Vés al contingut

Parapercis hexophtalma

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Infotaula d'ésser viuParapercis hexophtalma Modifica el valor a Wikidata

Femella  ♀
Estat de conservació
Risc mínim
UICN69545310 Modifica el valor a Wikidata
Taxonomia
SuperregneHolozoa
RegneAnimalia
FílumChordata
ClasseActinopteri
OrdreUranoscopiformes
FamíliaPinguipedidae
GènereParapercis
EspècieParapercis hexophtalma Modifica el valor a Wikidata
Cuvier, 1829
Nomenclatura
Sinònims
  • Parapercis hexophthalama (Cuvier, 1829)
  • Parapercis hexophthalma (Cuvier, 1829)
  • Parapercis polyophtalma (Cuvier, 1829)
  • Parapercis polyophthalma (Cuvier, 1829)
  • Parapercis polyopthalma (Cuvier, 1829)
  • Percis hexophtalma (Cuvier, 1829)
  • Percis hexophthalma (Cuvier, 1829)
  • Percis polyophthalma (Cuvier, 1829)[1]

Parapercis hexophtalma és una espècie de peix de la família dels pingüipèdids i de l'ordre dels perciformes.[2] Imamura i Yoshino suggereixen l'existència de tres espècies diferents englobades sota el nom de P. hexophtalma,[3] mentre que Randall les considera com a subespècies a l'espera de les anàlisis genètiques pertinents.[4] El seu nom específic, hexophtalma, prové del grec hex (sis) i ophtalmos (ull) i fa referència als sis ocels negres envoltats de groc que els mascles tenen als flancs (tres a cada costat).[5]

Morfologia

[modifica]
Exemplar de la Gran Barrera de Corall (Austràlia)

Fa 29 cm de llargària màxima (tot i que la seua mida normal és de 18) i presenta el cos i el cap puntejats, una gran taca de color negre a la cua, el terç superior del cos de verdós a gris marronós (esquitxat de marró fosc) i els dos terços inferiors de color blanc amb 3-4 fileres longitudinals de puntets marrons foscos (de vegades, unides per estretes bandes fosques tret de la fila inferior). 5 espines i 21-22 radis tous a l'aleta dorsal i 1 espina i 17-18 radis tous a l'anal. Les aletes pectorals (amb les quals, sovint, es recolza damunt del substrat) tenen un únic radi espinós i 5 radis tous. Absència d'aleta adiposa. La darrera membrana de l'àrea espinosa de l'aleta dorsal es troba connectada al primer radi de la susdita aleta (gairebé a l'altura de la cinquena espina dorsal). Boca terminal. 58-61 escates a la línia lateral.[6][7][8][9][10]

Ecologia

[modifica]

És un peix marí, associat als esculls de corall[11] (entre 2 i 22 m de fondària)[12] i de clima tropical (30°N-30°S), el qual viu a la conca Indo-Pacífica: els fons sorrencs de les llacunes de poca fondària i els esculls protegits de mar endins[7] de les illes Andaman,[13] l'arxipèlag de les Txagos,[14][15] la Xina continental[16] (incloent-hi Hong Kong),[17] les illes Cocos,[18] les illes Cook,[19] Egipte,[20] Fiji,[21][22] l'Índia,[23][24] Indonèsia,[25][26][27][28][29] Israel,[30] el Japó[31][32] (incloent-hi les illes Ryukyu),[31] Jordània,[33][34] l'illa de Lord Howe,[35][36] les illes Maldives,[37][38] les illes Marshall,[8][39] Moçambic,[40][41][42][43] Nova Caledònia,[44][45][46][47][48][49][50][51][52][53] Oman,[54][55] Papua Nova Guinea,[56][57] les illes Filipines,[58][59][60][61][62][63][64] l'illa de la Reunió,[65][66][67] Samoa,[8][68] Somàlia,[6][69] Sud-àfrica,[70] Sudan,[71] Taiwan,[72][73][74][75][76][77][78] Tanzània,[79] Tailàndia,[80] Tonga,[81] el Vietnam,[82] el Iemen[83] i el mar Roig.[1][9][84]

