El Parc Hluhluwe-Imfolozi, és la reserva natural més antiga d'Àfrica. Abasta 960 km² de topografia muntanyosa al nord de Durban, a la part central de KwaZulu-Natal, Sud-àfrica, i és coneguda per la rica vida salvatge que conté i per les iniciatives que s'han fet per la conservació de la vida animal.[1] Inicialment Hluhluwe-Imfolozi comprenia tres reserves diferents que es van unir sota el seu nom actual el 1989.[2]
El parc és l'únic parc estatal de KwaZulu-Natal on es troben "els cinc grans vertebrats terrestres: el lleó, l'elefant, el búfal, el lleopard i el rinoceront.[1] Gràcies als esforços conservacionistes el parc compta actualment amb la major població de rinoceronts blancs del món.[3] No obstant això, els rinoceronts i les àrees salvatges del parc estan amenaçades pels plans de construcció d'una mina a cel obert a la frontera del parc; un pla objecte de protestes per part de nombroses associacions.
Al llarg del parc hi ha nombrosos indicis d'assentaments de l'Edat de Pedra.[2] L'àrea va ser originàriament terreny de caça real del regne Zulu i es va reconèixer com a parc el 1895. Les reserves de Umfolozi i Hluhluwe es van establir principalment per protegir els rinoceronts blancs que es trobaven en perill d'extinció. L'àrea ha estat sempre un refugi per a la fauna, ja que la mosca tse-tse, portadora de la malaltia nagana és molt comú. No obstant, quan Zululàndia va ser ocupada per grangers europeus, "els cinc grans animals" van ser assenyalats com a causa de la prevalença de la mosca tse-tse i les reserves van ser objecte dels esforços experimentals per erradicar aquesta mosca. Els grangers es van llançar a la matança dels grans mamífers i van matar uns 100.000 animals abans que la introducció del DDT el 1945 solucionés el problema. Els rinoceronts blancs no van ser objecte de caça i avui dia queda una població d'uns 1000 animals.[2] El 30 d'abril de 1995, el llavors president Nelson Mandela va visitar aquesta gran reserva natural per celebrar el seu centenari.
