Parc Nacional Aulavik
| ||||
| Tipus | parc nacional de Canadà  | |||
|---|---|---|---|---|
| Localització | ||||
| Entitat territorial administrativa | Territoris del Nord-oest (Canadà) | |||
| ||||
| Característiques | ||||
| Superfície | 12.200 km² | |||
| Categoria II de la UICN: Parc Nacional | ||||
| World Database on Protected Areas | ||||
| Identificador | 100676 | |||
| Història | ||||
| Creació | 2001 | |||
| Activitat | ||||
| Gestor/operador | Parks Canada | |||
| Lloc web | pc.gc.ca… | |||
El Parc Nacional Aulavik és un parc nacional situat a l'illa de Banks, als Territoris del Nord-oest, Canadà.[1] És conegut pel seu accés al riu Thomsen, un dels rius navegables més septentrionals d'Amèrica del Nord.[1] El parc té una superfície de 12.274 km² de terres baixes àrtiques a l'extrem nord de l'illa.[1][2] La forma més pràctica de visitar el parc és llogant un avió,[2] ja que el parc té quatre pistes d'aterratge.[3] Aulavik és considerat un desert polar i sovint experimenta forts vents. La precipitació és d'uns 300 mm anuals.[4] A les regions meridionals del parc, un altiplà amb poca vegetació s'eleva fins als 450 msnm.[5]
El Parc Nacional Aulavik té dues badies principals, la badia Castel i la badia Mercy, i es troba al sud de l'estret de McClure. El capità Robert McClure va passar dos hiverns a la badia Mercy a bord del HMS Investigator mentre participava en la recerca de l'expedició perduda de Franklin entre 1850 i 1853. L'expedició de McClure abandonà aquest vaixell a la badia Mercy i en va sortir a bord de l'HMS Resolute.[6]
La zona de la badia Mercy va ser visitada pels inuits de coure de l'Illa Victòria per recuperar materials deixats per l'expedició de McClure.[6] També van caçar el caribú i el bou mesquer a la zona, com ho demostra el gran nombre de caixes d'aliments.[6] Al segle XX la zona era popular entre Inuvialuit a causa del gran nombre de guineus.[6] Fins que el comerç de pelleteria va entrar en decadència, la caça de guineus va proporcionar una important font d'ingressos pels habitants de la zona.[6] Aquesta afluència de gent va conduir a la creació de Sachs Harbour, única comunitat de l'illa.[6]
El parc té la concentració més alta de bous mesquers de la terra, amb estimacions de 68.000 a 80.000 animals a l'illa, aproximadament el 20% dels quals es creu que viuen al parc.[1][7] També acull el caribú de Peary, en perill d'extinció, i el caribú de la tundra.[1][7] La perdiu blanca i els corbs són considerats els únics ocells que viuen tot l'any al parc, tot i que fins a 43 espècies diferents fan ús estacional de la zona.[8] Al parc no hi viuen els arbres.[9] Guineus àrtiques, lèmmings de collar àrtic, llebres i llops àrtics recorren el terreny accidentat. Entre els mamífers marins que viuen a la costa nord hi ha ossos polars, foques ocel·lades, foques barbudes, belugues i balenes de Groenlàndia. Entre les rapinyaires destaquen el duc blanc, l'aligot calçat, el falcó sagrat i el falcó pelegrí, que s'alimenten dels lèmmings.[7][8]
Referències
[modifica]- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 «Aulavik National Park of Canada», 07-05-2015. Arxivat de l'original el 2008-01-24.
- ↑ 2,0 2,1 «How to Get There - Aircraft access», 18-11-2013. Arxivat de l'original el 2015-05-23.
- ↑ «How to Get There - Map of Aulavik», 18-11-2013. Arxivat de l'original el 2015-05-23.
- ↑ «Natural Wonders & Cultural Treasures - Climate», 07-05-2015. Arxivat de l'original el 2006-06-13.
- ↑ «Natural Wonders & Cultural Treasures - Geography», 07-05-2015. Arxivat de l'original el 2015-05-23.
- ↑ 6,0 6,1 6,2 6,3 6,4 6,5 «History and culture», 07-05-2015. Arxivat de l'original el 2016-03-04.
- ↑ 7,0 7,1 7,2 «Natural Wonders & Cultural Treasures - Wildlife», 07-05-2015. Arxivat de l'original el 2015-05-23.
- ↑ 8,0 8,1 «Natural Wonders & Cultural Treasures - Birds», 07-05-2015. Arxivat de l'original el 2015-05-23.
- ↑ «Natural Wonders & Cultural Treasures - Vegetation», 07-05-2015. Arxivat de l'original el 2015-05-23.