És hermafrodita proterogínic (abans femella i després mascle) i la inversió sexual té lloc quan arriba als 17-20 cm de llargària. És llavors quan el mascle s'estableix en un territori, es fa amb un harem de femelles i defensa tots dos contra altres mascles competidors. La fresa té lloc durant tot l'any (durant el crepuscle), els ous són planctònics i la fase larval dura entre 1 i 2 mesos.[10] Menja organismes bentònics[85] (petits crustacis decàpodes i peixets)[10] i el seu nivell tròfic és de 3,54.[86] És inofensiu per als humans[9] i es pot trobar en el mercat internacional de peixos ornamentals.[10]

Referències

[modifica]
  1. ↑ 1,0 1,1 Catalogue of Life (anglès)
  2. ↑ The Taxonomicon (anglès)
  3. ↑ Imamura, H. i T. Yoshino, 2007. Three new species of the genus Parapercis from the Western Pacific, with Rediscription of Parapercis hexophtalma (Perciformes: Pinguipedidae). Bull. Natl. Mus. Nat. Sci. Ser. A, Suppl. 1:81-100. Pàg. 82.
  4. ↑ Randall, J. E., 2008. Six new sandperches of the genus Parapercis from the Western Pacific, with description of a neotype for Parapercis maculata (Bloch and Schneider). The Raffles Bull. Zool. 19:159-178.
  5. ↑ Romero, P., 2002. An etymological dictionary of taxonomy. Madrid, Espanya
  6. ↑ 6,0 6,1 Sommer, C., W. Schneider i J.-M. Poutiers, FAO species identification field guide for fishery purposes. The living marine resources of Somalia. 1996. FAO, Roma. 376 p. Pàg. 298
  7. ↑ 7,0 7,1 Kuiter, R. H. i T. Tonozuka, 2001. Pictorial guide to Indonesian reef fishes. Part 2. Fusiliers - Dragonets, Caesionidae - Callionymidae. Zoonetics, Austràlia. 304-622 p. Pàg. 574.
  8. ↑ 8,0 8,1 8,2 Randall, J. E., 2001. Pinguipedidae (= Parapercidae, Mugiloididae). Sandperches. P. 3501-3510. A: K. E. Carpenter i V. Niem (eds.). FAO species identification guide for fishery purposes. The living marine resources of the Western Central Pacific. Vol. 6. Bony fishes part 4 (Labridae to Latimeriidae), estuarine crocodiles, sea turtles, sea snakes and marine mammals. FAO, Roma. ISBN 9251045895
  9. ↑ 9,0 9,1 9,2 FishBase (anglès)
  10. ↑ 10,0 10,1 10,2 10,3 DORIS (francès)
  11. ↑ Hardy, J. D. Jr., 2003. Coral reef fish species. NOAA\National Oceanographic Data Center. NODC Coral Reef Data and Information Management System. Els Estats Units. 537 p. Pàg. 389.
  12. ↑ Lieske, E. i R. Myers, 1994. Collins Pocket Guide. Coral reef fishes. Indo-Pacific & Caribbean including the Red Sea. Harper Collins Publishers, 400 p.
  13. ↑ Rajan, P. T., C. R. Sreeraj i T. Immanuel, 2011. Fish fauna of coral reef, mangrove, freshwater, offshore and seagrass beds of Andaman and Nicobar Islands. Zoological Survey of India, Andaman and Nicobar Regional Centre, Haddo, Port Blair.
  14. ↑ Winterbottom, R. i R. C. Anderson, 1997. A revised checklist of the epipelagic and shore fishes of the Chagos Archipelago, Central Indian Ocean. Ichthyol. Bull. Smith. Inst. (66):1-28. Pàg. 17.
  15. ↑ All fishes of Chagos Islands - FishBase (anglès)
  16. ↑ Huang, Z., 2001. Marine species and their distribution in China's seas. p. 404-463. Vertebrata. Smithsonian Institution, Florida, Estats Units. 598 p. Pàg. 445.
  17. ↑ Sadovy, Y. i A. S. Cornish, 2000. Reef fishes of Hong Kong. Hong Kong University Press. i-xi + 1-321.
  18. ↑ Allen, G. R. i W. F. Smith-Vaniz, 1994. Fishes of the Cocos (Keeling) Islands. Atoll Res. Bull. 412:21 p. Pàg. 15.
  19. ↑ All fishes of Cook Islands - FishBase (anglès)
  20. ↑ All fishes of Egypt - FishBase (anglès)
