El Parc Nacional de les Muntanyes Măcinului és una zona protegida d'interès nacional que correspon a la segona categoria de la UICN (parc nacional, zona de conservació especial), situada a la part sud-est de Romania, al territori nord-oest del comtat de Tulcea.[1] Es va establir amb la finalitat de conservar i capitalitzar científicament i turísticament la zona, atès que les muntanyes Macin són la formació geològica més antiga del país.[2]
L'espai natural s’estén al nord-est de l'altiplà de Dobrogea (a la part central de les muntanyes Măcin) al comtat de Tulcea, als territoris administratius de les comunes de Cerna, Greci, Hamacearca, Jijila, Luncavița i Turcoaia. El parc el ressegueix per l'est la carretera comarcal DJ222A, que connecta el poble de Nifon amb Luncavita.[3]
La primera proposta d'establiment del Parc Nacional de les Muntanyes Măcinului es va fer el 1998 i serà declarada zona protegida per la Llei núm. 5 de 6 de març de 2000 (sobre l'aprovació del Pla nacional d'ordenació del territori - Secció III - àrees protegides).[4] El 2003, per decisió del Govern núm. 230 del 4 de març [5] (sobre la delimitació de les reserves de la biosfera, els parcs nacionals i parcs naturals i l'establiment de les seves administracions), es restabliran els seus límits i l'àrea. L'àrea protegida es troba sota l'administració de l'Administració forestal nacional-Romsilva.[6]
El parc nacional inclou la reserva natural del bosc de Valea Fagilor i se superposa tant al lloc d'importància comunitària de les muntanyes Măcin [7] com a l'àrea especial de protecció contra l'avifauna Măcin - Niculițel.[8]
Des del punt de vista de la geomorfologia, les muntanyes de Măcinului presenten un relleu de diversitat (control de l'erosió, arrodonits conjunts de roques volcàniques, roques irregulars de mides i formes geomòrfiques de diversos detritus, augmenta el quars d'esquist, turons, carenes, depressions allargades) consta de cims (pic Țuțuiatul - 467 m, Ghiunaltu Peak - 442, Pietrosu Mare Peak - 426 m, Jalbă Peak, Cavalu Peak, Țuglea Peak, Sulucu Mare Peak, Vergu Peak, Vinului Peak, CaramalăuPeak), hills (Dealul Orliga, Dealul P, Dealiu Dealul, Dealul lui David, Dealul Crapcea, Dealul Carpelit), cims (Culmea Cheii, Culmea Pricopanului) i valls (Valea Piscu Înalt, Valea Morsu, Valea Piatra Roșie, Valea Curaturi, Valea Taița - Nifon, Valea lui Puiu, Valea Cozluk, Valea Jugului, Valea Adâncă, Valea Seacă, Valea Plopilor, Valea Fagilor).
El parc és una zona protegida d'aigües superficials que pertany a la divisòria d'aigües de diversos rius amb cabals petits afluents del Danubi i el Mar Negre. Així, el riu Taița (drenatge de la Depressió Superior Taița-Horia) amb els seus afluents drets (Curaturi, Valea Purcăreți, Valea Vinului i el riu Crapcea); Rierol de Luncavița (que drena la depressió homònima) amb el seu afluent esquerre Valea Fagilor; el riu Cerna (afluents de Bordeiul Bratu, Megina) i el rierol Sorniac. La principal característica de la xarxa hidrogràfica és el subministrament d'aigua resultant de les pluges.
Els vents predominants són: El vent que bufa més sovint a l'hivern assolint velocitats de 30 a 35 m / s i portant neu, ventisca i gelades; Suhoveiul: vent sec d'estiu i Băltărețul, un vent càlid i humit que sovint provoca pluges.
Les muntanyes de Măcin presenten un espai natural (emmarcat en una regió biogeogràfica estepària) amb una elevada diversitat florística i faunística, expressada tant a nivell d'espècies com a nivell d'ecosistemes terrestres i aquàtics específics del nord de Dobrogea.
El parc té deu hàbitats naturals; fagedes dobrogues, boscos de roures i carpen, boscos balcànics-panonians de cel i roure sèssil, vegetació d'estepa forestal eurosiberiana amb Quercus spp, vegetació forestal ponto-sarmàtica amb roure pluvial, arbusts caducifolis ponto-sarmàtics, estepes ponto-sarmàtiques, comunitats pioneres de Sedo-Scleranthion o Sedo albi-Veronicion dilleni sobre roques silícies, aiguamolls i pantans i covespanòniques i ponto-sarmàtiqueson està prohibit l'accés públic.
La fauna del parc és diversa i consta de diverses espècies de mamífers, aus, rèptils, amfibis i insectes (alguns dels quals són molt rars o endèmics) protegits a nivell europeu per la Directiva 92/43 / CE de 21 de maig de 1992 (sobre conservació d'hàbitats naturals i espècies de fauna i flora salvatges) [9] o a la llista vermella de la UICN.
