Parany de Halosar
Aparença
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | 8 | ||||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
El Parany de Halosar és un parany d'obertura, dins el gambit Blackmar–Diemer. Pren el nom de Hermann Halosar, qui el va jugar en una partida contra Emile Joseph Diemer el 1934.[1]
Anàlisi
[modifica]1. d4 d5 2. e4?!
- Aquest és el començament del gambit Blackmar–Diemer.
2... dxe4 3. Cc3 Cf6 4. f3 exf3
- Ara és usual fer 5.Cxf3, però capturant amb la dama les blanques ja preparen un parany (és el gambit Ryder).
5. Dxf3?! Dxd4 6. Ae3 Db4?!
- Millor seria 6...Dg4. Les negres pensen que enrocar és perillós per ...Ag4, però les blanques enroquen malgrat tot.
7. 0-0-0 Ag4?? (vegeu el diagrama)
- És una errada, caient així al parany.
8. Cb5!!
- Les blanques amenacen escac i mat amb 9.Cxc7#. La dama de les negres no pot capturar el cavall perquè 8...Dxb5 9.Axb5+ és escac, guanyant així temps perquè la dama de les blanques s'escapi de l'amenaça de l'alfil negre de g4.
8... Ca6 9. Dxb7 De4
- Les negres perden fins i tot més ràpid a Diemer–Halosar, Baden-Baden 1934, després de 9...Tc8 10.Dxa6 1–0.
10. Dxa6 Dxe3+
- Pitjor és 10...Axd1 11.Rxd1 Td8+ 12.Ad2 i les blanques guanyen, per exemple 12...Cg4 13.Cxc7+ Rd7 14.Dxa7.
11. Rb1 Dc5 (diagrama)
a | b | c | d | e | f | g | h | ||
8 | 8 | ||||||||
7 | 7 | ||||||||
6 | 6 | ||||||||
5 | 5 | ||||||||
4 | 4 | ||||||||
3 | 3 | ||||||||
2 | 2 | ||||||||
1 | 1 | ||||||||
a | b | c | d | e | f | g | h |
12. Cf3
- L'amenaça de les blanques 13.Db7 es guanya el peó de torre per força. Amb material i un peó passat les blanques tenen suficient advantatge per guanyar (Burgess). Fins i tot sembla més forta 12.Db7! amb la idea 12...Axd1 13.Dxa8+ Rd7 14.Cc3 i les blanques tenen un atac guanyador.
Referències
[modifica]- ↑ «Emil Joseph Diemer vs Hermann Halosar, 1934». chessgames.com. [Consulta: 19 agost 2014].
Bibliografia
[modifica]- Burgess, Graham. The Mammoth Book of Chess. 3a edició. Running Press, 2009. ISBN 978-0-7624-3726-9. p. 202-3