Parang
 |
Aquest article o secció no cita les fonts o necessita més referències per a la seva verificabilitat. |
 |
Aquest article o secció necessita millorar una traducció deficient. |
| Orígens estilístics | Joropo, Jota, Venezuelan music, Colombian music, Latin American music, Spanish music, Trinidadian music |
|---|---|
| Orígens culturals | Veneçuela, Colòmbia, i Trinidad and Tobago |
| Instruments típics | Cuatro - Maracas - guitar - vocals - Violin - Claves - caja - mandolin - tambourine - steelpan |
| Popularitat al Mainstream | Principis dels 1970 fins a l'actualitat |
| Origen | Trinitat i Tobago  |
| Part de | música del Carib i música folk popular |
| Gèneres de fusió | |
| Chutney parang i Parang soca | |
El parang és una música popular popular originària de Veneçuela i Trinitat i Tobago, que va ser portada a Trinitat i Tobago per migrants veneçolans i colombians, principalment de patrimoni amerindià, espanyol, mestís, pardo, cacau, i africà, cosa que es reflecteix força. en la pròpia música. La paraula deriva de dues paraules espanyoles: parranda, que significa "un xiringuito o festa", i parar que significa "aturar".
En el passat, era tradicional que els cantants de parangs realitzessin visites nocturnes a les llars de la família i els amics, on part de la diversió consistia despertar els seus habitants. Avui, el paranf és especialment rellevant a les comunitats de Trinitat i Tobago com Paramin, Lopinot i Arima.
Ha aparegut una nova forma de parang, el soca parang. El Soca parang és una combinació de soca i parang.
Interpretació
[modifica]A Trinitat, la música tradicional de parang s'interpreta en gran part al voltant de Nadal, quan cantants i instrumentistes (col·lectivament coneguts com els parranderos) viatgen de casa en casa a la comunitat, sovint units per amics i veïns de la família, etc. Els instruments de parang populars inclouen el cuatro (una guitarra petita, de quatre cordes) i les maraques (conegudes localment com a chac-chacs). Altres instruments utilitzats sovint són violí, guitarra, claus (coneguts localment com a toc-toc), boix (un instrument indígena), pandereta, mandolina, bandol, caixa (un instrument de caixa percussiva) i marimbola (un instrument afro-veneçolà). A canvi de l'entreteniment, els parranderos tradicionalment reben aliments i begudes: pastissos, pastelle, agrella, el rom i Ponx Crema (una forma d'alcohol ponx d'ou).
Si bé alguns grups petits o grups organitzats més grans encara practiquen la tradició d'anar de casa a casa, la música moderna de parang també ha desenvolupat una temporada d'actuacions escenogràfiques anomenades festes de parang, que se celebren d'octubre a gener de cada any, que culminen amb una competició nacional. Avui, el parang és especialment rellevant a les comunitats de Trinitat i Tobago com Paramin, Lopinot i Arima .
Varietats
[modifica]La música tradicional de parang inclou una àmplia varietat de tipus de cançons:
- aguinaldo o serenal : relatiu a les històries del pessebre cristià, semblants a les nadales europees interpretades a les Illes Canàries i a Andalusia;
- guarapo : cançó secular, sovint amb passatges de lletres improvisades on el contingut i la durada varien segons l'habilitat del cantant;
- estribillo : una animada cançó a l'estil de trucada i resposta;
- rio Manzanares : un vals veneçolà que celebra els diferents aspectes del riu Manzanares de Cumaná, Veneçuela ;
- joropo : estil similar al vals espanyol;
- galeró ;
- picón ;
- despedida : una cançó de comiat i agraïment.
Artistes de parang
[modifica]- A La Rio Suave
- Amantes de Parranda (Barataria)
- Amores de Musica
- Ay Caramba
- Brasso Seco Parranderos
- Canciones Melodicas of Santa Cruz
- Carib Santa Rosa
- Carib Shaman
- Con Amor
- Courts Rio Senores
- Courts Ruisenores (Pointe-a-Pierre)
- New Image Serenaders
- Del Caribe
- Dinámicos
- Dulzura Caliente
- El Sabor (St. Joseph, Maracas)
- Flores de San Jose
- Fuego Caribeño (South Vistabella)
- G. Sharp and Friends
- Hermanos Latinos
- Homer Parranderos Parang Band (Sangre Grande)
- Levantamientos Petrotrin
- La Casa Parranda (Princes Town)
- La Libertad
- La Divina Pastora
- La Estrella de Oriente
- La Familla Alegria
- La Familia de Camona y Amigos (Edinburgh Gardens Phase 3, Chaguanas)
- La Familia De Rio Claro
- La Familia De San Raphael (Gallon)
- La Finca Paranda
- La Ruseda de Agua (Diego Martin)
- La Sagrada Familia
- La Santa Familia
- La Santa Maria
- La Tropical
- Lara Brothers (Cantaro Village, Santa Cruz)
- Las Buenas Nuevas (Santa Rosa, Arima)
- Las Estrellita de Oriente
- Lopinot Paranderos
- Los Alacranes from Paramin
- Los Alumnos de San Juan
- Los Amantes de Parranda
- Los Amigos Cantadores (Trincity)
- Los Amigos De Jesus (La Canoa, Santa Cruz)
- Los Amigos en Musica
- Los Buenos Paranderos (El Dorado)
- Los Caballeros
- Los Caneros
- Los Cantadores de Brazil
- Los Campaneros
- Los Cantos de Amor
- Los Hermanos Lara
- Los Muchachos del Agua
- Los Ninos de Santa Rosa
- Los Ninos del Mundo
- Los Originales (Diego Martin)
- Los Pajaros (Brampton, Ontario, Canada)
- Los Paramininos
- Los Paranderos Amigos
- Los Paranderos de UWI (UWI – St. Augustin)
- Los Pastores (Palo Seco)
- Los Pavitos
- Los Reyes1
- Los Tocadores and Peter Estrada
- Michael Carabai (Stafford, Virginia, USA)
- Moments Parang Group
- Morella Montano and the Maraval Folk Choir
- Mucho Tempo
- Parang Lovers International (Queens New York).
- Paramininos (Paramin Maraval)
- Rancho Quernado
- Rebuscar
- Rembunction
- Rio Suave Los Buenos Parranderos
- Sabor del Caribe (Enterprise, Chaguanas)
- San Jose Serenaders
- Sancouche (Point Fortin)
- Santa Rosa Serenaders
- St Augustine's Son del Sueno
- Starlight Serenaders (Brooklyn, New York)
- Sun Valley Parang Group
- Un Amor
- Unidad Serenaders (Mt Pleasant, Arima)
- Universal Rhythms (was Universal Parang) (Canada)
- Viva Nueva
- Voces Jovenes
Entre els artistes de parang-soca destacats hi ha Scrunter, Baron, Crazy i Big B.