La presència d'ecosistemes terrestres (boscos, arbusts, prats, penya-segats) i ecosistemes aquàtics (llacs i estanys prop de la serralada) garanteix unes condicions favorables per alimentar i viure diverses espècies d'aus protegides a nivell europeu per la Directiva CE 147 / CE (annex Ia) de 30 de novembre de 2009.[13]
La flora de l'àrea protegida és diversificada, formada per espècies d'arbres, arbusts, herbes i flors (amb elements submediterranis, mediterranis-pòntics, balcànics, esteparis i esteparis forestals, asiàtics, euroasiàtics, pòntics, caucàsics) distribuïts en capes, segons l'estructura geològica, les característiques del sòl i el clima, l'estructura geomorfològica o l'altitud; inclosos alguns protegits per la llei i enumerats a l'annex Ia de la Directiva 92/43 / CE del Consell de 21 de maig de 1992.[9]
El parc té diversos punts de vulnerabilitat com el turisme incontrolat, caça furtiva, pastura dispersa, tala il·legal que condueix a la supressió d'hàbitats, crema de vegetació, destrucció d'espècimens de flora espontània, captura il·legal de tortugues terrestres dobroges (Testudo graeca), extensió de granges, així com també els esports extrems (fora vehicles de carretera, quads, motos) que pertorben la tranquil·litat de la zona.
El Parc Nacional de les Muntanyes Măcinului va ser un escenari impressionant per a la pel·lícula històrica romanesa Aferim! dirigit per Radu Jude. El llargmetratge va participar al Festival Internacional de Cinema de Berlín el 2015, on Radu Jude va ser guardonat amb l'Os de Plata a la millor direcció.[28]
Als voltants del parc hi ha molts objectius d'interès històric, cultural i turístic (llocs de culte, jaciments arqueològics, espais naturals, zones protegides); tan:
Monestir de Cocoșu del poble de Niculițel, monument històric fundat a iniciativa de l'arximandrita Visarion el 1833.
Monestir Celic-Dere de Frecăței. El lloc de culte ortodox va ser fundat pel bisbe Athanasie Lisivenco el 1835 i està dedicat a l'Assumpció.
Monestir Saon de Frecăței, un monestir de monjos dedicat a l '"Ascensió del Senyor", que data del 1833.
Mesquita Mestan Aga de Măcin, construïda el 1860, monument històric.
Casa commemorativa "Panait Cerna" al poble de Cerna, construïda al segle XIX, monument històric.
El jaciment arqueològic "Cetatea Troesmis" de Turcoaia (assentament medieval del segle XV). VIII - XII, època altmedieval; assentament de la baixa edat romana; cementiri medieval; necròpolis plana i tumular a partir del seg. I - VII, Edat romana).
Jaciment arqueològic de Trajà (campament i assentament romà).
Monestir de CocoșuJaciment arqueològic "Fortalesa Arrubium" de Macin (campament romà Arrubium, assentament medieval, assentament romà, cementiri musulmà i necròpolis romana).
Jaciment arqueològic "Cetatea Dinogetia" de Garvăn (fortalesa medieval, fortalesa romà-bizantina, necròpolis i assentaments civils de l'època romà-bizantina).
Jaciments arqueològics Villa rustica 1 i Villa rustica 2 de Niculițel.
Pas de Carapelit (també conegut com a "pas de l'Iaila"), que passa a 192 m d'altitud, entre les muntanyes Măcinului al nord i l'altiplà de Babadag al sud, al llarg de la carretera nacional DN22D.
Pasul Teilor (conegut com “La Patru Drumuri”) situat a 187 m d'altitud. Al llarg de la carretera comarcal DJ222A, entre les muntanyes Măcinului a l'oest i l'altiplà de Niculițel a l'est.
La reserva natural El lloc fosilífer del turó de Bujoarele que alberga restes de fauna fòssil (crustacis, coralls, mol·luscs) atribuïdes al període geològic del Devonià.
Esdeveniments culturals
" Teilor Festival " a Luncavița, un esdeveniment cultural que se celebra cada any a finals de juny; un festival local que combina el folklore musical-coreogràfic i el vestuari popular amb els costums i la tradició de la zona.
El Parc Nacional de les Muntanyes Măcinului està travessat per diversos senders de muntanya (turístics) disposats (amb llocs d'acampada) per tal de facilitar l'accés segur dels turistes a la destinació escollida.[29]
Cozluk (marcatge de punt vermell) a la ruta: Greci - Valea Cozluk - Valea Jugului - Groapa d'Aramă - Valea Adâncă - Valea Plopilor - Greci (4h 20 ″).
Pic Crapcea (banda vermella) a la ruta: Cerna - Vall de Puiu - Pic Echiștea - Pic Crapcea - Turó Crapcea - Balabancea (3h 10 ″).
Țuțuianu (triangle blau) a la ruta: Greci - Vall de Morsu - Pic Țuțuianul - Vall de Piscu Înalt - Vall de Seacă - Vall de Fagilor - Cetățuia (jaciment arqueològic) - Luncavița (5h 10 ″).
Drum Hill (triangle vermell) a la ruta: Greci - Vall Racova - Vall Piatra Roșie - Vall Curaturi - Vall Taița - Nifon (3h 30 ").
Valea Vinului (triangle groc) a la ruta: Cerna - Valea Cernei - Valea Poteca Țigăncii - Vârful Vergu - Vârful Vinului - Creasta Cardonului - Hamcearca (3h 10 ″).
Pic Ţuglea (187 m)
A la vall de Morse
Des del vessant de Țuţuiatului, al segon pla, el pic Pricopan
Poble de Greci, amb la carretera cap al DN 22D
Sobre Ţuţuiatul
Cavalu (430 m), al pla II Culmea Pricopanului, al pla III Oraşul Măcin
Pic Ghiunaltu (442 m)
La sella entre Țuţuiatu i Ghiunaltu
Cim Jalbă (382 m)
A Ţuţuiatu des de la vall de Piscu Înalt
A Carabalu des de Valea Piscu Înalt