  21. ↑ Randall, J. E., G. R. Allen i R. C. Steene, 1990. Fishes of the Great Barrier Reef and Coral Sea. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 506 p. Pàg. 360.
  22. ↑ Thaman, R. R., T. Fong i A. Balawa, 2008. Ilava Ni Navakavu: Finfishes of Vanua Navakavu, Viti Levu, Fiji Islands. SPRH-FIO Biodiversity and Ethnobiodiversity Report No. 4. The University of the South Pacific, Suva, Fiji.
  23. ↑ Kapoor, D., R. Dayal i A.G. Ponniah, 2002. Fish biodiversity of India. National Bureau of Fish Genetic Resources, Lucknow, l'Índia. 775 p. Pàg. 574.
  24. ↑ Kumaran, M. i S. Jones, 1980. Fishes of the Laccadive Archipelago. Kerala Mathrubhumi Press. Pàg. 508.
  25. ↑ Kuiter, R. H., 1992. Tropical reef-fishes of the western Pacific Indonesia and adjacent waters. Gramedia Pustaka Utama, Jakarta, Indonèsia. 314 p. Pàg. 209.
  26. ↑ Allen, G. R. i M. Adrim, 2003. Coral reef fishes of Indonesia. Zool. Stud. 42(1):1-72. Pàg. 52.
  27. ↑ Kunzmann, A., J.E. Randall i I. Suprihanto, 1998. Checklist of the shore fishes of the Mentawai Islands, Nias Island and the Padang region of West-Sumatra. Naga ICLARM Q. 22(1):4-10
  28. ↑ Reef fishes of the Bird's Head Peninsula, West Papua, Indonesia Arxivat 2011-02-04 a Wayback Machine. (anglès)
  29. ↑ All fishes of Indonesia - FishBase (anglès)
  30. ↑ All fishes of Israel - FishBase (anglès)
  31. ↑ 31,0 31,1 Masuda, H., K. Amaoka, C. Araga, T. Uyeno i T. Yoshino, 1984. The fishes of the Japanese Archipelago. Vol. 1. Tokai University Press, Tòquio, el Japó. 437 p.
  32. ↑ Motomura, H., K. Kuriiwa, E. Katayama, H. Senou, G. Ogihara, M. Meguro, M. Matsunuma, Y. Takata, et al., Annotated checklist of marine and estuarine fishes of Yaku-shima Island, Kagoshima, southern Japan. 2010. Pp. 65-247. A: Fishes of Yaku-shima Island. National Museum of Nature and Science, Tòquio. Fishes of Yaku-shima Island
  33. ↑ Khalaf, M. A., 2004. Fish fauna of the Jordanian Coast, Gulf of Aqaba, Red Sea. Journal of King Abdulaziz University: Marine Sciences 15(1): 23-50. Pàg. 9.
  34. ↑ Khalaf, M. A. i A. M. Disi, 1997. Fishes of the Gulf of Aqaba. Marine Science Station, Aqaba, Jordània. 252 p. Pàg. 176.
  35. ↑ Francis, M. P., 1993. Checklist of the coastal fishes of Lord Howe, Norfolk, and Kermadec Islands, Southwest Pacific Ocean. Pac. Sci. 47(2):136-170.
  36. ↑ All fishes of Lord Howe Island - FishBase (anglès)
  37. ↑ Randall, J. E. i C. Anderson, 1993. Annotated checklist of the epipelagic and shore fishes of the Maldives Islands. Ichthyol. Bull. of the J. L. B. Smith Inst. of Ichthyol. 59:47. Pàg. 36.
  38. ↑ Anderson, C. i A. Hafiz, 1989. Common reef fishes of the Maldives. Part 2. Novelty Printers and Publishers, Malé, Maldives. 85 p. Pàg. 40.
  39. ↑ All fishes of Marshall Islands - FishBase (anglès)
  40. ↑ Fischer, W., I. Sousa, C. Silva, A. de Freitas, J. M. Poutiers, W. Schneider, T. C. Borges, J.P. Feral i A. Massinga, 1990. Fichas FAO de identificaçao de espécies para actividades de pesca. Guia de campo das espécies comerciais marinhas e de águas salobras de Moçambique. Publicaçao preparada em collaboraçao com o Instituto de Investigaçao Pesquiera de Moçambique, com financiamento do Projecto PNUD/FAO MOZ/86/030 e de NORAD. Roma, FAO. 424 p.
  41. ↑ Pereira, M. A. M., Preliminary checklist of reef-associated fishes of Mozambique Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine.. 2000. Maputo, Ministry for the Coordination of Environmental Affairs (MICOA). 21 pp.
  42. ↑ Smith, J .L. B., 1969. Fishes of Inhaca. P. 131-136. A: W. Macnae i M. Kalk (eds.) A natural history of Inhaca Island, Moçambique. Witwatersrand University Press, Johannesburg. Pàg. 132.
