavegueram o a estanys, des d'on s'han desenvolupat com espècie invasora. A Catalunya, ja formen un risc a l'embassament de Vallvidrera, un important santuari per amfibis al Parc Natural de Collserola.[8] Hi va ser identificat per primera vegada el 2006.[9] A partir del pantà, podria escapar per la riera de Vallvidera, on farà malbé l'equilibri ecològic d'aquest curs fluvial i hi ha un risc d'envair la resta de la conca del Llobregat.[2] Fora de l'hàbitat normal, té efectes sobre l'estructura de les comunitats d'invertebrats, sobre les característiques de l'aigua i podria introduir paràsits a les comunitats autòctones.[10] A més d'un acció de pesca i de destrucció de les espècies invasores, cal una acció de sensibilització per evitar que aquariòfils, pescadors, comerços d'aqüicultura i conreus en medis aquàtics alliberin espècies nocives al medi ambient.[11]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 Pla d'erradicació, 2020, p. 3.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 Panyella, Jordi «Pescant ‘Paramisgurnus'». El Punt Avui, 18-06-2020, pàg. 22.
- ↑ 3,0 3,1 Pla d'erradicació, 2020, p. 4.
- ↑ 4,0 4,1 Wang, Shen-Shih; Reyes, Rodolfo B. «Paramisgurnus dabryanus Dabry de Thiersant, 1872» (en anglès). FishBase.
- ↑ Hwang, H.C., P.C. Yueh i S.F. Yu 1982. The freshwater fishes of China in colored illustrations. Vol. 1 Shanghai Sciences and Technology Press, Shanghai. 173 p.
- ↑ Pla d'erradicació, 2020, p. 3-4.
- ↑ «Paramisgurnus dabryanus introduced to Japan» (en anglès). Fisheries & Aquaculture - Introductions of Aquatic Species. FAO, 2005. [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ Pla d'erradicació, 2020, p. 5-6.
- ↑ Pla d'erradicació, 2020, p. 7.
- ↑ «Paramisgurnus dabryanus». Espècies exòtiques invasores. Generalitat de Catalunya - Departament de Territori i Sostenibilitat. Arxivat de l'original el 2020-06-21. [Consulta: 18 juny 2020].
- ↑ Pla d'erradicació, 2020, p. 9.
Bibliografia
[modifica]- Consorci del Parc Natural de la Serra de Collserola. Pla d'erradicació del Paramisgurnus dabryanus (pdf). Generalitat de Catalunya, 22.05.2020.
- Wang, M., W.-m. Wang i J.-l. Yan 2001. Comparative studies of on the age and growth of Misgurnus anguillicaudatus and Paramisgurnus dabryanus. Reservoir Fisheries 21(1):7-9.