Vés al contingut

Parc Nacional Pali Aike

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Plantilla:Infotaula indretParc Nacional Pali Aike
(es) Parque Nacional Pali Aike Modifica el valor a Wikidata
Imatge
Modifica el valor a Wikidata
Tipusparc nacional Modifica el valor a Wikidata
Localització
Entitat territorial administrativaRegió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena i Província de Magallanes (Xile) Modifica el valor a Wikidata
Map
 52° 06′ S, 69° 42′ O / 52.1°S,69.7°O / -52.1; -69.7
Característiques
Superfície5.030 ha Modifica el valor a Wikidata
Categoria II de la UICN: Parc Nacional
World Database on Protected Areas
IdentificadorModifica el valor a Wikidata 107 Modifica el valor a Wikidata
Història
Creació23 octubre 1970 Modifica el valor a Wikidata

Lloc webconaf.cl Modifica el valor a Wikidata

El Parc Nacional Pali-Aike és una àrea protegida en la comuna de San Gregorio, província de Magallanes, regió de Magallanes i de l'Antàrtica Xilena, que cobreix la part xilena del camp volcànic Pali Aike. És freqüentat sobretot per vulcanòlegs, geofísics, arqueòlegs i pels senderistes. Una de les seues majors atraccions és que gran part dels seus terrenys són coberts de lava basàltica, la qual cosa determina les seues característiques geològiques i la vida que s'hi desenvolupa.

Toponímia

[modifica]

Prové d'un nom tehueltxe que significa 'Lloc desolat dels mals esperits'.[1]

Història

[modifica]

Pali-Aike és una àrea del plistocé o holocé en els límits xilenoargentins, a uns 150 km al nord-oest de Punta Arenas. Aquests camps volcànics comprenen maars plens de llacs, cons amb escòria basàltica i colades de lava. És el camp més septentrional en la Patagònia. Junius Bouton Bird, als anys 30, hi trobà un tipus de projectil, que posteriorment fou considerat de 8.000 anys d'antiguitat, a les coves de Fell i Pali Aike, ambdues dins del parc.[2][3]

Flora

[modifica]

La vegetació se situa, sobretot, en el territori de l'estepa freda o patagona, en la secció més àrida, a causa dels extensos vessaments de lava sobre els sòls i a les precipitacions no superiors als 300 mm anuals. Entre els arbusts poden trobar-se el calafate, mata negra i, en menor quantitat, Ugni molinae.

Fauna

[modifica]

El guanac és el mamífer amb major presència dins del parc i, tot i que no es troba en estat de vulnerabilitat, hi ha reglaments que en protegeixen la supervivència. Aquest animal també conviu amb altres, com armadillos, guineus grises, ratolins i ratpenats. I amb aus, entre les quals destaquen fredelugues de Xile, rhees, i a vegades amb petits rèptils com Liolaemus magellanicus, entre altres.

Atractius

[modifica]
  • Cova de Pali Aike: declarada Monument Nacional, on s'ha trobat evidència d'un dels poblaments més antics de Magallanes.
  • Camp de Cons i laves basàltiques: paisatge que predomina al parc i que s'assembla al paisatge lunar.
  • Laguna Ana: lloc on es concentra la fauna del parc.
  • Cràter Casa del Diable: cràter d'un volcà molt antic.

Vies d'accés

[modifica]
  • Terrestre: des de Punta Arenas per ruta 255, pavimentada, que va al Paso Monte Aymond, al km 168 cal desviar-se a Punta Delgada (Vila O'Higgins). Des d'ací són 26 km fins al parc.

Des del Complex Fronterer Monte Aymond, km 196 de la ruta 225, s'hi pot arribar només en vehicles 4 x 4 entrant 15 km al nord-oest.

Galeria d'imatges

[modifica]

Vegeu també

[modifica]

Referències

[modifica]
  1. Ben Box South American Handbook 2004 Footprint Travel Guides, 2003 ISBN 1-903471-70-2
  2. Karen Olsen Bruhns Ancient South America Cambridge University Press, 1994 ISBN 0-521-27761-2
  3. «Pampas and Patagonia, Argentina and Chile». Arxivat de l'original el 2009-03-03. [Consulta: 2009].

Enllaços externs

[modifica]