  43. ↑ Ronald Fricke, Patrick Durville, Giacomo Bernardi, Philippe Borsa, Gérard Mou-Tham i Pascale Chabanet, Checklist of the shore fishes of Europa Island, Mozambique Channel, southwestern Indian Ocean, including 302 new records Arxivat 2015-10-14 a Wayback Machine.. 2013. Stuttgarter Beiträge zur Naturkunde A, Neue Serie 6. Stuttgart, 30-IV-2013
  44. ↑ Wantiez, L., 1993. Les poissons des fonds meubles du lagon Nord et de la Baie de Saint-Vincent de Nouvelle-Calédonie: Description des peuplements, structure et fonctionnement des communautés. Ph.D. Thesis, Université d'Aix-Marseille II, França. Pàg. 129.
  45. ↑ Baillon, N., 1991. Otolithometrie en milieu tropical: application a trois especes du lagon de Nouvelle-Caledonie. ORSTOM, Inst. Fr. Rech. Sci. Dév. Coop., Trav. Doc. 113. 296 p.
  46. ↑ Haudricourt, A.-G. i F. Ozanne-Rivierre, 1999. Dictionnaire thématique des langues de la région de Hienghène (Nouvelle-Calédonie). Lacito-Documents. Asie-Austronésie. SELAF, París.
  47. ↑ Kulbicki, M. i J. T. Williams, 1997. Checklist of the shorefishes of Ouvea Atoll, New Caledonia. Atoll Res. Bull. 444:26 p.
  48. ↑ Kulbicki, M., G. Mou Tham, P. Thollot i L. Wantiez, 1993. Length-weight relationships of fish from the lagoon of New Caledonia. Naga ICLARM Q. 16(2-3):26-29.
  49. ↑ Kulbicki, M., J.E. Randall i J. Rivaton, 1994. Checklist of the fishes of the Chesterfield Islands (Coral Sea). Micronesica 27(1/2): 1-43. Pàg. 31.
  50. ↑ Kulbicki, M., N. Guillemot i M. Amand, 2005. A general approach to length-weight relationships for New Caledonian lagoon fishes. Cybium 29(3):235-252
  51. ↑ Loubens, G., 1980. Biologie de quelques espèces de poissons du lagon Néo-Calédonien. III. Croissance. Cah. Indo-Pac. 2:101-153.
  52. ↑ Randall, J. E., 2005. Reef and shore fishes of the South Pacific. New Caledonia to Tahiti and the Pitcairn Islands. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 720 p. Pàg. 464.
  53. ↑ Laboute, P. i R. Grandperrin, 2000. Poissons de Nouvelle-Calédonie. Éditions Catherine Ledru, Nouméa. 7-520.
  54. ↑ Randall, J. E., 1995. Coastal fishes of Oman. University of Hawaii Press, Honolulu, Hawaii. 439 p. Pàg. 305.
  55. ↑ All fishes of Oman - FishBase (anglès)
  56. ↑ Kailola, P. J., 1987. The fishes of Papua New Guinea: a revised and annotated checklist. Vol. II Scorpaenidae to Callionymidae. Research Bulletin Núm. 41, Research Section, Dept. of Fisheries and Marine Resources, Papua Nova Guinea. Pàg. 384.
  57. ↑ Allen, G. R., 1998. Reef fishes of Milne Bay Province, Papua New Guinea. A: T. Werner i G. Allen (eds). A rapid biodiversity assessment of the coral reefs of Milne Bay Province, Papua New Guinea. RAP Working Papers 11, Conservation International, Washington DC. Pàg. 26.
  58. ↑ Werner, T. B. i G. R. Allen, 2000. A rapid marine biodiversity assessment of the Calamianes Islands, Palawan province, Philippines. RAP Bulletin of Biological Assessment 17. Washington DC, Estats Units: Conservation International. Pàg. 115.
  59. ↑ Broad, G., 2003. Fishes of the Philippines. Anvil Publishing, Inc., Passi City, Filipines. 510 pp.
  60. ↑ Dantis, A. L. i P. M. Aliño (comps.), 2002. Checklist of Philippine reef fishes. P. 208-226. A: Aliño, P. M.,E. F. B.Miclat, C. L.Nañola Jr., H. A.Roa-Quiaoit i R. T.Campos(eds.). Atlas of Philippine coral reefs. Philippine Coral Reef Information (Philreefs). Goodwill Trading Co., Inc.(Goodwill Bookstore), Quezon, Filipines. xvi + 264 p. Pàg. 219.
