Parapercis haackei
Il·lustració del 1913 | |
Taxonomia | |
---|---|
Superregne | Holozoa |
Regne | Animalia |
Fílum | Chordata |
Classe | Actinopteri |
Ordre | Uranoscopiformes |
Família | Pinguipedidae |
Gènere | Parapercis |
Espècie | Parapercis haackei Steindachner, 1884 |
Nomenclatura | |
Sinònims | Percis haackei (Steindachner, 1884)
|
Parapercis haackei és una espècie de peix de la família dels pingüipèdids i de l'ordre dels perciformes.[1] És un peix marí, territorial, associat als esculls costaners[2] i afloraments rocallosos (fins als 35 m de fondària),[2] sobre fons sorrencs i fangosos,[3] i de clima subtropical, el qual viu a l'Índic oriental des d'Austràlia Meridional i el sud d'Austràlia Occidental.[4][5][6][7][8]
El cos fa 10 cm de llargària màxima[2] i és de color blanquinós amb una franja de dreta a ondulada que va des de darrere dels ulls fins a la base superior de l'aleta caudal (la franja es pot trobar dividida en taques, especialment al cap). Ventre amb una sèrie de 10 bandes fosques. Franja ampla al llavi superior i dos punts als costats dels llavis. Mostra un gran punt negre a l'aleta dorsal entre les espines segona i cinquena. Part tova de l'aleta dorsal clara amb una petita taca negrosa a la base de la majoria dels radis i 1-2 fileres de petits punts negres a les membranes. Aleta anal clara amb una filera de tènues taques negroses a la base de la majoria dels radis i una filera de petites taques fosques. Aleta caudal clara amb el marge inferior més fosc. Boca amb 10 dents canines a la part davantera de la mandíbula inferior i presència de dents palatines. 5 espines i 21-22 radis tous a l'aleta dorsal i 1 espina i 17-18 radis tous a l'anal. 13-15 radis a les aletes pectorals. 47-53 escates a la línia lateral. 3-4 escates predorsals. Escates ctenoides al clatell i les galtes. La vora superior del subopercle té una espina esmolada i prominent, mentre que la vora vertical del preopercle és de serrada a irregular. L'espina central de l'aleta dorsal és la més allargada del conjunt. Aleta caudal de truncada a lleugerament arrodonida. La membrana de la darrera espina dorsal es troba unida a la base del primer radi tou.[9][10] El seu nivell tròfic és de 3.[11]
És inofensiu per als humans.[10]
Referències
[modifica]- ↑ Steindachner, F., 1884. Ichthyologische Beiträge (XIII). I. Beiträge zur Kenntniss der Fische Australiens. II. Caranx africanus n. sp. III. Macrones chinensis n. sp. Sitzungsberichte der Kaiserlichen Akademie der Wissenschaften. Mathematisch-Naturwissenschaftliche Classe, v. 88 (1. Abth.): 1065-1114, Pls. 1-8.
- ↑ 2,0 2,1 2,2 May, J. L. i J. G. H. Maxwell, 1986. Trawl fish from temperate waters of Australia. CSIRO Division of Fisheries Research, Tasmània. 492 p.
- ↑ Gomon, M. F., C. J. M. Glover i R. H. Kuiter (eds.), 1994. The fishes of Australia's south coast. State Print, Adelaida (Austràlia). 992 p. Pàg. 713.
- ↑ Hutchins, J. B., 2001. Checklist of the fishes of Western Australia. Records of the Western Australian Museum Supplement Suppl. Núm. 63: 9-50
- ↑ Neira, F. J., A. G. Miskiewicz i T. Trnski, 1998. Larvae of temperate Australian fishes: laboratory guide for larval fish identification. University of Western Australia Press. 474 p. Pàgs. 364-365.
- ↑ Kuiter, R. H., 1997. Guide to sea fishes of Australia. A comprehensive reference for divers and fishermen. New Holland Publishers, Frenchs Forest, Nova Gal·les del Sud, Austràlia. i-xvii + 1-434.
- ↑ McCulloch, A. R., 1930. A check-list of the fishes recorded from Australia. Memoirs of the Australian Museum 5(1–4): 1-534.
- ↑ Whitley, G. P., 1964. A survey of Australian Ichthyology. Proceedings of the Linnean Society of New South Wales 89(1): 11-127.
- ↑ Randall, J. E., 2003. Review of the sandperches of the Parapercis cylindrica complex (Perciformes: Pinguipedidae), with description of two new species from the western Pacific. Bishop Museum Occasional Papers. Núm. 72: 1-19.
- ↑ 10,0 10,1 FishBase (anglès)
- ↑ Sea Around Us (anglès)
Bibliografia
[modifica]- Steindachner, F., 1883. Ichthyologische Beiträge (XIII). Anzeiger der Akademie der Wissenschaften in Wien, Mathematisch-Nateurwissenschaftliche Classe, v. 20 (núm. 22): 194-197.
Enllaços externs
[modifica]- «Fotos». Flickr.