Vés al contingut

Parc Històric Nacional de Sitka

Plantilla:Infotaula indretParc Històric Nacional de Sitka
(en) Sitka National Historical Park Modifica el valor a Wikidata
Imatge
TipusParc Històric Nacional
districte històric
camp de batalla Modifica el valor a Wikidata
Localització
ContinentAmèrica del Nord Modifica el valor a Wikidata
Entitat territorial administrativaSitka (Alaska) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióAlaska Alaska
Ciutat i Borough de Sitka
Map
 57° 02′ 49″ N, 135° 18′ 50″ O / 57.0469°N,135.3139°O / 57.0469; -135.3139
Format per
Característiques
Altitud1.400 cm Modifica el valor a Wikidata
Superfície113 acre Modifica el valor a Wikidata
Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics
Tipusdistricte
Data15 octubre 1966
Identificador66000164
Categoria V de la UICN: Paisatges terrestres/marins protegits
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 555587006 Modifica el valor a Wikidata
Lloc inscrit al Registre Nacional de Llocs Històrics
Russian Bishop's House (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Tipusedifici del NRHP
Data15 octubre 1966
Identificador66000025
Propietat contribuïdora al Registre Nacional de Llocs Històrics
Russian Bishop's House (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data15 octubre 1966
Indret Històric Nacional
Russian Bishop's House (en) [[File:Noun Project label icon 1116097 cc mirror.svg
Data13 juny 1962
Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació21 de juny de 1890
(Parc)
18 d'octubre de 1972
(Parc històric nacional)
Cronologia
octubre 1804 Battle of Sitka (en) Tradueix Modifica el valor a Wikidata
Activitat
Visitants anuals3.000 (1930) Modifica el valor a Wikidata
Gestor/operadorServei de Parcs Nacionals

Lloc webPàgina del parc

El Parc Històric Nacional de Sitka (Sitka National Historical Park) és una àrea protegida situada a Sitka al sud-est d'Alaska als Estats Units i gestionada pel National Park Service.[1][2] Tot i que anteriorment havia estat un monument nacional, va ser designat un parc històric nacional el 18 d'octubre de 1972.[3] El parc en les seves diverses formes ha buscat maneres de commemorar les experiències tlingit i russes a Alaska.[4]:7

Història

[modifica]

El més antic parc federal de caràcter cultural d'Alaska es remunta al 21 de juny de 1890, quan el president Benjamin Harrison va deixar de banda el terreny ocupat per la fortalesa tlingit Shis'kí Noow (que vol dir "Fort d'Arbres Joves" en tlingit) per a l'ús públic.[5][6] El lloc, situat prop de la desembocadura del riu Indian, és on va tenir lloc l'any 1804 un conflicte armat entre la població nativa tlingit i caçadors de pells russos (acompanyats dels seus aliats aleutians), un esdeveniment que es coneix avui dia com la Batalla de Sitka.[6][7]

Des de 1903 fins a 1905, el governador del districte d'Alaska John G. Brady es va dedicar a l'adquisició de tòtems nadius a tot arreu d'Alaska per a la seva exhibició al parc; la majoria dels pals es van trobar a llogarets haida a l'illa del Príncep de Gal·les mentre que altres havien estat abans en exhibició a l'Exposició Universal de Saint Louis de 1904.[8][9] Poc després, un grup de gent important de Sitka, preocupat pel vandalisme i el mal estat del parc en general, va pressionar el govern federal que declarés el lloc un monument nacional.[2]

Localització de Sitka al sud-est d'Alaska

El monument nacional de Sitka va ser proclamat pel president William Howard Taft en virtut de la Llei d'Antiguitats el 23 de març de 1910 per preservar el caràcter històric del lloc, la col·lecció de tòtems i la fortalesa, i protegir-los de danys addicionals.[1][10] En crear el Servei de Parcs Nacionals el 1916, el monument va caure sota la cura de la nova agència però sense finançament dedicat fins a 1921.[2] Molts dels pals exhibits avui al parc al llarg dels 3,2 quilòmetres de passarel·les de fusta són rèpliques d'originals deteriorats ara emmagatzemats per a la seva protecció.[9][11] Entre les gegants pícees de Sitka s'intercalen una varietat de falgueres, arbustos i flors.[12] Es veuen pujar salmons pel riu Indian durant la temporada de fresa.[13]

El parc es va col·locar sota el control de l'Exèrcit dels Estats Units el 1942 i va ser ocupat breument amb finalitats defensives, durant el qual una sèrie de projectes de construcció militar va resultar en l'extracció de grans quantitats de grava de la costa i de l'estuari de la zona.[1][2] Les conseqüències ambientals de l'extracció eren un problema important durant moltes dècades.[2] La responsabilitat pel parc va ser retornada al Departament de l'Interior el 1947.[2] El 1965, es va obrir un nou centre de visitants que ofereix igualment un espai per a exposicions i demostracions d'arts i oficis dels natius d'Alaska.[2] El parc va ser introduït en el Registre Nacional de Llocs Històrics el 1966.[14]