  61. ↑ Herre, A. W. C. T., 1953. Check list of Philippine fishes. Res. Rep. U.S. Fish Wild. Serv., (20): 977 p. Pàg. 783.
  62. ↑ McManus, J. W., C. L. Nañola Jr., R.B. Reyes Jr. i K. N. Kesner, 1992. Resource ecology of the Bolinao coral reef system. ICLARM Stud. Rev. 22:117 p. Pàg. 88.
  63. ↑ Murdy, E. O., C. J. Ferraris Jr., D. I. Hoese i R. C. Steene, 1981. Preliminary list of fishes from Sombrero Island, Philippines, with fifteen new records. Proc. Biol. Soc. Wash. 94(4):1163-1173. Pàg. 1169.
  64. ↑ All fishes of Philippines - FishBase (anglès)
  65. ↑ Letourneur, Y., P. Chabanet, P. Durville, M. Taquet, E. Teissier, M. Parmentier, J.-C. Quéro i K. Pothin, An updated checklist of the marine fish fauna of Reunion Island, south-western Indian Ocean. Cybium 2004.28(3):199-216
  66. ↑ Fricke, R., T. Mulochau, P. Durville, P. Chabanet, E. Tessier i Y. Letourneur, 2009. Annotated checklist of the fish species (Pisces) of La Réunion, including a Red List of threatened and declining species. Stuttgarter Beiträge zur Naturkunde A, Neue Serie. V. 2: 1-168
  67. ↑ All fishes of Réunion - FishBase (anglès)
  68. ↑ All fishes of Samoa - FishBase (anglès)
  69. ↑ All fishes of Somalia - FishBase Arxivat 2016-03-03 a Wayback Machine. (anglès)
  70. ↑ Heemstra, P. C., 1986. Mugiloididae. P. 739-741. A: M.M. Smith i P.C. Heemstra (eds.). Smiths' sea fishes. Springer-Verlag, Berlín
  71. ↑ All fishes of Sudan - FishBase (anglès)
  72. ↑ Shen, S.C. (ed.), 1993. Fishes of Taiwan. Department of Zoology, National Taiwan University, Taipei. 960 p. Pàg. 488.
  73. ↑ Chang, K.-H., R.-Q. Jan i K.-T. Shao, 1983. Community ecology of the marine fishes on Lutao Island, Taiwan. Bull. Inst. Zool. Academia Sinica 22(2):141-155. Pàg. 148.
  74. ↑ Chen, C.-H., 2004. Checklist of the fishes of Penghu. FRI Special Publication. Núm. 4. 175 p. Pàg. 124.
  75. ↑ Chen, J.-P., K.-T. Shao i C.-P. Lin, 1995. A checklist of reef fishes from the Tungsha Tao (Pratas Islands), South China Sea. Acta Zoologica Taiwanica 6(2):13-40. Pàg. 27.
  76. ↑ Shao, K.-T. i L.-S. Chen, 1990. Exotic Marine Fishes (II). Encylopedia of Field Guide in Taiwan, vol. 18. Pàg. 86.
  77. ↑ Shao, K. T., H. C. Ho, P. L. Lin, P. F. Lee, M. Y. Lee, C. Y. Tsai, Y. C. Liao, Y. C. Lin, J. P. Chen & H. M. Yeh, A checklist of the fishes of southern Taiwan, northern South China Sea Arxivat 2011-09-28 a Wayback Machine.. Raffl. Bull. Zool. 2008.Supplement No. 19: 233–271. []
  78. ↑ All fishes of Taiwan (anglès)
  79. ↑ Garpe, K. C. i M. C. Öhman, 2003. Coral and fish distribution patterns in Mafia Island Marine Park, Tanzania: fish-habitat interactions. Hydrobiologia 498:191-211. Pàg. 211.
  80. ↑ Monkolprasit, S., S. Sontirat, S. Vimollohakarn i T. Songsirikul, 1997. Checklist of Fishes in Thailand. Office of Environmental Policy and Planning, Bangkok, Tailàndia. 353 p. Pàg. 216.
  81. ↑ All fishes of Tonga - FishBase (anglès)
  82. ↑ Nguyen, N. T. i V. Q. Nguyen, 2006. Biodiversity and living resources of the coral reef fishes in Vietnam marine waters. Science and Technology Publishing House, Hanoi. Pàg. 68.
  83. ↑ Zajonz, U., M. Khalaf i F. Krupp, 2000. Coastal fish assemblages of the Socotra Archipelago. P.127-170. A: Conservation and sustainable use of biodiversity of Socotra Archipelago: marine habitat, biodiversity and fisheries surveys and management. Progress Report of Phase III. Senckenberg Research Institute and Natural History Museum, Frankfurt. Pàg. 156.
  84. ↑ GBIF (anglès)
  85. ↑ FishBase (anglès)
  86. ↑ Sea Around Us (anglès)

Bibliografia

[modifica]
  • Anònim, 1997. Registres de peixos dins de la base de dades de la Secció de Vertebrats del Museu Reial de l'Àfrica Central. MRAC, Tervuren, Bèlgica.
  • Anònim, 1998. Base de dades de la col·lecció de peixos del Bernice P. Bishop Museum (BPBM). Bishop Museum, 1525 Bernice Street, Honolulu, Hawaii, Estats Units.
  • Anònim, 1999. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu d'Història Natural de Londres. Londres, Gran Bretanya.
  • Anònim, 2000. Base de dades de la col·lecció de peixos del J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica. J.L.B. Smith Institute of Ichthyology, Grahamstown, Sud-àfrica.
  • Anònim, 2000. Col·lecció ictiològica del Museu Zoològic d'Hamburg (Zoologisches Museum Hamburg). Divisió d'Ictiologia i Herpetologia. Museu Zoològic d'Hamburg (ZMH).
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del National Museum of Natural History (Smithsonian Institution). Smithsonian Institution - Division of Fishes.
  • Anònim, 2001. Base de dades de la col·lecció de peixos del Museu de Zoologia de la Universitat de Copenhaguen. Museu Zoològic de la Universitat de Copenhaguen.
  • Anònim, 2002. Base de dades de la col·lecció de peixos del American Museum of Natural History. American Museum of Natural History, Central Park West, NY 10024-5192, Estats Units.
  • Anònim, 2003. Col·lecció de peixos del Museu Reial d'Ontario. Museu Reial d'Ontario
  • Cantwell, G. E., 1964. A revision of the genus Parapercis, family Mugiloididae. Pacific Science, v. 18: 239-280.
  • Sano M., 1993. Foraging activities and diets of males and females in a haremic sandperch (Pisces: Pinguipedidae), Marine Ecology Progress Series, 98, 55-59.
  • Wu, H.L., K.-T. Shao i C.F. Lai (eds.), 1999. Latin-Chinese dictionary of fishes names. The Sueichan Press, Taiwan.

Enllaços externs

[modifica]
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Parapercis hexophtalma
Obtingut de «https://ca.wikipedia.org/w/index.php?title=Parapercis_hexophtalma&oldid=34189192»