En un acord sense precedents, la Germandat de Natius d'Alaska (Alaska Native Brotherhood) va fer-se càrrec d'esdeveniments culturals al centre de visitants l'any 1969.[2] El Centre Cultural Indi del Sud-est d'Alaska (Southeast Alaska Indian Cultural Center) va celebrar el seu 45è aniversari el gener de 2015. Molts dels artefactes notables de la col·lecció tlingit havien estat prestats o donats pels grups locals en virtut d'acords destinats a assegurar el seu ús continu i tradicional malgrat la seva exposició al parc.[2]

Casa del Bisbe Rus

[modifica]

Situada aproximadament a un quilòmetre del parc, la Casa del Bisbe Rus (Russian Bishop's House) va ser construïda utilitzant pícees de Sitka començant el 1841 fins a la seva finalització el 1843 per treballadors tlingit supervisats per constructors finlandesos.[15][16][17] És un dels quatre exemples existents de l'arquitectura colonial de Rússia a l'hemisferi occidental.[18]A El bisbe Innocenci (Ivan Popov Evseyevich Veniaminov) de l'Església ortodoxa russa, un clergue, professor i lingüista, va ocupar la residència fins al 1853.[19]:7-8 L'Església va operar l'edifici com una escola, una residència i un lloc de culte fins que l'estat ruïnós va forçar el seu abandonament el 1969 i el 1973 la seva venda al Servei de Parcs Nacionals.[15][20]

El 1973, el Servei de Parcs Nacionals va dur a terme un projecte de restauració de setze anys per tornar la propietat a la seva antiga glòria.[15][20] Es van instal·lar calefacció i fontaneria modernes així com nous sistemes elèctrics, i al mateix temps, l'estructura es va mantenir en l'estat més autèntic possible.[15] La planta superior es va restaurar a la seva aparença l'any 1853, basant-se tant en l'evidència arqueològica així com en diaris i dibuixos contemporanis.[15] Avui en dia, nombroses exposicions i icones extravagants a la Capella de l'Anunciació (Chapel of the Annunciation) comuniquen el llegat de l'Amèrica russa.[15] Com és el cas amb l'àrea principal del parc, la Casa del Bisbe Rus es troba al Registre Nacional de Llocs Històrics.[14]

Nota

[modifica]

A Tot i que algunes fonts indiquen que la Casa del Bisbe és un dels "quatre" exemples de l'arquitectura colonial de Rússia que encara romanen a l'Amèrica del Nord, el Servei de Parcs Nacionals suggereix més ambiguament que és un dels "pocs" que hi romanen.[20]

Referències

[modifica]
  1. 1,0 1,1 1,2 THE NATIONAL PARKS Index 2009-2011. NPS [Consulta: 14 maig 2016]. 
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 «Sitka National Historical Park: Park History». NPS. [Consulta: 14 maig 2016].
  3. «Public Law 92-501: AN ACT To authorize certain additions to the Sitka National Monument in the State of Alaska, and for other purposes». US GPO. [Consulta: 14 maig 2016].
  4. «Superindentent's Compendium (2006)». National Park Service. [Consulta: 14 maig 2016].
  5. Griffin, Kristen «Connecting the Past, Present, and Future at Sitka National Historical Park». CRM: The Journal of Heritage Stewardship, Winter 2007 [Consulta: 14 maig 2016].
  6. 6,0 6,1 «LONG-RANGE INTERPRETIVE PLAN» p. 1-3. NPS, 2008. [Consulta: 14 maig 2016].
  7. Mathews-Benham, Sandra K. American Indians in the Early West. ABC-CLIO, 2008, p. 252-255. ISBN 1851098240. 
  8. Patrick, Andrew (2002). The Most Striking of Objects: The Totem Poles of Sitka National Historical Park. Anchorage, AK: U.S. Department of the Interior, National Park Service.
  9. 9,0 9,1 «Ambassadors for Alaska». NPS. [Consulta: 14 maig 2016].
  10. «23 març 1910: A Proclamation» p. 644-645. US GPO. [Consulta: 14 maig 2016].
  11. «Sitka NHP: Take a Walk In Your Park». NPS. [Consulta: 14 maig 2016].
  12. «Sitka National Historical Park: Plants». NPS. [Consulta: 14 maig 2016].
  13. «Sitka National Historical Park: Fish». NPS. [Consulta: 14 maig 2016].
  14. 14,0 14,1 «National Register of Historic Places, Alaska, Sitka County (sic)». NRHP. [Consulta: 14 maig 2016].
  15. 15,0 15,1 15,2 15,3 15,4 15,5 «Russian Bishop's House». NPS. [Consulta: 15 maig 2016].
  16. «The Finnish Connection». NPS. [Consulta: 15 maig 2016].
  17. «NRHP Nomination Form». NPS. [Consulta: 15 maig 2016].
  18. White, Mel. Complete National Parks of the United States. National Geographic, 2009, p. 515. ISBN 978-1-4262-0527-9 [Consulta: 15 maig 2016]. 
  19. «Historical Furnishings Report: Sitka: Russian Bishop's House». NPS. [Consulta: 15 maig 2016].
  20. 20,0 20,1 20,2 «Sitka NPS: Russian Bishop's House». NPS. [Consulta: 15 maig 2016].

Vegeu també

[modifica]

Enllaços externs

[modifica]